Aquest era el lema de la manifestació del 18 de setembre, que va congregar a milers de persones a manifestar-se pel barri governamental de la ciutat: manifestants de totes les edats i procedències, moltes famílies, molt jovent però també moltíssima gent gran totalment compromesa amb el futur d’aquest país.

Per què ens manifestàvem? La resposta era clara i unànime: el rebuig total a la política energètica de la coalició de govern que encapçala Angela Merkel. El concepte energètic que proposa el govern aposta clarament pels interessos econòmics dels grans grups energètics en detriment de l’aposta per les energies renovables i el paulatí però decidit tancament de les centrals nuclears.


Mentre que el govern de Schröder havia previst l’apagada nuclear per l’any 2032, el nou govern format per la CDU i la FDP l’allarga, ara, fins el 2040 o fins i tot 2050, en funció de la vida de les diferents centrals. Una decisió que no deixa espai pels dubtes: els interessos econòmics que hi ha darrera de tot això guanyen la batalla.

Fins el 2016 les empreses que gestionen les centrals nuclears hauran de pagar uns 14 bilions d’euros en concepte d’impostos pel sanejament dels pressupostos de l’estat. A més a més, hauran de pagar una partida extra de 1,4 bilions d’euros per l’ampliació dels fons de les energies renovables.

Fins aquí tot correcte, ara bé, totes aquestes mesures tenen una data límit – el 2016- i a partir d’aquesta, el pagament d’aquests impostos serà voluntari.

El millor de tot però són les increïbles concessions que fa el govern: si aquestes empreses inverteixen més de 500 milions d’euros en la millora de la seguretat a les seves centrals queden excemptes parcialment de pagar aquests fons.


Quina lògica té això? Quin govern es pot permetre fer una gestió com aquesta? Sincerament, ahir no hi havia més remei que manifestar-se. Quin futur ens regala aquesta gent?

Miriam
________________________________________________

Foto 1: Davant de la Cancelleria Federal un home tira una de les moltes llaunes amb símbols nuclears que s’apilonaven darrera les valles protectores. Aquesta acció es va convertir en un joc on moltes famílies amb nens hi passaren l’estona. La policia, gens intimidatòria, s’ho mirava des de lluny, però pel que jo vaig veure no van intervenir en cap moment.

Foto 2: La marxa de manifestants es dirigeix a la Hauptbahnhof (Estació Central), punt de trobada final. Al darrera, vista de la Potsdamer Platz.

Foto 3: Manifestants asseguts a les escales del Reichstag (Parlament Federal) amb les banderes grogues que onegen el lema dels anys 80: Energia nuclear, no gràcies!