Després de deu mesos vivint al Líban, ja us podeu imaginar les vegades que he hagut d’explicar com és la vida per aquestes terres. Bé, de fet hauria de dir que “he intentat” explicar, perquè realment es tracta d’una missió gairebé impossible.

El Líban, tan proper en algunes coses a Catalunya, pot oferir mil imatges diferents, i precisament aquesta diversitat és el que el caracteritza millor. D’entrada, en la Constitució libanesa es reconeixen 18 comunitats religioses diferents i la seva participació en el govern del país és un dels temes indiscutibles. En aquest país hi ha cristians i musulmans, però de cada una de les dues religions més importants del planeta se’n poden trobar diverses branques o famílies.


Maronites, caldeus, melquites, ortodoxos, armenis... són diferents comunitats cristianes, mentre que entre els musulmans hi trobem els dos grans grups (sunnites i xiïtes), però també alauites o drusos, que podrien ser considerats cosins dels musulmans. Fins i tot els jueus (ara gairebé desapareguts del país) estan considerats una de les comunitats. I aquesta diversitat en la fe de cadascú es manifesta també en la cultura, en la manera de viure i de ser, en l’ambient dels pobles, en la manera de vestir...
És per això que al Líban podeu trobar-hi tants mons com vulgueu.

Beirut, com a capital del país, aglutina tota aquesta diversitat. Però el Líban és molt més que Beirut.

És la Bekaa, una plana situada a uns 800 metres d’altitud; són les dues ciutats marítimes del sud, Tir i Sidó; és Trípoli, o la vall de la Kadisha (la Vall Santa)... Llocs on la història es remunta a diversos mil·lenis, que han vist passar innombrables pobles i que encara ara ens ensenyen les restes d’aquesta història.

Però precisament la història és el que de vegades pesa massa al Líban. Una història sovint tenyida de sang, d’incomptables enfrontaments i de guerres inacabables. La història recent, per exemple, està marcada per la guerra civil, que va durar més de 20 anys, i molts dels problemes actuals són herència dels que hi havia aleshores, i que mai no s’han solucionat.

********
Foto 1: Port de Beirut
Foto 2: La Bekaa