Com més s'agreuja l´economia, més pequen de nocturnitat les cimeres europees. Ja és gairebé un costum que acabin de matinada, algunes fins i tot quan ja apunten les primeres clarors del dia. Com si els primers ministres volguessin seguir l’exemple dels responsables de finances de la zona euro que, des que la crisi peta de veritat, no se´n van a domir mai abans de la mitjanit, i sovint molt més tard.

Els defensors d’aquest mètode argumenten que aporta una dosi extra d’adrenalina, de pressió per resoldre el tema abans que despunti el nou dia, que permet jugar amb l’amenaça que un desacord de matinada escenifica un fracàs més sonor. Però, els contraris de l’after hours qüestionen que les decisions difícils a problemes complexos s’hagin d’adoptar quan les forces estan més esgotades, més encara si qui les ha de prendre són persones que fa temps que han deixat enrere la seva millor forma física.

El sentit comú dóna per fet que una ment cansada dificulta la capacitat de prendre les decisions encertades, però ara, un curiós estudi científic (publicat al Journal of Neuroscience) demostraria, a més, que les persones amb falta de son tendeixen a prendre decisions arriscades basades en un optimisme excessiu, i és que els augmenta la sensibilitat a les recompenses positives mentre que els la disminueix respecte les conseqüències negatives.

Deixant de banda aquesta breu incursió en la neurociència, i tement que caldran unes quantes cimeres més per intentar sortir de l’atzucac a què ens ha portat l’euro; sí que proposaria, com a modest protagonista secundari, però igualment víctima d’aquestes nocturnitats, una racionalització horària que a uns els permetés adoptar millors decisions i als altres explicar-les més desperts. Si no, i vistos els resultats, aquests líders nocturns corren el risc que el 15-M de torn els acabi batejant amb el nom d’aquelles criatures llegendàries que fan de la nit el seu hàbitat per xuclar la sang de les pobres víctimes.