11/06/2013 // Les olors de les tempestes
Ara que ja ha començat la temporada de tempestes, en Marc Vilà de la Bisbal d'Empordà, ens ha enviat aquest article on ens proposa fixar-nos en les olors que se senten a prop d'on es produeix una descàrrega elèctrica:
L’OLOR D’OZÓ
De tots és sabut que l’atmosfera està formada bàsicament per tres gasos que són neutres pel què fa a olor. Són el nitrogen, l’oxigen i l’argó. Però hi ha un altre gas a l’atmosfera, molt més minoritari, que el nostre olfacte pot detectar i que depenent de la zona on es concentri pot ser beneficiós o perjudicial per nosaltres. Si es concentra a la part alta de l’atmosfera (a uns 25 quilòmetres d’altura) és bo perquè ens protegeix de les radiacions ultraviolades de la radiació solar. I si per contra, es forma proper al sòl se’l considera un contaminant que pot provocar conseqüències greus a la salut humana. Aquest gas és l’ozó i la seva olor és picant i metàl·lica.
Com lliguem l’ozó amb l’actualitat meteorològica?
Aquestes últimes setmanes hem viscut episodis de precipitacions intenses amb força inestabilitat i aparell elèctric.
Els que alguna vegada han sigut testimonis propers a la caiguda d’un llamp diuen que primer han sentit una gran explosió seguida d’una quantitat immensa de desperfectes estructurals i a vegades personals. Una altra característica molt important també és l’olor picant i metàl·lica que el nostre olfacte pot sentir en una zona propera a la caiguda del llamp. Perquè? Doncs, l’explicació científica és que les descàrregues elèctriques del llamp en qüestió trenquen les molècules d’oxigen i es forma ozó de forma espontània.
No sé si aquests dies heu pogut observar aquest fenomen? Jo personalment no ho he observat mai i m’hi esforço. Ara us toca fer-ho a vosaltres.
Fotografia: Carlos Castillejo - 17 de Maig
I parlant d'olors:
M'agradaria afegir que l'olor de terra mullada que moltes vegades se sent quan s'apropa o després d'una tempesta no es deu a l'ozó produït per les descàrregues elèctriques (com a vegades se sent dir) sinó a una substància que s'anomena geosmina. Aquesta paraula en grec significa "aroma de la terra". La geosmina és produïda per varis tipus de bacteris que viuen a la terra i que fabriquen un compost volàtil que pot ser expulsat quan s'altera el sòl. Regar un jardí, llaurar un camp o una pluja forta després d'un període de sequera poden produir aquest efecte.
Moltes vegades aquesta olor se sent just abans de l'arribada d'una tempesta, ja que la pluja que cau en zones pròximes afavoreix que les molècules de geosmina que s'alliberen siguin transportades per les corrents d'aire que cauen del cumulonimbus en la direcció que aquest es desplaça.
L’OLOR D’OZÓ
De tots és sabut que l’atmosfera està formada bàsicament per tres gasos que són neutres pel què fa a olor. Són el nitrogen, l’oxigen i l’argó. Però hi ha un altre gas a l’atmosfera, molt més minoritari, que el nostre olfacte pot detectar i que depenent de la zona on es concentri pot ser beneficiós o perjudicial per nosaltres. Si es concentra a la part alta de l’atmosfera (a uns 25 quilòmetres d’altura) és bo perquè ens protegeix de les radiacions ultraviolades de la radiació solar. I si per contra, es forma proper al sòl se’l considera un contaminant que pot provocar conseqüències greus a la salut humana. Aquest gas és l’ozó i la seva olor és picant i metàl·lica.
Com lliguem l’ozó amb l’actualitat meteorològica?
Aquestes últimes setmanes hem viscut episodis de precipitacions intenses amb força inestabilitat i aparell elèctric.
Els que alguna vegada han sigut testimonis propers a la caiguda d’un llamp diuen que primer han sentit una gran explosió seguida d’una quantitat immensa de desperfectes estructurals i a vegades personals. Una altra característica molt important també és l’olor picant i metàl·lica que el nostre olfacte pot sentir en una zona propera a la caiguda del llamp. Perquè? Doncs, l’explicació científica és que les descàrregues elèctriques del llamp en qüestió trenquen les molècules d’oxigen i es forma ozó de forma espontània.
No sé si aquests dies heu pogut observar aquest fenomen? Jo personalment no ho he observat mai i m’hi esforço. Ara us toca fer-ho a vosaltres.
MARC VILÀ SALVÀ
La Bisbal d’Empordà
La Bisbal d’Empordà
Fotografia: Carlos Castillejo - 17 de Maig
I parlant d'olors:
M'agradaria afegir que l'olor de terra mullada que moltes vegades se sent quan s'apropa o després d'una tempesta no es deu a l'ozó produït per les descàrregues elèctriques (com a vegades se sent dir) sinó a una substància que s'anomena geosmina. Aquesta paraula en grec significa "aroma de la terra". La geosmina és produïda per varis tipus de bacteris que viuen a la terra i que fabriquen un compost volàtil que pot ser expulsat quan s'altera el sòl. Regar un jardí, llaurar un camp o una pluja forta després d'un període de sequera poden produir aquest efecte.
Moltes vegades aquesta olor se sent just abans de l'arribada d'una tempesta, ja que la pluja que cau en zones pròximes afavoreix que les molècules de geosmina que s'alliberen siguin transportades per les corrents d'aire que cauen del cumulonimbus en la direcció que aquest es desplaça.
19/05/2013 // Nevades tardanes
No és insòlit que es produeixin nevades com les que hi ha hagut aquest cap de setmana durant la segona quinzena de maig, però tampoc és habitual. Hem buscat les dades històriques de nevades a l'estació de Núria que es publiquen a l'Institut Geològic de Catalunya i hem trobat el següent:
Entre els dies 10 i 20 de maig s'han produït nevades amb gruixos destacables els següents anys:
Així doncs, els més de 30 cm que es van mesurar aquest dissabte, només s'han produït en dues ocasions més des del 1985: L'any 2005 i l'any 1991.
Tot i que farien falta més anys de dades per fer una estadística significativa, fixeu-vos també com la freqüència d'aquestes nevades tardanes ha augmentat els últims anys. Que cadascú tregui les seves pròpies conclusions.
Entre els dies 10 i 20 de maig s'han produït nevades amb gruixos destacables els següents anys:
Així doncs, els més de 30 cm que es van mesurar aquest dissabte, només s'han produït en dues ocasions més des del 1985: L'any 2005 i l'any 1991.
Tot i que farien falta més anys de dades per fer una estadística significativa, fixeu-vos també com la freqüència d'aquestes nevades tardanes ha augmentat els últims anys. Que cadascú tregui les seves pròpies conclusions.
03/05/2013 // Els racons de la volada de primavera
Si aquest cap de setmana no sabeu què fer, us convidem a passejar per alguns dels racons que hem sobrevolat aquest dijous amb l’helicòpter de l’"Espai Terra". Després de dos mesos de pluja abundant, el paisatge del nostre país està verd i l'aigua raja per tot arreu! No deixeu escapar aquest cap de setmana primaveral per visitar aquests o qualsevol altre racó de Catalunya. Si hi aneu, tingueu precaució amb l'aigua i procureu no deixar cap rastre de la vostra presència.
En el programa de dijous vam prometre que us donaríem més detalls de com arribar-hi. Aquí ho teniu.
Si voleu, podeu veure el reportatge sencer del programa Espai Terra de dijous, o la versió reduïda de 2 minuts del "Telenotícies".
Camps de l’Anoia i la Segarra:
Un bon punt per començar la passejada podria ser Castellmeià, situat a un quilòmetre de Tarroja de Segarra. La majoria dels camps es troben entre Pujalt, el Llor i aquest punt.
Barranc del Bosc, Noguera:
Es pot deixar el vehicle al camí que dóna accés a la presa de Terradets. Des d’allà s’ha de creuar la carretera i la via del tren, i comença un senderet amb unes vistes espectaculars de la Roca Regina. Al cap d’uns 200 metres, si agafem un trencall a mà dreta arribarem als gorgs del barranc del bosc. Si seguim l’altre camí (el principal) podem allargar considerablement la passejada.
Pont del Clop, Solsonès:
Entre el quilòmetre 100 i 101 de la carretera de Solsona a Bassella, surt una altra carretera en direcció a l’Hostal Cirera i a Cambrils. Al cap d’uns 6 o 7 quilòmetres després de deixar la C-26 la carretera passa pel pont del Clop.
Pont de Bóixols, Pallars Jussà:
Al poble de Bóixols us donaran les indicacions per arribar al Pont Romànic de Bóixols tot fent una passejada amb força pendent de mitja hora.
El Forat d’Abella, Pallars Jussà
Uns 600 metres abans d’arribar al poble d’Abella de la Conca, surt un camí a mà dreta que porta fins a una esplanada on hi arriben els 4x4 i altres valents. El camí fa uns 1000 metres aproximadament. Allò és el peu del congost. Hi ha un caminet que creua el congost però només es pot fer si baixa poca aigua. Compte amb els rocs que puguin caure.
I vosaltres, ens en recomaneu algun més??
En el programa de dijous vam prometre que us donaríem més detalls de com arribar-hi. Aquí ho teniu.
Si voleu, podeu veure el reportatge sencer del programa Espai Terra de dijous, o la versió reduïda de 2 minuts del "Telenotícies".
Camps de l’Anoia i la Segarra:
Un bon punt per començar la passejada podria ser Castellmeià, situat a un quilòmetre de Tarroja de Segarra. La majoria dels camps es troben entre Pujalt, el Llor i aquest punt.
Barranc del Bosc, Noguera:
Es pot deixar el vehicle al camí que dóna accés a la presa de Terradets. Des d’allà s’ha de creuar la carretera i la via del tren, i comença un senderet amb unes vistes espectaculars de la Roca Regina. Al cap d’uns 200 metres, si agafem un trencall a mà dreta arribarem als gorgs del barranc del bosc. Si seguim l’altre camí (el principal) podem allargar considerablement la passejada.
Pont del Clop, Solsonès:
Entre el quilòmetre 100 i 101 de la carretera de Solsona a Bassella, surt una altra carretera en direcció a l’Hostal Cirera i a Cambrils. Al cap d’uns 6 o 7 quilòmetres després de deixar la C-26 la carretera passa pel pont del Clop.
Pont de Bóixols, Pallars Jussà:
Al poble de Bóixols us donaran les indicacions per arribar al Pont Romànic de Bóixols tot fent una passejada amb força pendent de mitja hora.
El Forat d’Abella, Pallars Jussà
Uns 600 metres abans d’arribar al poble d’Abella de la Conca, surt un camí a mà dreta que porta fins a una esplanada on hi arriben els 4x4 i altres valents. El camí fa uns 1000 metres aproximadament. Allò és el peu del congost. Hi ha un caminet que creua el congost però només es pot fer si baixa poca aigua. Compte amb els rocs que puguin caure.
I vosaltres, ens en recomaneu algun més??
30/04/2013 // Exposició parlem del temps a Cornellà de Llobregat
A partir d'aquesta setmana els aficionats a la meteorologia tenim una cita al Museu Palau Mercader de Cornellà. Des d'aquest diumenge fins a l'octubre podeu visitar l'exposició Parlem del temps. Història de l'afició meteorològica a Catalunya.
L’exposició ha estat comissariada per la Dra. Maria del Carme Llasat (DAM), amb la col•laboració dels membres del seu equip, i produïda per l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament de Cornellà de Llobregat, i ha comptat amb la col•laboració de nombroses persones i entitats que han contribuït a fer-la possible.
Es podrà veure al Museu Palau Mercader, del 28 d’abril al 20 d’octubre del 2013. Tots els diumenges i festius, de 10h a 14h.
Aprofitem l'ocasió per parlar amb la Dra. Llasat perquè ens expliqui el per què de l'exposició:
El motiu varen ser els últims descobriments sobre la història del Museu Palau Mercader, que van permetre conèixer amb més detall la notable afició per la Meteorologia i l’Astronomia que va tenir Arnau de Mercader, el darrer comte de Bell-lloc que va viure a Cornellà, on va morir en 1932.
El fil conductor de l'exposició és l'afició a la meteorologia del compte Bell-lloc i la seva relació amb l'Observatori de l'Ebre:
"Després de fer una introducció a la meteorologia i a la climatologia, presentem l’Arnau Mercader i l’observatori de Belloch. Ens endinsem desprès al món dels precursors i els primers observatoris, com el Fabra i l’Ebre, o les observacions fetes des de la Universitat de Barcelona. Durant l'exposició van apareixent personatges il·lustres com el Dr. Fontseré, Patxot, Febrer o Jardí, així com també les primeres xarxes meteorològiques, el Servei Meteorològic de Catalunya i "el Observatorio Central". Es fa un repàs fins l’any 1932, data en que va morir l’Arnau de Mercader. A partir d'aquí l’exposició fa un salt fins els nostres dies on es mostra l'actualitat d'aquests centres iniciats fa més de 100 anys, es comparen instruments d'observació antics i actuals, i s'introdueixen les noves tecnologies"
A llarg de l'exposició es va fer esment del paper dels observadors, aficionats i professionals, i la posició capdavantera de Catalunya en l'afició meteorològica.
"En resum, l’afició, el coneixement, el treball en xarxa i l’observació són les quatre potes bàsiques sobre les quals s’ha assegut la meteorologia des dels seus primers passos fins els nostres dies, i això és el que s’ha volgut mostrar a l’exposició"
L’exposició ha estat comissariada per la Dra. Maria del Carme Llasat (DAM), amb la col•laboració dels membres del seu equip, i produïda per l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament de Cornellà de Llobregat, i ha comptat amb la col•laboració de nombroses persones i entitats que han contribuït a fer-la possible.
Es podrà veure al Museu Palau Mercader, del 28 d’abril al 20 d’octubre del 2013. Tots els diumenges i festius, de 10h a 14h.
Aprofitem l'ocasió per parlar amb la Dra. Llasat perquè ens expliqui el per què de l'exposició:
El motiu varen ser els últims descobriments sobre la història del Museu Palau Mercader, que van permetre conèixer amb més detall la notable afició per la Meteorologia i l’Astronomia que va tenir Arnau de Mercader, el darrer comte de Bell-lloc que va viure a Cornellà, on va morir en 1932.
El fil conductor de l'exposició és l'afició a la meteorologia del compte Bell-lloc i la seva relació amb l'Observatori de l'Ebre:
"Després de fer una introducció a la meteorologia i a la climatologia, presentem l’Arnau Mercader i l’observatori de Belloch. Ens endinsem desprès al món dels precursors i els primers observatoris, com el Fabra i l’Ebre, o les observacions fetes des de la Universitat de Barcelona. Durant l'exposició van apareixent personatges il·lustres com el Dr. Fontseré, Patxot, Febrer o Jardí, així com també les primeres xarxes meteorològiques, el Servei Meteorològic de Catalunya i "el Observatorio Central". Es fa un repàs fins l’any 1932, data en que va morir l’Arnau de Mercader. A partir d'aquí l’exposició fa un salt fins els nostres dies on es mostra l'actualitat d'aquests centres iniciats fa més de 100 anys, es comparen instruments d'observació antics i actuals, i s'introdueixen les noves tecnologies"
A llarg de l'exposició es va fer esment del paper dels observadors, aficionats i professionals, i la posició capdavantera de Catalunya en l'afició meteorològica.
"En resum, l’afició, el coneixement, el treball en xarxa i l’observació són les quatre potes bàsiques sobre les quals s’ha assegut la meteorologia des dels seus primers passos fins els nostres dies, i això és el que s’ha volgut mostrar a l’exposició"
08/04/2013 // "El temps vist des del cel"
Aquest dilluns s'ha fet la presentació d'un nou llibre que combina dues modalitats estretament relacionades: la meteorologia i l'aviació. "El temps vist des del cel" és el resultat d'ajuntar les fotografies i l'experiència del pilot Jordi Martín amb les explicacions del meteoròleg Francesc Mauri.
De tots els que seguiu aquest blog, suposo que no seré l'únic que ha baixat d'un avió amb una lleugera torticoli després d'haver-me passat tot un vol mirant per la finestreta jugant a identificar pobles, ciutats i gaudint de les diferents formacions de núvols. Als que us ha passat això, no ho dubteu, aquest llibre és per a vosaltres.
Precisament escric aquestes línies just abans que en Francesc marxi a fer la presentació del llibre i aprofito per parlar-hi un parell de minuts:
E: Francesc, com va començar la idea d'ajuntar en un llibre aviació i meteorologia?
F: Aquestes dues modalitats sempre han anat juntes, però les fotografies d'en Jordi que il·lustren el llibre són imatges no només meteorològiques sinó també geogràfiques, ambientals i de territori, precisament la meva especialitat com a geògraf.
E: Com us vau trobar els dos autors?
F: La relació comença quan vam començar a rebre fotografies d'en Jordi a la bústia de meteorologia de TV3. Més tard vam coincidir en dues o tres xerrades on vaig tenir ocasió de veure més fotografies seves. Llavors vaig veure que el material era molt bo i vam pensar que la barreja de meteorologia i aviació podia ser atractiva.
E: Heu coincidit a la cabina d'un avió?
F: No, no hem tingut ocasió de volar junts, però sí que he viatjat en una cabina amb altres pilots.
E: Com va anar l'experiència?
F: Des d'una cabina les sensacions són diferents. Tens molta més seguretat, entens per què passen les coses i veus que hi ha un control absolut de la situació perquè tot està duplicat i provat. Vaig tenir l'ocasió de fer una aproximació amb boira en un aeroport i em vaig quedar impressionat: després d'estar uns minuts volant a cegues, sense veure res, de cop i volta et trobes la pista amb l'avió perfectament encarat per completar l'aterratge.
E: Has viscut algun fenomen meteorològic extrem des d'un avió?
No, per sort no. Potser el més espectacular que m'he trobat volant van ser turbulències molt fortes sobrevolant el desert a Tunísia.
E: Digue'ns alguna fotografia que surti al llibre que t'hagi impactat especialment.
F: M'encanten les imatges meteorològiques, però gaudeixo moltíssim amb les fotografies de territori, ocupació humana i medi ambient que també tenen cabuda en aquest llibre. Una que trobo especialment espectacular és la dels hivernacles d'Ejido vistos des de l'aire. Curiosament és l'única estructura construïda per l’home que fins i tot arriba a veure's des del satèl·lit Meteosat.
E: Acaba'ns de convèncer per comprar el llibre.
F: Pel preu d'una novel·la tens un llibre de fotografia amb imatges capturades des d'un punt de vista que s'ha vist molt poques vegades.
De tots els que seguiu aquest blog, suposo que no seré l'únic que ha baixat d'un avió amb una lleugera torticoli després d'haver-me passat tot un vol mirant per la finestreta jugant a identificar pobles, ciutats i gaudint de les diferents formacions de núvols. Als que us ha passat això, no ho dubteu, aquest llibre és per a vosaltres.
Precisament escric aquestes línies just abans que en Francesc marxi a fer la presentació del llibre i aprofito per parlar-hi un parell de minuts:
E: Francesc, com va començar la idea d'ajuntar en un llibre aviació i meteorologia?
F: Aquestes dues modalitats sempre han anat juntes, però les fotografies d'en Jordi que il·lustren el llibre són imatges no només meteorològiques sinó també geogràfiques, ambientals i de territori, precisament la meva especialitat com a geògraf.
E: Com us vau trobar els dos autors?
F: La relació comença quan vam començar a rebre fotografies d'en Jordi a la bústia de meteorologia de TV3. Més tard vam coincidir en dues o tres xerrades on vaig tenir ocasió de veure més fotografies seves. Llavors vaig veure que el material era molt bo i vam pensar que la barreja de meteorologia i aviació podia ser atractiva.
E: Heu coincidit a la cabina d'un avió?
F: No, no hem tingut ocasió de volar junts, però sí que he viatjat en una cabina amb altres pilots.
E: Com va anar l'experiència?
F: Des d'una cabina les sensacions són diferents. Tens molta més seguretat, entens per què passen les coses i veus que hi ha un control absolut de la situació perquè tot està duplicat i provat. Vaig tenir l'ocasió de fer una aproximació amb boira en un aeroport i em vaig quedar impressionat: després d'estar uns minuts volant a cegues, sense veure res, de cop i volta et trobes la pista amb l'avió perfectament encarat per completar l'aterratge.
E: Has viscut algun fenomen meteorològic extrem des d'un avió?
No, per sort no. Potser el més espectacular que m'he trobat volant van ser turbulències molt fortes sobrevolant el desert a Tunísia.
E: Digue'ns alguna fotografia que surti al llibre que t'hagi impactat especialment.
F: M'encanten les imatges meteorològiques, però gaudeixo moltíssim amb les fotografies de territori, ocupació humana i medi ambient que també tenen cabuda en aquest llibre. Una que trobo especialment espectacular és la dels hivernacles d'Ejido vistos des de l'aire. Curiosament és l'única estructura construïda per l’home que fins i tot arriba a veure's des del satèl·lit Meteosat.
E: Acaba'ns de convèncer per comprar el llibre.
F: Pel preu d'una novel·la tens un llibre de fotografia amb imatges capturades des d'un punt de vista que s'ha vist molt poques vegades.
19/02/2013 // Nou canvi
Estem a l'espera d'un altre canvi de temps que ens arribarà entre divendres i el cap de setmana. Els models ja comencen a anar tots en la mateixa direcció i apunten a una tongada de pluges entre divendres i dissabte, i a una fortíssima baixada de les temperatures durant el cap de setmana.
Aquestes són les sortides dels diferents models, amb previsió entre la tarda de divendres i la matinada de dissabte:
DIVENDRES 12h, model DWD
DISSABTE 00h, model GFS
DISSABTE 03h, model WRF
Durant aquest periode de temps serà quan es produirà el màxim de les precipitacions, que creiem que en general seran moderades. Les temperatures aniran baixant bruscament durant la nit de divendres a dissabte i les últimes precipitacions que caiguin de cara a dissabte podrien ser en forma de neu en cotes relativament baixes.
A partir de la tarda de dissabte les temperatures ja hauran baixat el suficient com perquè la cota de neu sigui 0 a gairebé tot Catalunya
En aquest moment, la majoria de models ens indiquen que tindrem una entrada d'aire de gregal i del nord més aviat seca, però no és impossible que es produeixi una mica de rebuf en alguns punts de la costa i puguin arribar a caure alguns ruixats en forma de neu.
Amb tot plegat, espero que gaudiu de tot aquest panorama que ens espera pel cap de setmana!
Aquestes són les sortides dels diferents models, amb previsió entre la tarda de divendres i la matinada de dissabte:
DIVENDRES 12h, model DWD
DISSABTE 00h, model GFS
DISSABTE 03h, model WRF
Durant aquest periode de temps serà quan es produirà el màxim de les precipitacions, que creiem que en general seran moderades. Les temperatures aniran baixant bruscament durant la nit de divendres a dissabte i les últimes precipitacions que caiguin de cara a dissabte podrien ser en forma de neu en cotes relativament baixes.
A partir de la tarda de dissabte les temperatures ja hauran baixat el suficient com perquè la cota de neu sigui 0 a gairebé tot Catalunya
En aquest moment, la majoria de models ens indiquen que tindrem una entrada d'aire de gregal i del nord més aviat seca, però no és impossible que es produeixi una mica de rebuf en alguns punts de la costa i puguin arribar a caure alguns ruixats en forma de neu.
Amb tot plegat, espero que gaudiu de tot aquest panorama que ens espera pel cap de setmana!
17/01/2013 // I el cap de setmana?
Aquest dimecres hem tingut un gir inesperat de les previsions meteorològiques per al cap de setmana. En un principi el pronòstic indicava el pas d'un front de l'oest que arribava amb una activitat moderada de pluges i nevades, però en les darreres hores, la majoria de models han dibuixat la formació d'una baixa entre Catalunya i el País Valencià que podria reactivar les precipitacions entre el dissabte 19 i el diumenge dia 20.
Fixeu-vos en les sortides dels models de dimecres a la tarda:
PREVISIÓ PER DISSABTE TARDA:
Model GFS:
Model DWD:
Model BOLAM:
MODEL WRF:
Aquest dibuixa la baixa més cap al nord, amb menys possibilitat de precipitacions abundants.
En el darrer post també vam fer una comparativa de models i finalment va ser el WRF el que es va acabar ajustant més a la realitat. En aquesta ocasió aquest model és el menys generós en precipitacions. Veurem quin serà el més realista en aquesta nova situació meteorològica. I vosaltres, com ho veieu???
Fixeu-vos en les sortides dels models de dimecres a la tarda:
PREVISIÓ PER DISSABTE TARDA:
Model GFS:
Model DWD:
Model BOLAM:
MODEL WRF:
Aquest dibuixa la baixa més cap al nord, amb menys possibilitat de precipitacions abundants.
En el darrer post també vam fer una comparativa de models i finalment va ser el WRF el que es va acabar ajustant més a la realitat. En aquesta ocasió aquest model és el menys generós en precipitacions. Veurem quin serà el més realista en aquesta nova situació meteorològica. I vosaltres, com ho veieu???
01/01/2013 // Resultats del calendari de la ceba
Bon any nou a tothom i bona meteorologia per a aquest 2013!!!
Avui m'agradaria comentar-vos els resultats del "calendari de la ceba" que ha publicat la Carme de Berga al post anterior. Ja sabeu que hi ha moltes masies de Catalunya que encara mantenen la tradició de fer aquest ritual per intentar saber el temps que farà durant tot l'any.
El mètode consisteix que la nit de Cap d'Any s’han de deixar a la intempèrie 12 capes de ceba que corresponen als 12 mesos de l’any. En cadascuna de les capes, s’hi posa una cullerada de sal. La rosada nocturna i l’osmosi faran que el matí següent algunes capes estiguin molles i d’altres seques. La tradició diu que les capes més molles correspondran als mesos més plujosos.
A Capolat, a 10 km de Berga, els resultats d'aquest calendari han estat els següents:
Gener: humit
Febrer: humit
Març: una mica humit
Abril: humit
Maig: una mica humit
Juny: una mica humit
Juliol: sec
Agost: una mica humit
Setembre: sec
Octubre: una mica humit
Novembre: sec
Desembre: humit
Tot i que aquest calendari té poc fonament científic, l'explicació que podria justificar que hi hagi llocs on encara ara es practiqui aquest mètode és que en algunes poblacions les capes de ceba s’ordenen de manera que les més petites corresponen als mesos d’hivern i les més grosses als mesos d’estiu. Com que segurament les capes de ceba més grosses són les que acumularan més rosada, aquest calendari estadísticament funcionarà millor a les comarques a prop del Pirineu Oriental, on la pluja cau amb més abundància els mesos pròxims a l’estiu. El Berguedà, Osona, el Ripollès, la Garrotxa, entre altres comarques, són alguns dels llocs on és fàcil trobar persones que practiquin aquesta tradició i on segons el mapa de règim pluviomètric de l'atles climàtic del Servei Meteorològic de Catalunya, l'estiu és l'època més plujosa.
(E: Estiu, H:Hivern, P:Primavera, T:Tardor; l'ordre de les lletres correspon a l'ordre de les estacions de més a menys plujoses)
I vosaltres, sabeu resultats d'altres calendaris?
Si us sembla bé també podríem fer servir aquest post perquè publiqueu els resums dels vostres observatoris.
Feliç 2013!!
Avui m'agradaria comentar-vos els resultats del "calendari de la ceba" que ha publicat la Carme de Berga al post anterior. Ja sabeu que hi ha moltes masies de Catalunya que encara mantenen la tradició de fer aquest ritual per intentar saber el temps que farà durant tot l'any.
El mètode consisteix que la nit de Cap d'Any s’han de deixar a la intempèrie 12 capes de ceba que corresponen als 12 mesos de l’any. En cadascuna de les capes, s’hi posa una cullerada de sal. La rosada nocturna i l’osmosi faran que el matí següent algunes capes estiguin molles i d’altres seques. La tradició diu que les capes més molles correspondran als mesos més plujosos.
A Capolat, a 10 km de Berga, els resultats d'aquest calendari han estat els següents:
Gener: humit
Febrer: humit
Març: una mica humit
Abril: humit
Maig: una mica humit
Juny: una mica humit
Juliol: sec
Agost: una mica humit
Setembre: sec
Octubre: una mica humit
Novembre: sec
Desembre: humit
Tot i que aquest calendari té poc fonament científic, l'explicació que podria justificar que hi hagi llocs on encara ara es practiqui aquest mètode és que en algunes poblacions les capes de ceba s’ordenen de manera que les més petites corresponen als mesos d’hivern i les més grosses als mesos d’estiu. Com que segurament les capes de ceba més grosses són les que acumularan més rosada, aquest calendari estadísticament funcionarà millor a les comarques a prop del Pirineu Oriental, on la pluja cau amb més abundància els mesos pròxims a l’estiu. El Berguedà, Osona, el Ripollès, la Garrotxa, entre altres comarques, són alguns dels llocs on és fàcil trobar persones que practiquin aquesta tradició i on segons el mapa de règim pluviomètric de l'atles climàtic del Servei Meteorològic de Catalunya, l'estiu és l'època més plujosa.
(E: Estiu, H:Hivern, P:Primavera, T:Tardor; l'ordre de les lletres correspon a l'ordre de les estacions de més a menys plujoses)
I vosaltres, sabeu resultats d'altres calendaris?
Si us sembla bé també podríem fer servir aquest post perquè publiqueu els resums dels vostres observatoris.
Feliç 2013!!
08/10/2012 // V Trobada de Meteobloguers a Cardona
Un cop més, i estic convençut que també en nom de tots els que vam anar a Cardona aquest dissabte, volia felicitar la Montse Canal i la seva família per haver organitzat aquesta trobada amb tant d'encert.
Des de fa 5 anys s'ha convertit en tradició que al voltant del mes d'octubre els sobrenoms dels comentaristes del blog es converteixin en noms i cares reals. És curiós veure com al llarg d'aquests anys s'ha mantingut el bon ambient i fins i tot s'han creat molts vincles i amistats. També fa il·lusió veure com els nanos que a la primera trobada venien amb cotxets ara ja corren i parlen, i els no tan nanos que els primers anys ens preguntaven què havien d'estudiar per fer meteorologia ara estan fent la carrera de Física, de Geografia o mòduls relacionats amb el medi ambient que els serviran per convertir-se en professionals de la matèria.
Fotografia: Joan Nadal
Com a testimoni d'aquest "bon rotllo" dels 5 anys de trobades, us adjunto el vídeo que han editat la Mercè Molner i la Montse Canal amb les fotografies de les trobades a Manresa, Arenys de Mar, Vic i Begur. Un vídeo que també va servir com a homenatge al Toni Nadal, que molts vau tenir l'ocasió de conèixer en persona a la trobada de l'any passat.
Edició i muntatge del vídeo: Mercè Molner i Montse Canal
Al blog del Jordi Preñanosa de Manresa hi trobareu fotografies i un resum en vídeo de la trobada:
http://tempmanresa.blogspot.com.es/
Que per molts anys puguem continuar celebrant trobades com aquesta!
Des de fa 5 anys s'ha convertit en tradició que al voltant del mes d'octubre els sobrenoms dels comentaristes del blog es converteixin en noms i cares reals. És curiós veure com al llarg d'aquests anys s'ha mantingut el bon ambient i fins i tot s'han creat molts vincles i amistats. També fa il·lusió veure com els nanos que a la primera trobada venien amb cotxets ara ja corren i parlen, i els no tan nanos que els primers anys ens preguntaven què havien d'estudiar per fer meteorologia ara estan fent la carrera de Física, de Geografia o mòduls relacionats amb el medi ambient que els serviran per convertir-se en professionals de la matèria.
Fotografia: Joan Nadal
Com a testimoni d'aquest "bon rotllo" dels 5 anys de trobades, us adjunto el vídeo que han editat la Mercè Molner i la Montse Canal amb les fotografies de les trobades a Manresa, Arenys de Mar, Vic i Begur. Un vídeo que també va servir com a homenatge al Toni Nadal, que molts vau tenir l'ocasió de conèixer en persona a la trobada de l'any passat.
Edició i muntatge del vídeo: Mercè Molner i Montse Canal
Al blog del Jordi Preñanosa de Manresa hi trobareu fotografies i un resum en vídeo de la trobada:
http://tempmanresa.blogspot.com.es/
Que per molts anys puguem continuar celebrant trobades com aquesta!
24/09/2012 // V Trobada de Meteobloguers a Cardona
S'acosta el 6 d'octubre, el dia que servirà per fer la V Trobada de Meteobloguers a Cardona. Enguany l'organització ha anat a càrrec de la Montse de Cardona, que ens ha facilitat aquestes dades de la trobada:
LLOC : Cardona
DATA : el dissabte 6 d'octubre del 2012
HORA: a les 12.00
PUNT DE TROBADA : a l'aparcament del Parc Cultural de la Muntanya de Sal.
ACTIVITATS : Visita guiada a les instal·lacions exteriors i a l'interior de la Muntanya de Sal.
Un cop acabada la visita, amb els cotxes respectius, pujarem cap al Castell.
DINAR: aproximadament a les 14.30 al Parador de Turisme
MENÚ:
primer.- amanida variada amb magrana i formatge feta
segon a triar .- confit d'ànec amb reducció de Porto
truita de riu a l'estil Cardener
postres .- Púding amb xocolata calenta
aigua, vi, cava i cafè
PREU: visita + dinar
adults 35 €
nens 17 €
En cas de voler-hi assistir cal confirmar l'assistència a través d'aquest post AVUI MATEIX i escollir el segon plat.
Ens veiem allà!
LLOC : Cardona
DATA : el dissabte 6 d'octubre del 2012
HORA: a les 12.00
PUNT DE TROBADA : a l'aparcament del Parc Cultural de la Muntanya de Sal.
ACTIVITATS : Visita guiada a les instal·lacions exteriors i a l'interior de la Muntanya de Sal.
Un cop acabada la visita, amb els cotxes respectius, pujarem cap al Castell.
DINAR: aproximadament a les 14.30 al Parador de Turisme
MENÚ:
primer.- amanida variada amb magrana i formatge feta
segon a triar .- confit d'ànec amb reducció de Porto
truita de riu a l'estil Cardener
postres .- Púding amb xocolata calenta
aigua, vi, cava i cafè
PREU: visita + dinar
adults 35 €
nens 17 €
En cas de voler-hi assistir cal confirmar l'assistència a través d'aquest post AVUI MATEIX i escollir el segon plat.
Ens veiem allà!
Publicitat
