Els grecs ja saben de què va això de firmar un memoràndum. És un document formal redactat en llenguatge espès, amb moltes clàusules i encara més lletra petita que han après a odiar perquè és el que els injecta austeritat directament a les venes. És el Mou, el “Memorandum of Understanding”, que fixa les condicions per tenir accés al rescat europeu.

I ara, Espanya també en tindrà un, de Mou, una versió més suau, centrada en el sector bancari, però que també ficarà el dit a l’ull del destinatari. Diuen que, vist on hem arribat, és la menys dolenta de les alternatives, que ho fa amb bones intencions, ens proporciona una pròrroga de supervivència financera, i com que el que pica cura, el dit de Mou burxarà fort per assegurar-se que elegim el camí adequat.

El dit seguirà les instruccions de la troica, l’encarregada de supervisar regularment que complim les condicions, i també de comprovar que controlem el dèficit. Ho farà periòdicament, abans d’alliberar cada un dels trams de les ajudes que ens concedeixen. I si no complim, les pot bloquejar.

Serà una troica perquè finalment l'FMI s’incorpora als homes de negre que intervindran el sistema financer espanyol. Una troica (CE, BCE, FMI) o fins i tot un quartet (CE, BCE,FMI i EBA, sigles en angles de l’Agència Bancària Europa) que aplicarà sense contemplacions tota clàusula que aparegui en aquest Mou en procés de redacció. I més val que negociem bé els detalls, que no ens passi com els grecs, que han acabat odiant en Mou.