Abans de dir adéu al Sant Jordi 2013, ens han de permetre que fem encara tres apunts sobre la Diada.

El primer fa referència a una novetat i té a veure amb llibres. Likekit és una xarxa social, creada per uns emprenedors de Vic, que es dedica a les recomanacions culturals, principalment les literàries, tot i que també permet parlar de música, cinema o sèries de televisió. La idea és senzilla: traslladar a la web les opinions boca-orella que donaria un amic a un altre.



Només cal donar-s'hi d'alta i ja podem començar la nostra activitat, o bé recomanant productes nous o bé opinant sobre els que ens presenten els altres usuaris. Amb el temps podem anar creant la nostra comunitat d'usuaris amb gustos semblants als nostres i aprofitar millor la seva experiència.

Likekit incorpora també un procés de joc -"gaming"- que distingeix els usuaris amb més influència a la xarxa, amb el nom de "trenders". La xarxa es va presentar fa un parell de mesos i ja acumula més de 1.800 recomanacions.

I avui, per acabar els portem un dels fenòmens de YouTube. "Hola, soy Germán" és un canal de vídeos d'humor creat pel jove xilè Germán Garmendia el setembre del 2011, i que ja compta amb 65 vídeos, prop de 5 milions de subscriptors i 375 milions de visualitzacions. Cada divendres penja un vídeo nou, d'uns 5 minuts, on fa reflexions en clau d'humor sobre temes quotidians, com ara els germans, els professors, els amics o els sogres.

Germán Garmendia té 22 anys i utilitza totes les eines de les xarxes socials per difondre i popularitzar els seus vídeos. Tots els seus monòlegs comencen igual, amb una divertida aposta sobre algun tema obvi, i després comença la xerrada sobre el tema que, molts cops, li proposen els seus propis seguidors. Al final sempre s'acomiada amb la mateixa salutació: "Una abraçada psicològica!".



La gràcia dels vídeos, a més del mateix monòleg, és un muntatge molt dinàmic, amb constants canvis de plànol, i el fet que Germán faci tots els papers de l'auca, representant diverses veus i personatges, sense gairebé disfresses o caracteritzacions. El compromís és penjar un nou vídeo cada divendres, i quan pel motiu que sigui Germán falta a la seva cita es desencadenen a les xarxes socials tota mena de rumors catastrofistes sobre el parador del seu autor.

A més d'aquesta faceta humorística el jove xilè té una banda de pop-rock anomenada Feeling Every Sunset, on fa de vocalista i guitarrista. Els altres components de la banda són: Maximiliano Araya (batería), Denis Peña (guitarra) y Gary Fes (guitarra). De fet, la cançó que sona al final de cada vídeo de "Hola, soy Germán" és un tema de la banda, anomenat "Heartless".

Avui comencem amb un regal per als seguidors blaugranes. Acaba de néixer FCBfeel.com, la xarxa social oficial del Barça. Es tracta d'una web que vol convertir-se en el punt de trobada de tots els culers: socis, aficionats i, per descomptat, jugadors i tècnics. Un cop ens hem donat d'alta ja podem triar a qui volem seguir.

Si ens hem fet amics, per exemple, de Piqué, automàticament rebrem tots els comentaris i fotografies que el mateix jugador va afegint, com ara aquest vídeo on, amb la Shakira, demanen un gest solidari amb Unicef.

O seguir, directament al club, i accedir a totes les notícies i vídeos. També podem crear el nostre propi espai on escriure comentaris i penjar fotografies i contactar amb altres aficionats i, per exemple, organitzar sortides.



La web no es limita al futbol, sinó que inclou canals de totes les altres seccions del club. FCBfeel.com és una iniciativa pionera al futbol professional internacional i, de moment, està disponible en català, castellà i anglès, tot i que la intenció és anar incorporant més idiomes. En lloc del "like" habitual en altres xarxes socials, aquí, l'usuari trobarà un "wow" per destacar allò que li agradi més.

FCBfeel.com és una iniciativa de l'empresa Tobefan Social Network SL, en col·laboració amb el Futbol Club Barcelona.

Si són aficionats al Twitter, parin atenció. Aquí, en aquest mapa del món, poden veure en temps real les piulades que es fan a tot el planeta i també detallades segons siguin a Amèrica del Nord, Sud-Amèrica, Europa, Àfrica i Àsia. En el moment d'entrar al web, el comptador estava a zero i, a mesura que passa el temps, el compte de piulades, registrat a la part inferior, va pujant. Al mateix temps al mapa, fosc en principi, es van il·luminant les zones amb més piulades fins que, al final, veurem brillar especialment la costa est dels Estats Units, Europa occidental, el Japó, el sud-est asiàtic i punts de l'Orient Mitjà i la costa del Brasil. La foscor és evident a l'Àfrica, Austràlia i gran part d'Àsia. Potser no és una web gaire útil, però si molt maca.

Es tracta d'una innovadora aplicació web, anomenada Tweet Ping, apareguda fa pocs dies, i creada a París pel desenvolupador informàtic Franck Ernewein. Hi ha altres webs similars, però aquesta és una de les més atractives visualment. L'aplicació comptabilitza els tuits i també les paraules i caràcters que s'han enviat.



En canvi, si el que busquen és un mapa amb molta informació sobre el que es cou a Twitter a escala mundial els recomanem Trendsmap. Aquí es poden veure, agrupats sobre cada zona geogràfica, els "hashtags" i noms d'usuaris més piulats en cada moment. A mesura que ens acostem a un territori, els podem veure més clarament, i clicant-hi a sobre se'ns desplega l'historial. A més, hi ha una manera de buscar país per país i fins i tot ciutat per ciutat, per saber què és el més comentat en aquesta xarxa social a cada lloc.

Acaba d'arrencar l'esperadíssima segona temporada de "Polseres vermelles", i, per als fans més incondicionals, recomanem l'àlbum de cromos virtuals. Només cal que s'hi registrin registrin i ja rebran els deu primers cromos, que podran enganxar virtualment. A partir d'aquí ja poden començar a canviar amb els altres "polseramaníacs".

Cada dia que entrin a l'àlbum obtindran un nou cromo, tot i que -per als més impacients- també hi ha l'opció de comprar-ne. La col·lecció té 500 cromos, que recullen, en 202 pàgines, les millors imatges d'aquesta segona temporada i un recordatori de la primera. Un cop acabada la col·lecció, l'àlbum ens oferirà l'opció d'imprimir-lo, perquè el puguem guardar com a record.



L'àlbum, que també es pot seguir pel facebook de la sèrie, és una de les moltes opcions de seguiment de la sèrie que ens proporciona la web oficial de Polseres Vermelles que tv3.cat ha posat en marxa.

Un clàssic a Internet són les webs per fer amics. Avui parlem de tres. Amicsdegirona.com funciona des de fa cinc anys i ja aplega gairebé 2.000 usuaris. El funcionament és senzill: es tracta de proposar activitats, com ara sortides, sopars o excursions, perquè la gent pugui establir relacions d'amistat.

Els mateixos responsables són darrere d'Amicsdebarcelona.com, que té la mateixa aparença i centra les seves activitats a les comarques barcelonines, on aplega uns 700 usuaris. De tota manera, totes dues webs comparteixen sovint activitats.


Amb un nom i un objectiu semblants hi ha també Amigosbarcelona.com, una comunitat amb 1.200 membres que promou tota mena d'activitats, des de viatges fins a accions solidàries, com ara recollides de menjar per al Banc d'Aliments, i que permet buscar i triar en funció de temàtica, localitat o edat dels participants.

Tres bons exemples que desmenteixen el tòpic de l'usuari aïllat davant de l'ordinador!

Tots tenim aficions, i un dels llocs per compartir-les, a la xarxa, es diu Geonick, i és català. Els seus creadors el defineixen com un cercador d'afinitats i funciona d'una manera ben fàcil: es tracta de donar-se d'alta, explicar quins són els nostres interessos i "hobbies" i cercar altres persones amb qui compartir-los enviant missatges i fent preguntes, i afegint-los a un llistat de favorits. La recerca es pot fer en funció del sexe, l'edat o la llengua del qui vulguem trobar. Els resultats de cada cerca es mostren visualment sobre un mapa. La web és gratuïta, tot i que hi ha una opció "premium", de pagament anual de 9,95 euros, que permet publicar anuncis, entre altres avantatges. Com que Geonick està començant, els primers 5.000 usuaris registrats tenen ara l'opció "premium" de franc, durant un any.



Geonick vol ser una xarxa social diferent, i es compromet a no comerciar amb les dades dels usuaris i a no acceptar publicitat. Per preservar al màxim la privacitat de l'usuari, la web no està connectada a Facebook ni a Twitter ni a cap altra xarxa social, i les dades dels usuaris i els continguts que generen no poden ser rastrejats per cercadors com Google. Geonick és una idea de l'emprenedor català Pau Jené, desenvolupada per dos equips de la UPC: L' inLab, de la Facultat d'Informàtica de Barcelona (FIB), i l'Equip de seguretat per a la coordinació d'emergències en xarxes telemàtiques (esCERTUPC). L'empresa Geonick és una de les últimes que s'han establert a l'edifici K2M, un viver de projectes universitat-empresa en l'àmbit de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) situat al Parc UPC, al Campus Nord de Barcelona.

Comencem parlant de moda. Ja fa un parell d'anys que les fans de les tendències tenen Chicisimo, la seva pròpia xarxa social. Doncs bé, aquest estiu, Chicisimo ha renovat la seva imatge i ha posat en marxa noves funcions. Recordem que del que es tracta, bàsicament, és que qualsevol dona -de moment, homes no- pot convertir-se en model i fer un àlbum per penjar-hi les seves fotos, en què surten combinant les peces de roba del seu armari. Cada usuària pot ser seguida per d'altres, convertir-se -com elles diuen- en "fashionista" i alhora ser seguidora de les seves favorites. Es tracta, doncs, de recomanar roba, predicant amb l'exemple.

Entre les novetats hi ha la creació de "sets", carpetes on les usuàries poden agrupar els seus "looks" favorits en funció de la temàtica que vulguin: faldilles, sabates, roba d'abric... Una altra novetat és la secció "una nova idea per vestir cada dia", on es destaca la selecció d'una de les usuàries.


Chicisimo, de moment, es limita només a usuàries de sexe femení, tot i que no descarten engegar més endavant una xarxa de moda per a homes. Entre les normes de la xarxa hi ha no publicar fotos infantils, ni de ningú despullat, o en pijama o en roba interior. Chicisimo va néixer com a blog l'any 2008 i es va convertir en comunitat de moda l'any 2010.

Les grans mobilitzacions populars del 2011 ja van posar en evidència la importància de les xarxes socials a l'hora de coordinar una protesta. Però la utilitat d'Internet en aquest sentit no s'acaba als blogs o a Twitter o Facebook. La web Actuable.es és una plataforma de mobilització ciutadana on tothom pot proposar un repte o fer una petició, per reparar el que cregui una injustícia. Un cop plantejat el problema, els usuaris poden firmar una carta col·lectiva, adreçada als seus responsables, o bé prendre part activa si es tracta de sumar-se a una causa concreta. La feina no és en va, i a la mateixa web es fan ressò de totes les victòries que han aconseguit.



Actuable la va fundar al setembre de 2010 l'emprenedor valencià Francisco Polo i poc després es fusionava amb la web nord-americana Change.org, creada amb interessos similars per Ben Rattray. La idea de la web, segons Polo, és que, si ens ho proposem, tots junts podem canviar el món.

Una de les últimes causes plantejades, per exemple, l'ha proposat el diari El Periódico de Catalunya i consisteix a demanar el tancament dels Centres d'Internament d'Estrangers, firmant una petició adreçada al ministre de l'Interior.

En un Espai Internet anterior ja vam parlar d'una altra de les iniciatives col·laboratives de més èxit a la xarxa: el crowdfunding, el micromecenatge per finançar projectes socials o culturals, euro a euro, per part dels internautes.


ALTRES ENLLAÇOS

Elmeugradesorra
Llistat d'institucions benèfiques
Espai Internet 23/01/2011: Solidaris, euro a euro
Espai Internet 23/01/2011: Mecenes culturals, euro a euro

Un altre exemple recent de com Internet pot aglutinar una mobilització social és el blog Targeta T-11, creat per la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona. Es tracta d'una acció contra la pujada del preu dels transports públics que proposa rendibilitzar l'ús de la T-10, fent que, després de l'últim viatge, l'usuari la cedeixi a una altra persona perquè faci un viatge més, en una altra línia, mentre la targeta encara sigui vàlida, abans d'una hora i quart.



Fins i tot, a la web Incidències 2.0, l'aplicació gratuïta pensada per notificar qualsevol imprevist que es trobin els usuaris del transport públic (o notificar incidències de qualsevol tipus), hi han introduït la possibilitat de localitzar targetes T-11 amb l'aplicació.