Dinamarca és un dels països més desenvolupats del món, tant a nivell econòmic, com social o tecnològic. De fet, ocupa el 13è lloc de l’índex de desenvolupament humà (IDH) del 2009, una classificació que realitza anualment l’ONU i que mostra el nivell de vida de la població de cada país a través de l’anàlisi de diferents paràmetres socioeconòmics. A més, és sabut que territorialment és un dels països més petits d’Europa. O això sembla. Perquè si tenim en compte que Groenlàndia forma part de l’estat danès llavors resulta que la pàtria de Michael Laudrup (heroi nacional) puja fins, curiosament, al número 13 del rànquing mundial. El punt d’inflexió aquí és si considerem que Groenlàndia és una zona territorial, en el sentit estricte de la paraula “terra”, o glacial. I és que el 84% del territori és gel.

Sigui com sigui, Groenlàndia és una zona gairebé inhòspita, on només viuen 55.000 persones. N'hi ha, però, que viuen a la Dinamarca europea i la veritat és que són poques, ara bé, es veuen de lluny. Principalment pels trets físics: pell més fosca, cabells ben negres, ulls una mica ametllats i uns quants centímetres menys que els danesos als quals estem habituats.

De tota manera, a banda del tema físic la gran diferència és social. La majoria dels groenlandesos que viuen a Copenhaguen es troben uns quants graons per sota en l’escala social que la resta dels seus compatriotes. Econòmicament, n'hi ha molts amb problemes i l’alcoholisme està força estès entre ells. Això fa que no sigui estrany veure’ls dormint a un comboi del metro, a un banc o a l’estació central. Entre altres motius perquè alguns no tenen un lloc on viure i es veuen obligats a estar-se en centres d’acollida o a dormir al ras, fins i tot a l’hivern.

I si ja tenen problemes per trobar un lloc per dormir, buscar una feina encara és més complicat. Entre els danesos no estan gaire ben vistos i la veritat és que fa la sensació que eviten molt estar-hi en contacte. Així doncs, un dels pocs sistemes que tenen per obtenir uns quants diners és recollir les ampolles i les llaunes que hi ha al terra dels carrers i després bescanviar-les per unes quantes corones, la moneda del país, als supermercats. Aquest és un sistema implantat pel govern danès per tal de fomentar el reciclatge. El consumidor paga un extra per l’envàs i si el retorna al lloc de compra, se li retorna l’import.

Eloi Tost
___________

Foto 1. Família inuit (Font: wikipedia)
Foto 2. Foto aèria de Nuuk (Font: wikipedia)

Primer de tot, i abans de començar a explicar la meva petita aventura per terres daneses, m’agradaria agrair a la gent de participació del 3cat24.cat l’oportunitat que em donen de poder compartir les meves experiències en aquest blog juntament amb altres catalans que hi ha escampats arreu del món i que, de ben segur, tenen una vida força més moguda i interessant que la meva.

Actualment estic estudiant Comunicació a la Universitat de Roskilde (una ciutat força tranquil·la a uns 30 quilòmetres a l’oest de Copenhaguen), tot i que a “casa” faig periodisme.

L’altre dia, a classe, ens van manar fer un exercici que consistia a entrevistar un company. Aquí, als estudiants de fora ens ajunten en un mateix grup i ens fan les classes en anglès, ja que si anéssim amb la resta d’estudiants danesos ho hauríem de fer en el seu idioma (cosa força complicada per a nosaltres). A mi em va tocar entrevistar un noi d’Anglaterra, en Ryan, que tot just fa tres setmanes que ha arribat al país.

Com que era a primera hora del matí i encara no tenia la neurona gaire desperta, se’m va ocórrer preguntar-li per les seves primeres impressions sobre Dinamarca i els seus habitants. La veritat és que aquesta conversa és molt recorrent entre la gent que venim a passar un temps aquí, i ja l’havia tinguda amb altres persones, però el bo del cas és que més o menys tots coincidim en el mateix i, per tant, aquests tòpics o primeres impressions que tenim els estrangers semblen, almenys, bastant fidels a la realitat.

La reacció inicial de tothom és molt bona. Es percep a l’ambient que et trobes en un país que ja ha entrat al segle XXI i que realment és del Primer Món. Això fa que t’hi sentis a gust des del començament.

Una altra de les coses que va comentar en Ryan, i que més ens sobta a tots, és el sistema de transport, especialment el ferroviari. La quantitat i qualitat de trens que hi ha és sorprenent, i generalment amb una puntualitat admirable. Això sí, quan van maldades per causes meteorològiques (especialment molta pluja o neu), els retards són importants.

Fa uns dies, coincidint amb la nevada més important dels últims 23 anys a Copenhaguen, em va tocar esperar més d’una hora i mitja per poder tornar cap a casa des de la universitat. Ara bé, ni una sola queixa per part dels danesos (no em vull ni imaginar els comentaris de la gent si a la Renfe hagués passat això). Es veu que quan algun tren porta massa retard, directament el cancel·len. Si hi ha algú a dalt del tren el fan baixar i tothom espera el següent. I us asseguro que quan en cancel·len un, la situació es pot repetir dues o tres vegades més.

Eloi Tost
______

Foto 1. La façana de la famosa catedral de Roskilde (Foto:Wikimedia Commons)
Foto 2. Un tren danès, un exemple de modernitat i puntualitat. El sistema de transport funciona molt bé a Dinamarca. (Foto: Google)

Tinc 23 anys i vaig néixer a Tarragona, tot i que he viscut pràcticament tota la vida a Salou.

Estic d'Erasmus a Copenhaguen des del setembre de 2009 fins al juny d’enguany. Estudio a la Universitat de Roskilde (a uns 25 km).

L'any passat vaig acabar Publicitat i Relacions Públiques a la URV, i ara estic fent quart de Periodisme. Professionalment ara... res, tot i que he treballat en alguna ràdio i un diari com a col•laborador.

No tinc cap blog, tot i que m'estic plantejant obrir-ne un per anar explicant coses que em passin pel cap. Per ara només està en ment.

Eloi