Amb la victòria d’Hollande, la Comissió Europea ha caigut del cavall. Ha vist la llum i abandona la màscara de l’austeritat per mostrar-se oberta a relaxar les condicions que fins fa només una setmana considerava intocables. I tot ho fa sota la bandera d’una frase que ha fet fortuna: "El pacte d’estabilitat no és estúpid".

Curiosa que la negació vingui de la mateixa Comissió Europea que es va inventar aquest adjectiu per batejar el pacte. Va ser el llavors president de l’executiu comunitari, Romano Prodi, que el 2002, en unes declaracions al diari francès “Le Monde”, va desqualificar el pacte per “estúpid, com totes les decisions que són rígides”.

Unes declaracions amb què Prodi apunyalava per l’esquena el seu comissari d’Economia, Pedro Solbes, que intentava infructuosament que les sancions previstes al pacte s’apliquessin a Alemanya i França, que l’incomplien descaradament. Solbes va fracassar, traït pel seu president i derrotat per l’oposició d’una majoria de ministres d’Economia que van decidir que tots eren iguals, però uns més iguals que els altres. I el pacte va quedar etiquetat com a estúpid.

Ara, la mateixa Comissió Europea, es mira el pacte amb uns altres ulls, ja no és ni cec ni estúpid, sinó que ofereix marge a l’hora d’aplicar-lo. Gairebé un prodigi de flexibilitat. Un descobriment d’última hora. Gràcies, François.