09/06/2013: El Bodydub de la Universitat de Vic
I avui acabem amb música. Aquest és el "bodydub" de la Universitat de Vic, que fa pocs dies que s'ha penjat a la xarxa i ja és tot un èxit. És una mena de "lipdub" (dels que vam parlar en profunditat en aquest Espai Internet), però fet amb coreografies de percussió corporal.
De fet, la paraula "bodydub" l'han encunyat per referir-se a aquest nou estil de vídeo musical participatiu. En aquest cas hi han participat 250 estudiants de la UVic i altres 300 membres de la comunitat universitària, incloent-hi estudiants, professors i personal d'administració i serveis, en diferents espais del campus, movent-se al ritme d'una versió de "We Can Work it Out" dels Beatles, interpretada per Núria Graham i Judith Nedermann.
La versió s'ha creat expressament per a aquesta avinentesa, de manera que la percussió que hi sona és solament corporal sobre uns patrons rítmics. El "bodydub" de la UVic es va estrenar en primícia al programa del Canal 33 Generació digital de dissabte, 25 de maig.
Les coreografies del vídeo s'han treballat des d'algunes assignatures dels graus de Teràpia Ocupacional, mestre d'Educació Infantil i Primària, Educació Social i CAFE, per la relació directa que tenen alguns dels objectius d'aquesta formació amb els beneficis que ofereix la percussió corporal.
L'adaptació i la coreografia ha anat a càrrec de Santi Serratosa, bateria de Gossos i Astrio, musicoterapeuta i percussionista corporal. Santi Serratosa i Mariona Castells, poc abans havien fet un altre bodydub en duo (basat en el tema de Jack Savoretti "Not Worthy"), que va servir d'inspiració al de Vic.
Segons els seus responsables, el "bodydub" vol ser un altaveu per enviar un missatge optimista, positiu i esperançador al món, tot servint-se del missatge de la cançó, que explica que la vida és massa curta per passar-s'ho malament, i de l'energia que transmet la percussió corporal coreografiada".
De fet, la paraula "bodydub" l'han encunyat per referir-se a aquest nou estil de vídeo musical participatiu. En aquest cas hi han participat 250 estudiants de la UVic i altres 300 membres de la comunitat universitària, incloent-hi estudiants, professors i personal d'administració i serveis, en diferents espais del campus, movent-se al ritme d'una versió de "We Can Work it Out" dels Beatles, interpretada per Núria Graham i Judith Nedermann.
La versió s'ha creat expressament per a aquesta avinentesa, de manera que la percussió que hi sona és solament corporal sobre uns patrons rítmics. El "bodydub" de la UVic es va estrenar en primícia al programa del Canal 33 Generació digital de dissabte, 25 de maig.
Les coreografies del vídeo s'han treballat des d'algunes assignatures dels graus de Teràpia Ocupacional, mestre d'Educació Infantil i Primària, Educació Social i CAFE, per la relació directa que tenen alguns dels objectius d'aquesta formació amb els beneficis que ofereix la percussió corporal.
L'adaptació i la coreografia ha anat a càrrec de Santi Serratosa, bateria de Gossos i Astrio, musicoterapeuta i percussionista corporal. Santi Serratosa i Mariona Castells, poc abans havien fet un altre bodydub en duo (basat en el tema de Jack Savoretti "Not Worthy"), que va servir d'inspiració al de Vic.
Segons els seus responsables, el "bodydub" vol ser un altaveu per enviar un missatge optimista, positiu i esperançador al món, tot servint-se del missatge de la cançó, que explica que la vida és massa curta per passar-s'ho malament, i de l'energia que transmet la percussió corporal coreografiada".
19/05/2013: Un astronauta molt mediàtic
Segur que ja l'han vist més d'un cop. Aquest vídeoclip, en què l'astronauta canadenc Chris Hadfield versiona la famosa cançó "Space Oddity", de David Bowie, a bord de l'Estació Espacial Internacional. El van penjar diumenge passat a YouTube, i ja ha acumulat més de tretze milions de visites.
Hadfield va tenir l'aprovació del mateix Bowie per interpretar aquest tema, tot i que va fer alguns petits canvis en la lletra. Per exemple, al començament diu que va a bord de la "Soyuz", i al final parla de la seva imminent tornada a la Terra. La lletra original ja parla, de fet, d'un astronauta que ha de deixar la seva nau. Quan David Bowie el va sentir, ja va dir en el seu Facebbok i a Twitter que li semblava una interpretació molt bonica i que és, potser, la millor versió que li han dedicat.
La guitarra que Hadfield fa servir la van fer especialment per anar a l'espai i es quedarà a l'estació. Hi ha un vídeo en què ell explica que a l'espai la falta de gravetat fa que es toqui d'una manera lleugerament diferent. En un altre vídeo el veiem tocant la guitarra a l'estació, fent uns acords de manera improvisada. I també ha fet concerts en directe, com aquest, amb un cantant i un cor que l'acompanyaven des de la Terra.
Per fer el videoclip, que es va acabar de muntar en un estudi discogràfic, Hadfield ha tingut l'ajuda del músic canadenc Emm Gryner i del productor Joe Corcoran.
"Space Oddity" va ser el primer gran èxit de David Bowie (aquÍ podem veure el videoclip original, un dels primers que es van fer), que la va compondre l'any 1969, justament abans de l'arribada a la Lluna de l'"Apollo XI". Precisament les imatges de la passejada de Neil Armstrong van impressionar tant el jove Chris Hadfied, que llavors tenia 9 anys i les va veure per televisió, que va decidir fer-se astronauta.
Una curiositat sobre la versió d'aquesta cançó en italià. "Ragazzo solo, ragazza sola" se suposa que és la versió en italià de "Space *oddity", però en realitat es tracta d'una lletra completament diferent, escrita pel compositor italià Mogol i que parla d'una història d'amor d'una parella de solitaris que es troba en el cim d'una muntanya. Bowie va cantar sobre la música de "Space *oddity" repetint fonemes, pensant que en realitat cantava una traducció de la seva lletra a l'italià.
Aquesta no seria, però, la versió més estranya de la cançó "Space Oddity". En tenim un exemple ben proper amb la paròdia que va fer, l'any 1974, el duet d'humoristes Hermanos Calatrava. En aquest cas no sabem el què en va pensar Bowie...
Tampoc és el primer cop que s'interpreta música a bord de l'Estació Espacial Internacional. En aquest vídeo podem veure com el 8 d'abril de l'any 2011, per celebrar el cinquantè aniversari del primer vol de Iuri Gagarin (que va ser el 12 d'abril del 1961), l'astronauta americana Candy Coleman (des de l'estació) i el músic Ian Anderson -líder de Jethro Tull- (des de la Terra) van tocar junts un duet de flauta.
Però aquest vídeo no és l'únic que l'astronauta ha protagonitzat durant la seva estança a l'espai. De fet, no sabem d'on ha tret el temps per enregistrar i penjar vídeos curiosos durant la seva missió. Tant al seu canal personal de YouTube com al de l'Agència Canadenca de l'Espai en trobem dotzenes.
Per exemple, aquí el tenim explicant com es renta les dents, operació complicada, perquè no li pot sortir ni una gota d'aigua de la boca. O com es prepara un entrepà, s'afaita, es talla les ungles o els cabells. Fins i tot, mostra com s'hauria de vomitar en el cas (no improbable) que un es maregi a l'espai. A Hadfield li agrada dur el rellotge poc estret i per això a tots els vídeos es pot veure com l'aparell "flota" al voltant del canell. A més, l'astronauta li ha dedicat un vídeo especial a aquest curiós fenomen on sembla que el rellotge es vulgui escapar del seu canell, que li va cridar molt l'atenció quan va arribar a l'Estació Espacial.
Un vídeo curiós, que també va tenir força difusió, va ser el de la demostració del que passa quan es plora a l'espai: evidentment, les llàgrimes no poden caure.
Hadfield no només canta i toca la guitarra, també fa fotos. Aquí explicava l'equip que fa servir i ens ensenyava algunes de les imatges més espectaculars que ha aconseguit fer orbitant la Terra.
Com és la vida a bord de l'estació espacial sempre ha estat un tema que ha generat moltes preguntes. En aquest enllaç s'expliquen alguns detalls. I en aquest vídeo es donen tots els detalls (a la Terra, en una sessió d'entrenament) de com es fan les necessitats. No és el primer cop que s'enregistren imatges curioses de la vida a bord de l'Estació Espacial Internacional, però mai abans ningú ho havia fet d'una manera tan sistemàtica ni havia aconseguit -de retruc- una excel·lent campanya publicitària per a l'estació. Hadfield sap com utilitzar les xarxes socials i les noves tecnologies. De fet, el seu Twitter té gairebé un milió de seguidors.
Chris Hadfield té 53 anys, és coronel de les forces aèries -retirat- i ha estat el primer canadenc que comanda l'Estació Espacial, on s'ha estat 144 dies. Va arribar a l'Estació Espacial Internacional el 21 de desembre del 2012, i, de fet, ha tornat a la Terra aquest dilluns -13 de maig del 2013-, juntament amb altres dos tripulants que també han estat rellevats: el rus Roman Romanenko i el nord-americà Tom Marshburn. Aquesta ha estat la trenta-cinquena missió a bord de l'ISS.
ALTRES ENLLAÇOS
Espais Internet sobre astronomia
Espai Internet 29/07/2012: La Terra, com no l'havíem vist mai
Espai Internet 08/01/2012: Entrena't com un astronauta
Espai Internet 10/07/2011: Buran: El cosí pobre (i oblidat) del Shuttle
Espai Internet 19/06/2011: Quan pesaríem a la Lluna?
Espai Internet 17/04/2011: Per triar la música de l'últim Endeavour
Espai Internet 10/04/2011: 50 anys del primer vol espacial de Gagarin
Espai Internet 10/04/2011: Un atles en 3D del Sistema Solar
Espai Internet 20/02/2011: Comparar la mida de les estrelles
Espai Internet 11/04/2010: Quants astronautes hi ha ara a l'espai?
Espai Internet 18/04/2010: Si la Terra tingués anells
Espai Internet 21/03/2010: Un tour guiat per l'Estació Espacial
Espai Internet 29/11/2009: Siguem marcians
Espai Internet 04/10/2009: El Joc del Big Bang
Espai Internet 19/07/2009: Especial 40 anys d'arribada a la lluna
Espai Internet 05/07/2009: L'Estació Espacial, per dins
Espai Internet 26/04/2009: El telescopi com balla
Espai Internet 05/04/2009: NASA: Fins a l'infinit, i més enllà
Espai Internet 05/04/2009: Tot sobre l'Any de l'Astronomia
Espai Internet 05/04/2009: L'espai, al dia
Espai Internet 05/04/2009: A classificar galàxies! (Un altre exemple de col.laboració espacial)
Espai Internet 01/03/2009: La finestra indiscreta, espacial
Espai Internet 04/01/2009: Passeja pel cel
Espai Internet 26/10/2008: Enviar el teu nom a l'espai
Hadfield va tenir l'aprovació del mateix Bowie per interpretar aquest tema, tot i que va fer alguns petits canvis en la lletra. Per exemple, al començament diu que va a bord de la "Soyuz", i al final parla de la seva imminent tornada a la Terra. La lletra original ja parla, de fet, d'un astronauta que ha de deixar la seva nau. Quan David Bowie el va sentir, ja va dir en el seu Facebbok i a Twitter que li semblava una interpretació molt bonica i que és, potser, la millor versió que li han dedicat.
La guitarra que Hadfield fa servir la van fer especialment per anar a l'espai i es quedarà a l'estació. Hi ha un vídeo en què ell explica que a l'espai la falta de gravetat fa que es toqui d'una manera lleugerament diferent. En un altre vídeo el veiem tocant la guitarra a l'estació, fent uns acords de manera improvisada. I també ha fet concerts en directe, com aquest, amb un cantant i un cor que l'acompanyaven des de la Terra.
Per fer el videoclip, que es va acabar de muntar en un estudi discogràfic, Hadfield ha tingut l'ajuda del músic canadenc Emm Gryner i del productor Joe Corcoran.
"Space Oddity" va ser el primer gran èxit de David Bowie (aquÍ podem veure el videoclip original, un dels primers que es van fer), que la va compondre l'any 1969, justament abans de l'arribada a la Lluna de l'"Apollo XI". Precisament les imatges de la passejada de Neil Armstrong van impressionar tant el jove Chris Hadfied, que llavors tenia 9 anys i les va veure per televisió, que va decidir fer-se astronauta.
Una curiositat sobre la versió d'aquesta cançó en italià. "Ragazzo solo, ragazza sola" se suposa que és la versió en italià de "Space *oddity", però en realitat es tracta d'una lletra completament diferent, escrita pel compositor italià Mogol i que parla d'una història d'amor d'una parella de solitaris que es troba en el cim d'una muntanya. Bowie va cantar sobre la música de "Space *oddity" repetint fonemes, pensant que en realitat cantava una traducció de la seva lletra a l'italià.
Aquesta no seria, però, la versió més estranya de la cançó "Space Oddity". En tenim un exemple ben proper amb la paròdia que va fer, l'any 1974, el duet d'humoristes Hermanos Calatrava. En aquest cas no sabem el què en va pensar Bowie...
Tampoc és el primer cop que s'interpreta música a bord de l'Estació Espacial Internacional. En aquest vídeo podem veure com el 8 d'abril de l'any 2011, per celebrar el cinquantè aniversari del primer vol de Iuri Gagarin (que va ser el 12 d'abril del 1961), l'astronauta americana Candy Coleman (des de l'estació) i el músic Ian Anderson -líder de Jethro Tull- (des de la Terra) van tocar junts un duet de flauta.
Però aquest vídeo no és l'únic que l'astronauta ha protagonitzat durant la seva estança a l'espai. De fet, no sabem d'on ha tret el temps per enregistrar i penjar vídeos curiosos durant la seva missió. Tant al seu canal personal de YouTube com al de l'Agència Canadenca de l'Espai en trobem dotzenes.
Per exemple, aquí el tenim explicant com es renta les dents, operació complicada, perquè no li pot sortir ni una gota d'aigua de la boca. O com es prepara un entrepà, s'afaita, es talla les ungles o els cabells. Fins i tot, mostra com s'hauria de vomitar en el cas (no improbable) que un es maregi a l'espai. A Hadfield li agrada dur el rellotge poc estret i per això a tots els vídeos es pot veure com l'aparell "flota" al voltant del canell. A més, l'astronauta li ha dedicat un vídeo especial a aquest curiós fenomen on sembla que el rellotge es vulgui escapar del seu canell, que li va cridar molt l'atenció quan va arribar a l'Estació Espacial.
Un vídeo curiós, que també va tenir força difusió, va ser el de la demostració del que passa quan es plora a l'espai: evidentment, les llàgrimes no poden caure.
Hadfield no només canta i toca la guitarra, també fa fotos. Aquí explicava l'equip que fa servir i ens ensenyava algunes de les imatges més espectaculars que ha aconseguit fer orbitant la Terra.
Com és la vida a bord de l'estació espacial sempre ha estat un tema que ha generat moltes preguntes. En aquest enllaç s'expliquen alguns detalls. I en aquest vídeo es donen tots els detalls (a la Terra, en una sessió d'entrenament) de com es fan les necessitats. No és el primer cop que s'enregistren imatges curioses de la vida a bord de l'Estació Espacial Internacional, però mai abans ningú ho havia fet d'una manera tan sistemàtica ni havia aconseguit -de retruc- una excel·lent campanya publicitària per a l'estació. Hadfield sap com utilitzar les xarxes socials i les noves tecnologies. De fet, el seu Twitter té gairebé un milió de seguidors.
Chris Hadfield té 53 anys, és coronel de les forces aèries -retirat- i ha estat el primer canadenc que comanda l'Estació Espacial, on s'ha estat 144 dies. Va arribar a l'Estació Espacial Internacional el 21 de desembre del 2012, i, de fet, ha tornat a la Terra aquest dilluns -13 de maig del 2013-, juntament amb altres dos tripulants que també han estat rellevats: el rus Roman Romanenko i el nord-americà Tom Marshburn. Aquesta ha estat la trenta-cinquena missió a bord de l'ISS.
ALTRES ENLLAÇOS
Espais Internet sobre astronomia
Espai Internet 29/07/2012: La Terra, com no l'havíem vist mai
Espai Internet 08/01/2012: Entrena't com un astronauta
Espai Internet 10/07/2011: Buran: El cosí pobre (i oblidat) del Shuttle
Espai Internet 19/06/2011: Quan pesaríem a la Lluna?
Espai Internet 17/04/2011: Per triar la música de l'últim Endeavour
Espai Internet 10/04/2011: 50 anys del primer vol espacial de Gagarin
Espai Internet 10/04/2011: Un atles en 3D del Sistema Solar
Espai Internet 20/02/2011: Comparar la mida de les estrelles
Espai Internet 11/04/2010: Quants astronautes hi ha ara a l'espai?
Espai Internet 18/04/2010: Si la Terra tingués anells
Espai Internet 21/03/2010: Un tour guiat per l'Estació Espacial
Espai Internet 29/11/2009: Siguem marcians
Espai Internet 04/10/2009: El Joc del Big Bang
Espai Internet 19/07/2009: Especial 40 anys d'arribada a la lluna
Espai Internet 05/07/2009: L'Estació Espacial, per dins
Espai Internet 26/04/2009: El telescopi com balla
Espai Internet 05/04/2009: NASA: Fins a l'infinit, i més enllà
Espai Internet 05/04/2009: Tot sobre l'Any de l'Astronomia
Espai Internet 05/04/2009: L'espai, al dia
Espai Internet 05/04/2009: A classificar galàxies! (Un altre exemple de col.laboració espacial)
Espai Internet 01/03/2009: La finestra indiscreta, espacial
Espai Internet 04/01/2009: Passeja pel cel
Espai Internet 26/10/2008: Enviar el teu nom a l'espai
28/04/2013: Qui va matar el drac?
I la tercera referència d'avui no és nova, però la destaquem perquè ja s'ha convertit en tot un clàssic. "Qui va matar el drac de Sant Jordi?" és una petita sèrie de dibuixos animats, creada pel Sant Jordi del 2010 per un equip de dissenyadors, il·lustradors i animadors manresans.
Són cinc capítols que, després d'un pròleg on s'explica la llegenda tradicional, es dediquen a buscar finals alternatius i humorístics a les peripècies del cavaller i del drac, que no sempre acaben amb la victòria del primer. A la sèrie original s'hi va afegir desprès un capítol especial nadalenc. La sèrie, penjada a Vimeo, va agradar molt, i moltes escoles la fan servir per parlar de la llegenda de Sant Jordi d'una manera amena i divertida.
Els creadors de "Qui va matar el drac de Sant Jordi?" són: David Serena, idea original, disseny de personatges i animació; Marc Martínez, grafisme, web, animació i muntatge; Aleix Orsola, "rigging" i animació; Lídia Morales, disseny de "backgrounds" i escenes de vitralls; Oleguer Puig, veu en off; Ramon Fonts, banda sonora; I Pere Aloy, sincronia d'efectes.
Són cinc capítols que, després d'un pròleg on s'explica la llegenda tradicional, es dediquen a buscar finals alternatius i humorístics a les peripècies del cavaller i del drac, que no sempre acaben amb la victòria del primer. A la sèrie original s'hi va afegir desprès un capítol especial nadalenc. La sèrie, penjada a Vimeo, va agradar molt, i moltes escoles la fan servir per parlar de la llegenda de Sant Jordi d'una manera amena i divertida.
Els creadors de "Qui va matar el drac de Sant Jordi?" són: David Serena, idea original, disseny de personatges i animació; Marc Martínez, grafisme, web, animació i muntatge; Aleix Orsola, "rigging" i animació; Lídia Morales, disseny de "backgrounds" i escenes de vitralls; Oleguer Puig, veu en off; Ramon Fonts, banda sonora; I Pere Aloy, sincronia d'efectes.
21/04/2013: La Viquipèdia arriba als 400.000 articles!
Avui comencem amb una celebració: aquest article dedicat a l'isòtop Heli-4 és el que fa 400.000 de la Viquipèdia en català.
Una fita que arriba, justament, quan fa 12 anys aquesta gran enciclopèdia col·laborativa en la nostra llengua. Actualment, la Viquipèdia és la quinzena del món pel que fa al nombre total d'articles, i la desena en articles considerats de màxima qualitat. En té prop de 600, com ara els dedicats a Alfred Hitchcock, al metro de Barcelona o a l'absis central de Sant Climent de Taüll.
A poc a poc, aquest gran projecte s'ha anat consolidant com un dels recursos més buscats a internet a l'hora de trobar informació útil i solvent sobre pràcticament qualsevol tema. Diàriament els catalans consultem, de mitjana, un milió de pàgines de la Viquipèdia. Aquest darrer mes de febrer ha tingut 27,8 milions de pàgines visitades, és a dir una mitjana d'onze pàgines per segon.
En un moment on diuen que globalment la Viquipèdia està perdent editors, la seva versió en català ha marcat aquest mes de gener el seu rècord d'usuaris actius. Aquest gener 1.892 persones van editar la Viquipèdia en català, de les quals 675 van fer més de 5 edicions i 82, més de 100. L'anterior rècord es troba al desembre de 2010.
Una fita que arriba, justament, quan fa 12 anys aquesta gran enciclopèdia col·laborativa en la nostra llengua. Actualment, la Viquipèdia és la quinzena del món pel que fa al nombre total d'articles, i la desena en articles considerats de màxima qualitat. En té prop de 600, com ara els dedicats a Alfred Hitchcock, al metro de Barcelona o a l'absis central de Sant Climent de Taüll.
A poc a poc, aquest gran projecte s'ha anat consolidant com un dels recursos més buscats a internet a l'hora de trobar informació útil i solvent sobre pràcticament qualsevol tema. Diàriament els catalans consultem, de mitjana, un milió de pàgines de la Viquipèdia. Aquest darrer mes de febrer ha tingut 27,8 milions de pàgines visitades, és a dir una mitjana d'onze pàgines per segon.
En un moment on diuen que globalment la Viquipèdia està perdent editors, la seva versió en català ha marcat aquest mes de gener el seu rècord d'usuaris actius. Aquest gener 1.892 persones van editar la Viquipèdia en català, de les quals 675 van fer més de 5 edicions i 82, més de 100. L'anterior rècord es troba al desembre de 2010.
21/04/2013: El Quixot interactiu
Potser hi ha qui encara no ho sap, però el dia del llibre se celebra precisament el 23 d'abril, perquè es commemora la data de la mort de Miguel de Cervantes, l'any 1616. És un bon moment, doncs, per presentar-los la versió digital i interactiva del Quixot. Hi trobaran l'edició original, pàgina per pàgina, i amb només un clic podran veure automàticament una transcripció en castellà actual.
Però, a més, la web ofereix moltes més coses: hi trobarem música de l'època, tota mena de dibuixos i gravats i fins i tot una baralla de cartes inspirada en el Quixot. A més hi ha un apartat dedicat a la vida al segle XVII, amb informació sobre els vestits, la gastronomia, la dansa, els jocs o el teatre. Una altra eina molt útil és un mapa on podem seguir els passos del cavaller, fins i tot quan, al llibre segon, visita Catalunya i acaba a Barcelona, a la qual qualifica d'"arxiu de la cortesia, pàtria dels valents i única en bellesa", entre molts altres elogis.
També hi ha una comparativa amb els llibres de cavalleries que van inspirar l'obra on podem trobar tots els paral·lelismes entre el Quixot i les aventures que parodia. Un altre recurs és l'exhaustiu repàs a la llista de moltes de les edicions que s'han fet al llarg del temps de l'obra cervantina, incloent-hi fins i tot les edicions "pirata" que es van fer al cap de poc temps de sortir l'obra original. També ofereix un "zoom" d'alta qualitat per navegar per les pàgines originals, i una opció de cerca per trobar qualsevol paraula escrita al text.
La web és una iniciativa de la Biblioteca Nacional d'Espanya, presentada el 2010, després de més de 5.000 hores de feina de 30 professionals, entre bibliotecaris, experts en art i música de l'època, programadors, analistes i dissenyadors gràfics. La web inclou les 1.282 pàgines (de les dues parts de l'obra), 153 il·lustracions i mapes, 37 portades i 13 gravacions musicals.
La mateixa biblioteca té, a la seva web, una altre llibre interactiu amb característiques similars: els anomenats "Códices Madrid", de Leonardo Da Vinci.
Però, a més, la web ofereix moltes més coses: hi trobarem música de l'època, tota mena de dibuixos i gravats i fins i tot una baralla de cartes inspirada en el Quixot. A més hi ha un apartat dedicat a la vida al segle XVII, amb informació sobre els vestits, la gastronomia, la dansa, els jocs o el teatre. Una altra eina molt útil és un mapa on podem seguir els passos del cavaller, fins i tot quan, al llibre segon, visita Catalunya i acaba a Barcelona, a la qual qualifica d'"arxiu de la cortesia, pàtria dels valents i única en bellesa", entre molts altres elogis.
També hi ha una comparativa amb els llibres de cavalleries que van inspirar l'obra on podem trobar tots els paral·lelismes entre el Quixot i les aventures que parodia. Un altre recurs és l'exhaustiu repàs a la llista de moltes de les edicions que s'han fet al llarg del temps de l'obra cervantina, incloent-hi fins i tot les edicions "pirata" que es van fer al cap de poc temps de sortir l'obra original. També ofereix un "zoom" d'alta qualitat per navegar per les pàgines originals, i una opció de cerca per trobar qualsevol paraula escrita al text.
La web és una iniciativa de la Biblioteca Nacional d'Espanya, presentada el 2010, després de més de 5.000 hores de feina de 30 professionals, entre bibliotecaris, experts en art i música de l'època, programadors, analistes i dissenyadors gràfics. La web inclou les 1.282 pàgines (de les dues parts de l'obra), 153 il·lustracions i mapes, 37 portades i 13 gravacions musicals.
La mateixa biblioteca té, a la seva web, una altre llibre interactiu amb característiques similars: els anomenats "Códices Madrid", de Leonardo Da Vinci.
21/04/2013: Un llibre molt solidari
I avui acabem amb una altra iniciativa literària, més modesta però molt original. L'escriptor barceloní Maurici Capdet té un llibre electrònic, anomenat "18 contes", on recull 18 relats que han estat premiats o presentats en concursos literaris.
Doncs bé, Capdet ven el llibre a un preu simbòlic: qui el vulgui llegir només ha de fer un donatiu, de la quantitat que vulgui, a l'ONG que esculli, fer-li saber a l'autor i ell es compromet a enviar-li al comprador una còpia digital al seu correu electrònic. Una bona manera de celebrar el dia del llibre: llegint i sent solidaris alhora!
En una les ressenyes del llibre, que podem trobar a la xarxa, es diu, per exemple, que al llibre hi trobarem "des de la diferent perspectiva d'un pare i un fill davant un fet terrible, fins a un editor que llegeix un esborrany d'un llibre que narra una història que li sona molt, passant per la Mort posant a prova dos soldats en trinxeres oposades, i així fins a 18 històries realistes, quotidianes, i algunes de més imaginatives i de ficció.
Si heu llegit algun cop el seu blog, ja coneixeu l'estil d'en Maurici (de qui podem llegir una entrevista aqui), i és el que ens trobem també en aquest recull, on els relats estan molt ben treballats i polits. N'hi ha per tots els gustos.
Doncs bé, Capdet ven el llibre a un preu simbòlic: qui el vulgui llegir només ha de fer un donatiu, de la quantitat que vulgui, a l'ONG que esculli, fer-li saber a l'autor i ell es compromet a enviar-li al comprador una còpia digital al seu correu electrònic. Una bona manera de celebrar el dia del llibre: llegint i sent solidaris alhora!
En una les ressenyes del llibre, que podem trobar a la xarxa, es diu, per exemple, que al llibre hi trobarem "des de la diferent perspectiva d'un pare i un fill davant un fet terrible, fins a un editor que llegeix un esborrany d'un llibre que narra una història que li sona molt, passant per la Mort posant a prova dos soldats en trinxeres oposades, i així fins a 18 històries realistes, quotidianes, i algunes de més imaginatives i de ficció.
Si heu llegit algun cop el seu blog, ja coneixeu l'estil d'en Maurici (de qui podem llegir una entrevista aqui), i és el que ens trobem també en aquest recull, on els relats estan molt ben treballats i polits. N'hi ha per tots els gustos.
Parlem ara d'un blog imprescindible per a tots els que estimen Barcelona, o, simplement, els agrada la història. Barcelofília es defineix com l'inventari de la Barcelona desapareguda i això és el que ens mostra cadascun dels articles: un element arquitectònic del passat de la ciutat.
Entre les entrades més visitades, per exemple, hi trobem la història, i les imatges, dels restaurants de la platja de la Barceloneta, la discoteca Trocadero, la Muralla del Mar, l'antic Cinema Diamante, del carrer Riera d'Horta, la llibreria Selecciones Jaimes, de la Diagonal, o el Colmado Mariano Pérez, de Roger de Llúria.
Un veritable arxiu del passat barceloní, molt ben ordenat en un índex temàtic que permet buscar per època, per barri o pel tipus de local.
El blog va néixer l'octubre del 2010 i aquest febrer va celebrar les seves primeres 600 entrades, amb prop de 400 mil visites.
ALTRES ENLLAÇOS
Museu d'Història de Barcelona
Arxiu Fotogràfic de Barcelona
Vestígios de BCN
Xino xano per BCN
Altres barcelones
Barcelonasfera
Avui comencem felicitant Wikiartmap pel seu primer aniversari. Es tracta d'una web catalana que vol recollir, en forma de mapa, tot l'art, la creació i el patrimoni històric i cultural situat en espais públics de tot el món. Va néixer l'any passat i ja aplega més de 22.300 localitzacions.
Fer-la servir és molt fàcil, només cal utilitzar el ratolí per acostar-nos a la zona del mapa que més ens interessi o bé escriure directament al buscador el nom d'una ciutat, per exemple, Figueres, per veure ben assenyalades les propostes que hi trobem, cadascuna d'un color segons la disciplina artística de què es tracti, amb categories com ara arquitectura, arqueologia, escultura o "wallcovering".
Clicant en cada senyal se'ns obrirà una fitxa, en aquest cas, la d'un "tríptic gens críptic", amb informació, fotografies i enllaços a continguts relacionats. La web funciona de manera col·laborativa, és a dir, que cada usuari hi pot entrar noves propostes o afegir-hi més dades.
La impulsora i directora de Wikiartmap és la Maite Oliva Alsina, comissària d'exposicions en espais públics, que va tenir la idea a mitjans del 2009 i la va posar en marxa, en format beta, al març de l'any 2012, amb els 8.000 primers continguts.
Wikiartmap, a més, permet trobar informació sobre esdeveniments artístics com ara festivals, exposicions urbanes i altres esdeveniments. La web està disponible en català, castellà, anglès i francès, i ja compta amb més de 5.000 usuaris registrats.
La web, sota llicència de Creative Commons, incorpora i estructura els continguts existents a Wikipedia i Viquipèdia sobre el mapa, alhora que permet als usuaris introduir nous continguts geo-referenciats i relacionar-los amb altres. L'ordenació dels continguts, progressiva en el mapa i en les cerques, es genera mitjançant la popularitat dels continguts, Wikiartmap no intervé en l'ordenació.
Fer-la servir és molt fàcil, només cal utilitzar el ratolí per acostar-nos a la zona del mapa que més ens interessi o bé escriure directament al buscador el nom d'una ciutat, per exemple, Figueres, per veure ben assenyalades les propostes que hi trobem, cadascuna d'un color segons la disciplina artística de què es tracti, amb categories com ara arquitectura, arqueologia, escultura o "wallcovering".
Clicant en cada senyal se'ns obrirà una fitxa, en aquest cas, la d'un "tríptic gens críptic", amb informació, fotografies i enllaços a continguts relacionats. La web funciona de manera col·laborativa, és a dir, que cada usuari hi pot entrar noves propostes o afegir-hi més dades.
La impulsora i directora de Wikiartmap és la Maite Oliva Alsina, comissària d'exposicions en espais públics, que va tenir la idea a mitjans del 2009 i la va posar en marxa, en format beta, al març de l'any 2012, amb els 8.000 primers continguts.
Wikiartmap, a més, permet trobar informació sobre esdeveniments artístics com ara festivals, exposicions urbanes i altres esdeveniments. La web està disponible en català, castellà, anglès i francès, i ja compta amb més de 5.000 usuaris registrats.
La web, sota llicència de Creative Commons, incorpora i estructura els continguts existents a Wikipedia i Viquipèdia sobre el mapa, alhora que permet als usuaris introduir nous continguts geo-referenciats i relacionar-los amb altres. L'ordenació dels continguts, progressiva en el mapa i en les cerques, es genera mitjançant la popularitat dels continguts, Wikiartmap no intervé en l'ordenació.
07/04/2013: Un gran diccionari de ceràmica online
I seguim amb art, en aquest cas, ceràmica, ja que la ceramista Susan Mussi ha enllestit un gran Diccionari de Ceràmica a Internet. Un completíssim directori de termes ceramístics, estils, tècniques, materials i tot el que ens puguem imaginar, presentat amb molta informació i fotografies.
L'autora, juntament amb la Núria Pié, ha engegat una gran tasca que continua oberta, ja que demana col·laboració per completar entrades com ara "pasta de paper" o "eines casolanes". El diccionari té, amés un apartat amb molts enllaços relacionats amb el tema.
La Susan Mussi és d'origen anglès, però fa dècades que està instal·lada a Catalunya, i la seva especialitat com a ceramista és el mètode Majòlica, originat a la Mallorca medieval. La Núria Pié és catalana i té amplis coneixements tècnics respecte a la ceràmica, les seves especialitats són el torn i la Kanna.
L'autora, juntament amb la Núria Pié, ha engegat una gran tasca que continua oberta, ja que demana col·laboració per completar entrades com ara "pasta de paper" o "eines casolanes". El diccionari té, amés un apartat amb molts enllaços relacionats amb el tema.
La Susan Mussi és d'origen anglès, però fa dècades que està instal·lada a Catalunya, i la seva especialitat com a ceramista és el mètode Majòlica, originat a la Mallorca medieval. La Núria Pié és catalana i té amplis coneixements tècnics respecte a la ceràmica, les seves especialitats són el torn i la Kanna.
07/04/2013: Les fotos perdudes de la guerra del Vietnam
I completem l'espai d'avui amb una altra disciplina artística: la fotografia. Aquestes són algunes de les imatges que va prendre fa 44 anys el fotògraf nord-americà Charlie Haughey durant la Guerra del Vietnam. Haughey hi va arribar amb 24 anys, com a soldat de la 25 Divisió d'Infanteria, destinada al front; i els seus comandaments li van encarregar fer fotos sobre la vida quotidiana dels soldats i el seu entorn, per apujar la moral de la tropa. En va fer més de dues mil, que va revelar allí mateix, i els negatius han estat oblidats en una capsa fins fa poc, quan el Charlie els ha retrobat i els ha fet públics, ajudat per uns voluntaris que s'han dedicat a recuperar tots aquests negatius. .
Aquí en podem veure 43 fotografies, publicades al diari digital "Boston.com". La majoria són en blanc i negre, però també n'hi ha en color. Un gran document, que ens fa reviure l'angoixa d'aquella guerra. Aquesta setmana s'ha obert una exposició a Portland, Oregon, amb 28 de les imatges més significatives; que, a més, s'han posat a la venda. També hi ha la particularitat que cada foto porta un marc de fusta fet pel mateix Charlie Haughey, que ara es dedica a treballar la fusta. Amb aquest material fa veritables obres d'art, que ensenya al seu blog personal.
Haughey va ser al Vietnam (una guerra de la qual també poden saber més detalls anant a aquest enllaç) entre març de 1968 i maig de 1969, i explica tota la seva experiència en una web que realment ens transporta a aquells moments. També hi ha un facebook sobre la història d'aquest valuós material fotogràfic. I, si volen veure Charlie Haughey en l'actualitat, poden fer-ho en una recent entrevista que li ha fet una cadena local de televisió.
Anterior
Aquí en podem veure 43 fotografies, publicades al diari digital "Boston.com". La majoria són en blanc i negre, però també n'hi ha en color. Un gran document, que ens fa reviure l'angoixa d'aquella guerra. Aquesta setmana s'ha obert una exposició a Portland, Oregon, amb 28 de les imatges més significatives; que, a més, s'han posat a la venda. També hi ha la particularitat que cada foto porta un marc de fusta fet pel mateix Charlie Haughey, que ara es dedica a treballar la fusta. Amb aquest material fa veritables obres d'art, que ensenya al seu blog personal.
Haughey va ser al Vietnam (una guerra de la qual també poden saber més detalls anant a aquest enllaç) entre març de 1968 i maig de 1969, i explica tota la seva experiència en una web que realment ens transporta a aquells moments. També hi ha un facebook sobre la història d'aquest valuós material fotogràfic. I, si volen veure Charlie Haughey en l'actualitat, poden fer-ho en una recent entrevista que li ha fet una cadena local de televisió.
Sindica aquest blog - RSS
Subscriu-te al podcast dels vídeos d'espai internet
Què és un podcast?
Afegeix-lo a iTunes