30/07/2010: Un bocí de paradís
El millor estiu. Difícil de dir. No m’agraden els rànquings i, qui sap, potser el millor estiu encara ha d’arribar. El que sé segur és que hi ha records que se t’enganxen com la xafogor mediterrània. Moments que has viscut i que provoquen aquella dolça melangia de la que parla la cançó. Instants que voldríem recuperar.
El meu millor estiu ni tal sols va ser ben bé a l’estiu. Era octubre. A milers de quilòmetres de casa nostra. A 27 metres sota el Mar de Coral de l’oceà Pacífic davant les costes d’Austràlia. Allà hi ha un petit vaixell de vapor d’un centenar d’anys. El 23 de març de 1911 va desaparèixer amb 122 persones a bord. Un cicló se’l va emportar al fons del mar.
El vaixell va estar desaparegut durant més de 30 anys. Quan el van trobar, ningú recordava la seva història. Les dades, les xifres ja no tenien gaire importància davant del que van descobrir.
El Yongala és ara un escull natural. Un far al mig de quilòmetres de sorra abans d’arribar a la Gran Barrera. És la concentració més impressionant de vida submarina que he vist. Difícil d’explicar amb paraules. Un d’aquells indrets que descobreixes de vacances, que et queda fixat a la memòria, que esperes que no desaparegui mai.
Felip
El meu millor estiu ni tal sols va ser ben bé a l’estiu. Era octubre. A milers de quilòmetres de casa nostra. A 27 metres sota el Mar de Coral de l’oceà Pacífic davant les costes d’Austràlia. Allà hi ha un petit vaixell de vapor d’un centenar d’anys. El 23 de març de 1911 va desaparèixer amb 122 persones a bord. Un cicló se’l va emportar al fons del mar.
El vaixell va estar desaparegut durant més de 30 anys. Quan el van trobar, ningú recordava la seva història. Les dades, les xifres ja no tenien gaire importància davant del que van descobrir.
El Yongala és ara un escull natural. Un far al mig de quilòmetres de sorra abans d’arribar a la Gran Barrera. És la concentració més impressionant de vida submarina que he vist. Difícil d’explicar amb paraules. Un d’aquells indrets que descobreixes de vacances, que et queda fixat a la memòria, que esperes que no desaparegui mai.
Felip
Categories: General
23/07/2010: Jocs d'aigua
Fa dies que dono voltes al repte que des del 3cat24 ens heu plantejat. Quin és el millor estiu que recordo… No ens ho heu posat fàcil!!!! L’estiu, pel sol fet de ser-ho, ja és un moment especial de l’any, jo diria que és l’època amb què tots pensem, que anhelem arribar per poder agafar vacances i descansar, viatjar, prendre el solet...
Hi ha molts moments memorables en un estiu, especialment si sorgeix algun amor d’aquells fugissers que es viuen amb una passió incontrolable, gairebé irracional. Però no és aquest el record que vull explicar-vos. Retrocediré una mica més en la meva vida.
Per mi els millors moments de l’estiu són els de quan era petita. Quan els estius s’allargaven durant més de dos mesos. Sense maldecaps, sense compromisos, sense haver de pensar res. Quan l’aigua de la piscina o del mar era el meu hàbitat natural. No m’importava que els dits de les mans quedessin arrugats com panses, ni tant sols que els meus llavis agafessin un color morat sospitós i que no podia presagiar res de bo. Els jocs d’aigua s’allargaven hores i hores i tant sols la temptació d’un bon pa amb nocilla podia apartar-me uns minuts de l’aigua abans de tornar-m’hi a capbussar.
Cristina
Hi ha molts moments memorables en un estiu, especialment si sorgeix algun amor d’aquells fugissers que es viuen amb una passió incontrolable, gairebé irracional. Però no és aquest el record que vull explicar-vos. Retrocediré una mica més en la meva vida.
Per mi els millors moments de l’estiu són els de quan era petita. Quan els estius s’allargaven durant més de dos mesos. Sense maldecaps, sense compromisos, sense haver de pensar res. Quan l’aigua de la piscina o del mar era el meu hàbitat natural. No m’importava que els dits de les mans quedessin arrugats com panses, ni tant sols que els meus llavis agafessin un color morat sospitós i que no podia presagiar res de bo. Els jocs d’aigua s’allargaven hores i hores i tant sols la temptació d’un bon pa amb nocilla podia apartar-me uns minuts de l’aigua abans de tornar-m’hi a capbussar.
Cristina
Categories: General