En aquest darrer post us volíem comentar un parell de coses.

La primera em va venir al cap poc abans de deixar el Brasil. Vaig sortir a caminar per Criciúma amb la vana il•lusió que contribuïa a la meva salut i la meva silueta. Vaig anar a parar al nou Parque das Nações que han construït prop del centre de la ciutat.

La veritat és que ha quedat força bé i és molt agradable. Hi ha un circuit de fúting, un altre per a bicicletes, dues o tres zones de gimnàstica, àrees de jocs per a “nanos”, camps d'esports, un amfiteatre per a espectacles i, fins i tot, un trenet amb dues estacions (us poso foto d'una) que reprodueixen a petita escala els que hi havia a la ciutat fa més de cinquanta anys.

El parc s'anomena “das Nações” perquè és un homenatge a les set ètnies que han construït la ciutat i hi ha hissades les banderes de cada una d'elles: italiana, alemanya, espanyola, polonesa, portuguesa, palestina (representació de l'ètnia àrab) i angolesa (per la negra).

Fins aquí tot correcte... o potser no? Perquè se'm va ocórrer preguntar-me: “per què no hi són els indis?” I això no és perquè no hi fossin a la regió a l'època de la colonització, De fet, encara n'hi ha relativament a prop (uns 10.000 a l'estat de Santa Catarina, on es troba Criciúma).

I és que d'alguna manera això reflecteix la realitat del país: es reconeix la participació de tothom en la seva construcció – i, de fet, el “melting pot” és probable que hagi funcionat millor al Brasil que als EUA – excepte la dels indígenes, que no estan gens integrats i sovint sembla que facin més nosa que altra cosa.

És curiós, però, malgrat que els estudis indiquen que la població brasilera actual té un component genètic indígena força important (al voltant d'un 10%), els indis són considerats com els menys “brasilers” de totes les ètnies del país i, pel que conec, molta gent no els considera ni realment brasilers.

La segona cosa que us volíem comentar és sobre el retorn a Catalunya. Encara que ja havíem percebut alguna cosa a l'estiu, quan vam ser per aquí uns deu dies, hem de reconèixer que no estàvem preparats pel que ens hem trobat a l'arribar ara: un país desmoralitzat.

Potser el xoc ha estat més intens perquè veníem del Brasil, on les coses estan anant relativament bé i la gent està força optimista envers el futur, però la depressió col•lectiva que percebem aquí ens ha deixat molt amoïnats, no només per a nosaltres, sinó fins i tot per als nostres fills. La frase que més sentim és “no sé què faran per treure'ns d'aquí” i això és molt dolent, sobretot en un país com el nostre que poc decideix. Ens hem de refer per sortir-nos-en, perquè de fora no vindrà ajuda, més aviat entrebancs.

Bé, res més des de Criciúma, al sud del Brasil. Només dir-vos que ha estat una experiència molt maca això dels Catalans pel Món. Molta sort a tothom i a reveure.

Jaume
_____________________________________________________________________________________________________________
Foto 1: Una de les estacions del Parque das Nações.
Foto 2: Banderes al Parque das Nações.
Foto 3: Nena índia de Santa Catarina.