El 8 de maig de 1945, a les 22.43, l’Alemanya nazi va signar l’acta de capitulació que posava fi a la Segona Guerra Mundial, la Gran Guerra Pàtria, tal com se l’anomenava a la Unió Soviètica i encara avui a Rússia.

A causa de la diferència horària entre Moscou i l’Europa central, la guerra (la Guerra) a l’URSS va finalitzar oficialment el 9 de maig. I és per això que el Dia de la Victòria, “Den’ Pobedy”, se celebra en aquesta data a Rússia.


El paper que va tenir la Gran Guerra Pàtria en la formació de la mentalitat i identitat nacionals en un país aleshores nou com la Unió Soviètica és fàcil d’infravalorar. Però si tenim en compte els milions de morts que va causar la Guerra en territori soviètic i la tragèdia que va suposar a nivell històric i humà, de seguida es comprèn per què encara avui en dia gran part de la societat russa té present el conflicte.

A Rússia molta gent gran viu recordant l’època soviètica; les persones de mitjana edat aquest període l’associen només amb aspectes estètics de la seva infància, i els joves diuen “durant l’època soviètica” per referir-se als temps en què els seus avis eren joves, i per ells ser ciutadans russos o soviètics depenent de l’any de naixement és motiu de bromes.

La desfilada del 9 de maig d’aquest any va ser un reflex d’aquesta complexa barreja de sentiments. Per segona vegada des de l’any passat, la maquinària bèl·lica pesant va desfilar pel carrer Tverskàia, recordant a tothom (i en especial, potser, a alguns països veïns) que amb Rússia no s’hi juga. D’altra banda, als banderins commemoratius que penjaven dels fanals, per primera vegada es feia referència al 9 de maig com a dia en què es va aconseguir la “pau”, i no només la “victòria”. Aquestes referències a la pau també van ser presents en el discurs del president Medvédev.

Els participants a la marxa popular pels carrers de Moscou posterior a la desfilada militar eren més aviat d’edat avançada, tot i que no hi faltaven grups juvenils comunistes, cosa gens sorprenent. Sí que sorprenia (almenys a mi) el retrat gegantí de Stalin que tancava la comitiva d’una organització política de gent molt jove, massa jove per continuar venerant la figura d’un dels monstres del segle XX. Aquest retrat de Stalin, però, no era l’únic. Una, fins i tot, en reclamava la canonització.

Menys tètric va ser el ball d’època que es va celebrar en un dels parcs de Moscou. En un teatret de fusta, una orquestra interpretava cançons dels anys 40 i 50, que ballaven amb entusiasme alguns veterans de guerra, animats per joves vestits amb uniformes militars de l’època. I a meitat del ball, el minut de silenci pels morts en la lluita contra el feixisme…


Personalment, jo, que sóc una persona que no sap trobar el vessant estètic de les guerres, m’estimo més pensar que el 9 de maig, el Dia de la Victòria, és una ocasió que els russos aprofiten per regalar flors als veterans de guerra, a les persones que van lluitar i patir per alliberar la Unió Soviètica de la invasió nazi, que, per sort, és el concepte que tenen d’aquesta festa la majoria de russos…






Ferran Güell
*****************
Foto 1: Amb veterà
Foto 2: Amb veterana
Foto 3: Mirant enrere
Foto 4: Veterans marxant
Vídeo: Ballant