Grüß Gott a tothom!

La veritat és que no sé com explicar-ho, però aquestes quatre ratlles són per donar-vos les gràcies per haver-me llegit i acompanyat des del novembre.

Així com són les coses: comences superanimat, penses en tots els temes dels quals podries parlar i, de cop i volta, veus que no dónes abast i que deixes de banda algunes amistats i activitats que t'encanta fer.

La meva feina, amb uns horaris molt irregulars, fa que tingui poc temp per als amics, la família i per a mi mateixa. Per això he arribat a aquest punt d' haver de deixar d'escriure al blog Catalans pel Món.

Però sols m'acomiado d'escriure, no de llegir. Dir-vos a tots i a totes, companys i companyes del blog, que he après molt d'allà on sou i m'encantarà seguir-vos llegint. Llegir-vos és com viatjar d' una manera passiva, m'agrada moltíssim i em fa somniar.

Al començament he dit Grüß Gott -típica salutació bavaresa, i dels Alps, que ve de l'expressió "Grüße dich Gott"-. Traduït vol dir: "Déu et beeneixi", que per aquestes terres he après i faig servir molt a la feina. Ve a ser com el nostre "Bon dia".

Per a acomiadar-me vos voldria dir SERVUS i AUF WIEDERSCHAUEN des de Munic!
Ha estat un plaer compartir amb tots voltros les vostres i les meves experiències!

Servus!
Marga
***************************
Foto: Marga Febrer

(...ve d'ahir)
I dilluns, dia 11, cap a Firenze s'ha dit. De bon dematí anam a Pontedera, deixam el cotxe en uns grans aparcaments i des d'aquí agafam el tren cap a la capital de la Toscana. A les 8.30 h ja ens espera el Pío per anar a passejar per la ciutat.

Tenir un guia particular et fa veure més coses del que et pots imaginar. I què fem? Pujam en cotxe cap a la Piazza Michelangelo per poder admirar tota la ciutat, les seves esglésies monumentals, la catedral, els jardins, el riu Arno, el pont Vecchio...

I d'aquí cap a San Miniato al Monte, una església romànica preciosa, situada al lloc més alt de Florència. Després anam cap al centre, passant pel pont Vecchio, per la Piazza de la Signoria (a Munic tenim una còpia d'aquesta plaça: Odeonsplatz), passant per la catedral Santa Maria dei Fiori i parant per fer un aperitiu d'embotits, formatge i bon vi de la terra en un petit cafè arraconat de la gran massa de turistes, però molt a prop del conegut pont. A la tarda seguim passejant i descobrint esglésies i més esglésies, palaus, museus... Cap a la tarda el Pío ens porta a casa seva... on ens ofereixen un bon menjar italià.

A l'endemà volem visitar la catedral i pujar a la Cúpula de Brunelleschi. Escalons i més escalons... però val la pena. La vista és espectacular. Fa moltíssima calor. Després de dinar una bona pizza a la plaça de l'església de Santa Croce, encara tenim ànims per anar a veure els Jardins de Bóboli i descansar una mica abans d'anar a agafar el tren de tornada.

Ah! I se m'oblidava! Oi que no podeu imaginar-vos què vaig trobar pel centre de la ciutat? Ni més ni menys que les típiques avarques menorquines... Menorca, encara que sigui petita, ha sabut obrir fronteres arreu del món! I de Firenze, cap a Pontedera a cercar el cotxe i d'aquí cap a Lajatico.

Sols ens queden dos dies complets de vacances i decidim quedar-nos per la zona del nostre agroturisme. Ja que som a una zona de termes, no volem marxar sense provar-ne una... I anam a la que ens queda més a prop: a Casciana Terme. Les aigües termals i la sauna ens relaxen, ens deixen superdescansats. I sense rumb fix, el darrer dia el destinam a visitar els pobles del costat i acabar d'admirar el paisatge que ens ha envoltat durant deu dies.

El divendres a la tarda, ja som a casa. La Toscana es queda en el record, en les fotos i en aquests escrits. Hem tingut molt bon temps... A Munic el temps que ens espera no és gaire agradable. Certament la Toscana és un destí que convida a tornar-hi i que no ens queda lluny.

Saluti
Marga
****************************
Foto 1: Florència des de la Piazza Michelangelo
Foto 2: Fent l'aperitiu amb el Pio
Foto 3: Avarques menorquines
Foto 4: Arrivederci Toscana

I com no vos voldria empatxar més de les meves vacances italianes, en aquest escrit vos explicaré la resta.

El dia després d'anar a Pisa decidim anar a passejar i admirar el paisatge d'aquesta terra tan preciosa. Arribam a un poble, que segurament ningú coneix i es diu San Dalmazio. Mai havíem vist carrers tan empinats i tan relliscosos. Com s'ho faria la gent gran per anar a comprar durant l'hivern? Això va ser el dubte que ens va quedar sense resposta. I d'aquí ens endinsam en un bosc, que en realitat podria haver estat tant de Baviera com de Menorca, però no! Era de la Toscana... i no deixava de ser encantador i romàntic.

Un bon cafè i un bon gelat ens el guanyam al poble de Montecatini di Val di Cécina, a mig camí del nostre agroturisme. I a la tarda a descansar a la piscina... aquesta vegada sí que la inauguram. Què fresqueta està l'aigua! A l'endemà anam a Siena. Qui no ha sentit a parlar d'aquesta ciutat amb la seva famosa Piazza del Campo on se celebren les famoses festes medievals del Palio? Si puges a la torre del Mangia tens una vista espectacular de la plaça. Jo ja hi havia pujat... i aquesta vegada no teníem ganes de fer cua... així que ens la vam imaginar. I d'aquí cap a casa un altre cop. Amb una calor que tornava a fer!

El diumenge, dia 10 de maig, no el destinam ni a muntanya ni a ciutat, sinó al mar! Sí, ho heu llegit bé. Volem conèixer la costa de la Toscana, així que enganxam direcció Marina di Cécina i baixam per la carretera de la costa que ens porta a Populonia amb la seva preciosa cala del golf de Baratti.

Primer fem una mica de cultura visitant aquesta ciutat, antiga ciutat etrusca, situada sobre un pujol i on encara es mantenen les muralles i des d'on hi ha una vista esplèndida cap al golf de Baratti, per una banda, i cap a l'illa d'Elba per l'altra banda. La cultura etrusca ens fa entrar en gana i d'aquí anam a cercar un restaurant a la platja, per després disfrutar de l'arena i la mar italianes. Aquesta cala em va recordar la de Cavalleria de Menorca amb la seva arena vermellosa.

(Continuarà demà...)

Saluti
Marga
*******************************
Foto 1: Poble San Dalmazio
Foto2: A Siena
Foto 3: Populonia

I cap a Pisa som partits! Però abans hem de sortir de Lucca i hi ha tant i tant tràfic!

Per sort els indicadors de la carretera que hem agafat ja ens condueixen a la turística ciutat mundialment reconeguda per la seva torre inclinada. I aquí serà on ens trobarem la Gemma i el Giuliano: hem quedat a les 18.30 h davant la torre. Quina il·lusió!

Arribam a Pisa. Hi trobam encara més cotxes que a Lucca, però no es fa difícil arribar als grans aparcaments que hi ha al costat de la Piazza dei Miracoli. Aquí ens hi quedarem fins que vengui la Gemma. El seu company vindrà més tard.

Esteim indecisos de si pujar a la torre o no. Arribam al centre d'informació i ens claven un cop al cor quan ens diuen que la visita a la torre i a la catedral costa 15 euros.

De preus populars, res de res. Jo fa temps ja hi havia pujat i em van meravellar la vista i la sensació de pujar per una torre inclinada.

Ens decidim a pujar-hi, tot i que tenim sols una mitja hora comptada per ser a dalt i disfrutar la ciutat des d'una gran altura… val la pena!

De dalt la torre podem fer fotos precioses. I la veritat és que els turistes, moltíssims, des de dalt es veuen com formiguetes.

Vos imaginau quants diners fan al dia, si comptam que a cada grup hi ha 45 persones, una mitjana de 10 hores a l'estiu? Surten uns 6.750 euros diaris. Quins negociants que estan fets els italians... Encara que tot sigui per a la protecció i el manteniment de les obres i edificis artístics. Bromes a part.

Ens toca baixar i anam a veure la catedral... també molt interessant... I després a fer un xubec, o com diríeu voltros a fer una becaina, sobre la gran esplanada de gespa que et convidava a descansar.

Són les sis i mitja, hora de la nostra cita. Ja som davant la torre i esperam encuriosits la trobada.

Sort que ja no hi ha tanta gent i no n’hi ha gaire esperant allà davant. Arriba una noia, que té el posat de la Gemma: l'he vista en foto, però al natural de vegades som diferents.

Ho és! Ens hem reconegut i des d'un principi com si ja ens coneguéssim de tota la vida. Feim un parell de fotos davant la torre, les que ens quedaven per fer i anam a passejar per la ciutat i a sortir camí al Giuliano, per anar,després, tots junts a sopar.

Els mateixos italians diuen que Pisa, si no tingués la torre, no seria tan turística. Però a mi em va fer la impressió que Pisa és una ciutat molt viva, hi ha molts estudiants, és al costat del riu Arno i té uns edificis preciosos.

Tenim gana i anam a cercar un restaurant. En trobam un per un carreró tranquil·let al mateix cor de la ciutat.

Les pizzes, les cerveses i el vi, boníssim, però el plat que va demanar en Wolfgang ens va deixar amb un interrogant.

Ell va demanar carn de porc senglar amb salsa de nous. Llegit sonava molt bé i tenia molt bona pinta quan el van portar, però les nous les van portar amb la closca... i vam haver de demanar un trencanous per poder-les assaborir...

Encara no sabem ni sabrem mai si va ser normal que ens portessin les nous amb les closques o bé va ser que el cuiner es va equivocar... El que sí que podem dir és que això ens va provocar rialles i un tema de conversa que mai podrem oblidar. Tot i aquest petit contratemps, va ser una vetllada molt agradable.

Són passades les deu. Ells han d'agafar el tren cap a Sovigliana i nosaltres hem de conduir uns quants quilòmetres fins al nostre allotjament.