Una de les preguntes que més vegades m’han fet des que vaig arribar al meu nou país ha estat, amb diferents formulacions més o menys suavitzades, “què hi fas, al Líban?”. La pregunta és senzilla. La resposta, no tant.

Al Líban treballo (o intento) com a corresponsal d’una agència de notícies per a la televisió situada a Roma: Rome Reports. Està especialitzada en notícies que fan referència, d’alguna manera, a l’Església catòlica i als cristians arreu del món.

Però el motiu que em va portar a Beirut és ben diferent. Se’m va presentar la possibilitat de col·laborar amb una organització que treballa amb la gent jove. S’intenta ajudar en l’educació que es rep a l’escola i a casa a través d’activitats que van des de l’esport fins a l’estudi assistit, passant per la música o l’aprenentatge d’idiomes. Un cop al Líban, calia buscar una feina que em permetés guanyar-me la vida, a l’hora que em servia per tenir els permisos necessaris per viure aquí.

La societat libanesa és un exemple de la barreja de cultures i religions, i des del punt de vista dels cristians la situació és especialment interessant, ja que és l’únic país de la zona amb una presència important.


I pel que fa a la feina amb els nens, dir-vos només que si serveix per ajudar que en el futur siguin persones responsables que saben conviure realment amb els altres sense problemes ja em dono per satisfet. No deixa de sorprendre’m quan en algunes excursions hi ve gent musulmana (sunnites, xiïtes, drusos...) i cristiana (catòlics maronites, caldeus, melquites, ortodoxos, protestants...).

I com que el país em sembla molt interessant i alhora és força desconegut a casa nostra, em dedico també a escriure un blog on procuro explicar com és la vida per aquestes terres. Amb tot plegat estic força entretingut!

Ferran
******************
Vídeo: Camp d'été du Club Alnaïr, 2008 à Pine-Land, Liban