07/02/2012: Itàlia sota la neu
Benvolguts lectors,
Mai el títol havia estat tan adient.....i és que des de dimarts passat, 31 de gener, (i encara en les darreres hores) tot el territori italià ha patit nevades molt intenses. De nou han vingut a “trastornar-nos” i fer-nos una mica més difícil la vida de cada dia.
Com diu la típica frase: “Mai plou al gust de tothom”. En aquest cas, mai neva com cal, és a dir, el justet perquè no afecti les nostres rutines. És simplement impossible que l'element blanc passi desapercebut en tots els sentits.
Des que em trobo a Itàlia (ja fa cinc anys) he vist la neu en més d'una ocasió: en el 2009 i el 2010. Respecte a Tarragona, em trobo bastant més al nord i els hiverns sempre han estat més freds que els “tarragonins”. De fet, la neu no recordo haver-la vista mai a Tarraco, sols una vegada potser fa 15 anys. I allò va ser una cosa ben excepcional.
Ara que sóc a a Itàlia, què maco és veure el paisatge toscà tot blanc. Xiprers, oliveres, camps de vinya, fums que s'enlairen de les cases cobertes pel mantell blanc. Què bonic tot plegat, quan som a casa, ben calentets i podem gaudir del l'espectacle de la natura des de la finestra. Però no sempre és així.
A Itàlia una de les primeres nevades, i que va col·lapsar tot la vam rebre el 17 de desembre del 2010. Ningú estava preparat i les autoritats no van avisar d'una possible alerta de mal temps. La neu va començar a caure al migdia. Progressivament i cada cop amb més força fins el dia següent.
Va ser una nevada forta, que va afectar bàsicament la regió de la Toscana, deixant a molta gent dins els seus cotxes tota una nit en les autopistes. Gent que no va poder tornar a casa fins a l'endemà després d'haver passat la nit en alguna estació de trens. Jo vaig tenir sort i vaig arribar a casa bé.
La situació va ser molt caòtica i les mesures de prevenció poques. Quan la neu ens va arribar, va ser massa tard. Encara recordo el dia següent com el president de la regió Toscana denunciava tothom (autoritats locals, Trenitalia i altres ) sense mai reconèixer la seva responsabilitat.
La gran nevada d'aquests darrers dies havia estat anunciada des de feia una setmana aproximadament. Molt avisats. Televisions, diaris, xarxes socials... no deixaven de repetir que les temperatures baixarien per sota zero.
En Matteo Renzi (batlle de Florència) anunciava al Facebook tota la sal prevista, els camions que tenia llestos per recollir la neu, les mesures preventives per les escoles, pels ciutadans en general.
Tots els mitjans en parlaven ja des d'una setmana abans. Suposo que vista la poca actuació de la protecció civil i altres autoritats l'any 2010, ara volien “curar-se en salut”. “Més val exagerar una mica”. I el darrer dimarts 31 gener per la nit va arribar la neu. Llavors em vaig dir, “menys mal que estàvem avisats”.
Malgrat els avisos, contra la neu i la força de la natura, no sempre es pot actuar a temps i prevenir tot el que passarà. La nit del dimarts 31 de gener al dimecres 1 de febrer, no vaig dormir pas: estava sola a casa, el vent “huracanat” feia moure les dobles finestres tota la nit, i tenia por de no saber el que em trobaria a l'endemà abans d'anar a treballar.
Per sort, a les 6.30 del matí va arribar un missatge SMS del meu cap que em prohibia anar a l'oficina a treballar i que em deixava treballar des de casa. Quin alleujament! A les 8 am vaig llevar i vaig veure tots els carrers i els camps coberts de neu.
Mentre us escric aquestes ratlles, escolto i veig tota una sèrie de coses a la televisió que em sorprenen: el Colisseu de Roma tot nevat (no es recordava una nevada a la ciutat des dels anys 80), els -20 graus de mínima que ha tingut Parma (a sols 2 hores d'on em trobo), les localitats de la perifèria de Roma que ja porten 24 hores sense energia elèctrica, molts trens que porten retard, gent que es queixa que els seus carrers estan plens d'un gruix de gel que fa ja perillós sortir o el mateix batlle de Roma, en Gianni Alemanno, que es queixa que les previsions que li havien passat no eren tan pessimistes, a més d'altres incomoditats que ara mateix pateix gent normal en tot el territori italià.
Mai neva com cal ni al gust de tothom.
Records des d'una Toscana ben blanca
Gemma Grau Solé
---------------
Foto 1: Paisatge toscà nevat a les rodalies de Vinci, nevada 2009
Foto 2: Panorama des del balcño de casa, nevada 2010
Foto 3: El Colisseu de Roma i la neu, nevada 2012.
Mai el títol havia estat tan adient.....i és que des de dimarts passat, 31 de gener, (i encara en les darreres hores) tot el territori italià ha patit nevades molt intenses. De nou han vingut a “trastornar-nos” i fer-nos una mica més difícil la vida de cada dia.
Des que em trobo a Itàlia (ja fa cinc anys) he vist la neu en més d'una ocasió: en el 2009 i el 2010. Respecte a Tarragona, em trobo bastant més al nord i els hiverns sempre han estat més freds que els “tarragonins”. De fet, la neu no recordo haver-la vista mai a Tarraco, sols una vegada potser fa 15 anys. I allò va ser una cosa ben excepcional.
Ara que sóc a a Itàlia, què maco és veure el paisatge toscà tot blanc. Xiprers, oliveres, camps de vinya, fums que s'enlairen de les cases cobertes pel mantell blanc. Què bonic tot plegat, quan som a casa, ben calentets i podem gaudir del l'espectacle de la natura des de la finestra. Però no sempre és així.
A Itàlia una de les primeres nevades, i que va col·lapsar tot la vam rebre el 17 de desembre del 2010. Ningú estava preparat i les autoritats no van avisar d'una possible alerta de mal temps. La neu va començar a caure al migdia. Progressivament i cada cop amb més força fins el dia següent.
Va ser una nevada forta, que va afectar bàsicament la regió de la Toscana, deixant a molta gent dins els seus cotxes tota una nit en les autopistes. Gent que no va poder tornar a casa fins a l'endemà després d'haver passat la nit en alguna estació de trens. Jo vaig tenir sort i vaig arribar a casa bé.
La situació va ser molt caòtica i les mesures de prevenció poques. Quan la neu ens va arribar, va ser massa tard. Encara recordo el dia següent com el president de la regió Toscana denunciava tothom (autoritats locals, Trenitalia i altres ) sense mai reconèixer la seva responsabilitat.
La gran nevada d'aquests darrers dies havia estat anunciada des de feia una setmana aproximadament. Molt avisats. Televisions, diaris, xarxes socials... no deixaven de repetir que les temperatures baixarien per sota zero.
En Matteo Renzi (batlle de Florència) anunciava al Facebook tota la sal prevista, els camions que tenia llestos per recollir la neu, les mesures preventives per les escoles, pels ciutadans en general.
Tots els mitjans en parlaven ja des d'una setmana abans. Suposo que vista la poca actuació de la protecció civil i altres autoritats l'any 2010, ara volien “curar-se en salut”. “Més val exagerar una mica”. I el darrer dimarts 31 gener per la nit va arribar la neu. Llavors em vaig dir, “menys mal que estàvem avisats”.
Malgrat els avisos, contra la neu i la força de la natura, no sempre es pot actuar a temps i prevenir tot el que passarà. La nit del dimarts 31 de gener al dimecres 1 de febrer, no vaig dormir pas: estava sola a casa, el vent “huracanat” feia moure les dobles finestres tota la nit, i tenia por de no saber el que em trobaria a l'endemà abans d'anar a treballar.
Per sort, a les 6.30 del matí va arribar un missatge SMS del meu cap que em prohibia anar a l'oficina a treballar i que em deixava treballar des de casa. Quin alleujament! A les 8 am vaig llevar i vaig veure tots els carrers i els camps coberts de neu.
Mentre us escric aquestes ratlles, escolto i veig tota una sèrie de coses a la televisió que em sorprenen: el Colisseu de Roma tot nevat (no es recordava una nevada a la ciutat des dels anys 80), els -20 graus de mínima que ha tingut Parma (a sols 2 hores d'on em trobo), les localitats de la perifèria de Roma que ja porten 24 hores sense energia elèctrica, molts trens que porten retard, gent que es queixa que els seus carrers estan plens d'un gruix de gel que fa ja perillós sortir o el mateix batlle de Roma, en Gianni Alemanno, que es queixa que les previsions que li havien passat no eren tan pessimistes, a més d'altres incomoditats que ara mateix pateix gent normal en tot el territori italià.
Mai neva com cal ni al gust de tothom.
Records des d'una Toscana ben blanca
Gemma Grau Solé
---------------
Foto 1: Paisatge toscà nevat a les rodalies de Vinci, nevada 2009
Foto 2: Panorama des del balcño de casa, nevada 2010
Foto 3: El Colisseu de Roma i la neu, nevada 2012.
06/02/2012: Com manegar-se a Springfield?
Una vegada obtinguts els papers, que poden ser una penitència i no em vull ficar en com els has aconseguit, apa!!... a comprar el bitllet d'avió i cap a Missouri.
Quan arribis hauràs d'anar a alguna oficina d'assegurances per contractar una assegurança de salut per si tens un accident o et poses malaltó.
Per lloc on dormir no hi ha problema perquè hi ha lloguer d'apartaments molt macos i molt assequibles i estan per tota la ciutat. Pensa que Springfield és una ciutat universitària.
Trobar feina pot ser relativament fàcil, potser no exactament el teu somni de feina, però almenys alguna cosa per començar i una font d'ingressos en qualsevol cas. Careerbuilder, Monster o les webs més locals com News-leader.com o Springfieldhelpwanted.com, són la millor manera. En aquesta zona hi ha molta feina en el sector de salut.
Ara ja pots anar cada cap de setmana amb el teu cotxe als llacs dels voltants i si et queden ganes i temps també pots apuntar-te per estudiar algun curs o màster a la Missouri State University.
Aquestes quatre línies expliquen molt breument el que et trobaràs. Moure's per aquí és molt fàcil i crec que la part més difícil serà al consolat, abans de sortir de Catalunya.
Una abraçada des dels Ozarks i fins aviat!!!
Ferran
31/01/2012: Si véns a Ithaca et recomanem...
Com bé sabeu ens trobem a Ithaca, un poblet situat al nord de l'estat de Nova York. Darrerament aquesta zona és va fer una miqueta més famosa entre els telespectadors de TV3, ja que pels qui seguien el programa de 'El Convidat' amb l'Albert Om, segur que van veure el capítol dedicat a en Miquel Calçada, que estava fins fa ben poc a Syracuse! una petita ciutat que és troba a unes 40km al nord d'on som nosaltres.
Em va agradar molt aquell capítol, perquè realment reflectia la vida i el paisatge del Upstate New York! D'altra banda va ser una llàstima que en Miquel no portés l'Albert a Ithaca, ja que és un indret preciós! Valgui dir-ho, més maco que Syracuse! jajaja.
Ithaca es troba al comptat de Tompkins i més concretament a la zona dels Finger Lakes,en la que trobem 5 llacs en forma dels 5 dits de la mà. No cal dir que si veniu a Ithaca us recomanem la visita al Finger Lakes i dels poblets que es troben a punta i punta dels llacs.
Aquesta zona és maca a qualsevol estació de l'any. Ara a l'hivern val la pena fer fotos de la neu i els llacs mig gelats, així com de les nombroses cascades congelades! A la tardor val la pena venir, perque l'Estat de Nova York és vesteix de colors. Tots els arbres és posen taronges, grocs, morats, vermells. De debò que és increïble.
Diuen que, segons si un any ha estat més plujós o menys, els arbres estan de color més o menys viu! I finalment si veniu a la primavera o a l'estiu, heu de fer una volteta amb barco, vela o practicant esquí aquàtic pels llacs!
Si veniu per la zona, ja us he comentat que no us podeu perdre les cascades que tenim, però sobretot heu d'anar a Watkins Glen State Park, un parc situat a 20 minuts d'Ithaca. Nosaltres el vam descobrir fa un parell de mesos i és una passada! Té diversos camins que recorren les cascades, i els gorgs i vas passant per sobre o per sota l'aigua tota l'estona. De debò que val molt la pena.
A banda de tot l'indret natural, si veniu a Ithaca heu de fer una ullada a la zona dels Amish. Aqui en tenim una comunitat i és espectacular veurel's com van vestits, veurel's a cavall, i el que ens va impressionar més, veurel's llaurar la terra encara amb 4 cavalls, com és feia antigament! Val la pena!
Finalment, si veniu a Ithaca, veureu que és un poble amb moltes activitats i si busqueu a les pàgines DownTown Ithaca o a Ithaca Events, veureu totes les festes que s'organitzen.
Per exemple: al desembre tenim el concurs de figures de gel, a l'octubre el Festival de les pomes, entre moltes altres activitats!
I finalment, si veniu a visitar Ithaca, ja ho sabeu, aqui teniu dos catalans que amb els braços oberts us faran el tour!
Fins aviat,
David i Laura
----------------------
Foto 1: Concurs figures de gel al desembre passat.
Foto 2: Arbre vermell a l'octubre del 2011.
30/01/2012: Un nou català pel món!
Aquests darrers mesos han estat una mica atrafegats. Quasi tot l’any el vam passar a França mentres esperàvem el feliç naixement del nostre fill David que va arribar després de nou mesos que van passar volant com un sospir, a mitjans d’octubre.
Amb aquest motiu, per primera vegada he hagut d’estar realment al damunt del sistema de salut françès i de tots els mecanismes de seguiment i control previstos en un embaràs normal. Nosaltres n’ hem quedat bastant satisfets.
Tot i no poder comptar amb el tenir a la familia al costat – és part del preu a pagar al viure fora- al menys hem pogut sentir en tot moment hi ha hagut estructures d’acompanyament i de seguiment. Aquí va, en unes breus pinzellades, el que es pot esperar d’una situacio aixi a França.
a) Un parell d’ecografies gratuïtes i obligatòries –una a final de cada trimestre- i, a partir del segon trimestre, un seguiment mensual a l’hospital .
b) Unes 10 sessions pre-part durant el trimestre final. Amb temes de lo més variat, des d'exercicis de respiració a xerrades sobre els beneficis de la lactància. L’assitència dels futurs pares està fortament aconsellada.
c) Normalment la mare es queda a l’hospital durant els 3 o 4 dies posteriors al part. Tant la mare com el nen es poden posar les piles abans d’anar a casa i alhora el servei de pediatria de l’hospital organitza sessions obligatòries per ensenyar els gestos bàsics de neteja. Com fer els primers biberons si les mares no volen o no poden donar el pit, com agafar-lo, posar-lo a dormir, etc. La idea és tenir-nos en un entorn controlat i ensenyar-nos com ser 100% autònoms de tornada a casa.
d) Just el dia després del naixement un pediatra ve a fer tot tipus de proves i revisions al nadó. Després t’obliguen a agafar cites amb un especialista perquè visiti el nen un cop al mes fins que tingui sis mesos. Aquestes cites estan pagades per la seguretat social.
e) La baixa per maternitat és de tres mesos –el pare en canvi toca uns 14 dies-. Daltra banda passats els primers 3 mesos la meva companya té dret a uns altres 6 mesos en que se la dispensa de treballar i rebem una petita ajuda de l’Estat de 600 EUR al mes.
f) Un cop ja instal.lats a casa tenim, a nivel local, unes estructures conegudes com PMI (Protecció Materna i Infantil) on hi ha especialistes de tot tipus– ginecologia, puericultura, assistents socials, etc. - Responen en qualsevol moment a les preguntes que es puguin tenir –. A un nivell més bàsic ens permet pesar el David de tant en quant i veure si continua fent-se gran com li toca.
En resum, finalment i des de ja fa uns mesos, hi ha un altre català pel món.
Això sí, nascut a França en el dia de la Hispanitat.
Antoni
Anterior
Amb aquest motiu, per primera vegada he hagut d’estar realment al damunt del sistema de salut françès i de tots els mecanismes de seguiment i control previstos en un embaràs normal. Nosaltres n’ hem quedat bastant satisfets.
Tot i no poder comptar amb el tenir a la familia al costat – és part del preu a pagar al viure fora- al menys hem pogut sentir en tot moment hi ha hagut estructures d’acompanyament i de seguiment. Aquí va, en unes breus pinzellades, el que es pot esperar d’una situacio aixi a França.
a) Un parell d’ecografies gratuïtes i obligatòries –una a final de cada trimestre- i, a partir del segon trimestre, un seguiment mensual a l’hospital .
b) Unes 10 sessions pre-part durant el trimestre final. Amb temes de lo més variat, des d'exercicis de respiració a xerrades sobre els beneficis de la lactància. L’assitència dels futurs pares està fortament aconsellada.
c) Normalment la mare es queda a l’hospital durant els 3 o 4 dies posteriors al part. Tant la mare com el nen es poden posar les piles abans d’anar a casa i alhora el servei de pediatria de l’hospital organitza sessions obligatòries per ensenyar els gestos bàsics de neteja. Com fer els primers biberons si les mares no volen o no poden donar el pit, com agafar-lo, posar-lo a dormir, etc. La idea és tenir-nos en un entorn controlat i ensenyar-nos com ser 100% autònoms de tornada a casa.
d) Just el dia després del naixement un pediatra ve a fer tot tipus de proves i revisions al nadó. Després t’obliguen a agafar cites amb un especialista perquè visiti el nen un cop al mes fins que tingui sis mesos. Aquestes cites estan pagades per la seguretat social.
e) La baixa per maternitat és de tres mesos –el pare en canvi toca uns 14 dies-. Daltra banda passats els primers 3 mesos la meva companya té dret a uns altres 6 mesos en que se la dispensa de treballar i rebem una petita ajuda de l’Estat de 600 EUR al mes.
f) Un cop ja instal.lats a casa tenim, a nivel local, unes estructures conegudes com PMI (Protecció Materna i Infantil) on hi ha especialistes de tot tipus– ginecologia, puericultura, assistents socials, etc. - Responen en qualsevol moment a les preguntes que es puguin tenir –. A un nivell més bàsic ens permet pesar el David de tant en quant i veure si continua fent-se gran com li toca.
En resum, finalment i des de ja fa uns mesos, hi ha un altre català pel món.
Això sí, nascut a França en el dia de la Hispanitat.
Antoni
Publicitat
Sindica aquest blog - RSS