Sóc de Barcelona i tinc trenta-tres anys. Des de l’octubre del 2010 visc a Budapest amb la meva parella hongaresa, amb la qual comparteixo l’extraordinària experiència de ser pare.

Segurament la pregunta que m’han realitzat més vegades des que sóc aquí és, per què vius a Budapest si ets de Barcelona? La resposta, mig avançada, és simple però no breu d’explicar.

A l’agost de 2010, els dos érem al “Sziget”, possiblement un dels festivals de música més multitudinaris d’Europa que es realitza cada any en una de les illes de Budapest. Estàvem especialment eufòrics perquè a l’octubre teníem previst iniciar un viatge d’un any sencer que ens havia de permetre donar una volta al món. Però al tercer dia del festival ens vam assabentar d’una cosa que no havíem previst: estàvem embarassats. Immediatament el viatge ens va deixar d’interessar però jo seguia necessitant un canvi d’aires i vam decidir instal·lar-nos per un temps a Budapest. I de moment aquí seguim, però des de l’abril de 2011 a casa ja en som tres.

Sóc dissenyador gràfic. A Barcelona vaig treballar durant molts anys amb el Mario Eskenazi, així com a Summa o a Grafica de Pablo Martín. A posteriori vaig organitzar el meu estudi propi, que em va funcionar força bé fins al 2010, quan la crisi ja començava a picar fort.

Aquí a Budapest he seguit treballant per algun client de Barcelona però haig de dir que a dia d’avui encara estem vivint bàsicament d’estalvis. Podríem dir que m’estic dedicant principalment a dues coses: al meu fill i a aprendre hongarès (diuen que és la tercera llengua més complicada i m’ho crec…).

Per molts motius som molt feliços, però com a professional, no considero l’opció de cercar clients hongaresos i crec que properament m’hauré de dirigir tant a Barcelona com a altres ciutats europees on el disseny gràfic sigui considerat un valor.

Encara mantinc la web del meu estudi de Barcelona.

Guillem