31/08/2012: Mitt Romney accepta la nominació
Precedit per l’actor i director cinematogràfic Clint Eastwood, Mitt Romney ha pujat a l’escenari de la Convenció Republicana de Tampa i ha acceptat la nominació del partit com a candidat a la presidència dels Estats Units. El moment ha estat una barreja de tràmit i solemnitat, la litúrgia pensada pel telespectador, l’intent de posar Mitt Romney com a subjecte de les converses de l’americà mitja, de convertir-lo en la solució d’una crisi que Obama no ha sabut revertir.
Romney ha parlat massa de pressa, a voltes. Definitivament, no gaudeix interaccionant amb la gent. El seu discurs parla del cor, però està pronunciat i adreçat al cervell. El Partit s’ha esforçat per a presentar-lo com l’home que pot acabar amb la crisi. Alguna cosa és dissonant en el discurs de qui assegura que és la iniciativa privada la que crea riquesa i no pas el govern, però diu que té un pla per crear 12 milions de llocs de treball en 4 anys. Però avui es la seva nit. La setmana que ve, a Charlotte, Carolina del Nord, arribarà la resposta d’Obama.
Romney ha parlat massa de pressa, a voltes. Definitivament, no gaudeix interaccionant amb la gent. El seu discurs parla del cor, però està pronunciat i adreçat al cervell. El Partit s’ha esforçat per a presentar-lo com l’home que pot acabar amb la crisi. Alguna cosa és dissonant en el discurs de qui assegura que és la iniciativa privada la que crea riquesa i no pas el govern, però diu que té un pla per crear 12 milions de llocs de treball en 4 anys. Però avui es la seva nit. La setmana que ve, a Charlotte, Carolina del Nord, arribarà la resposta d’Obama.
30/08/2012: Diguem la veritat, per dura que sigui
Avui era el dia que els republicans havien programat perquè des de ben d’hora al matí, les televisions anessin repetint la frase d’ Ann Romney “Aquest home no fallarà. Podeu confiar en Mitt”. Però l’huracà “Isaac” ha descarregat sobre Louisiana i tres estats més, causant inundacions catastròfiques. Ergo la primera notícia del dia no podia ser la Convenció Republicana. L’”Issac” no ha afectat Tampa, però sí la trobada en què Romney acceptarà la nominació aquesta pròxima matinada.
El discurs d’Ann Romney d’ahir ha rebut una nota correcta. Va projectar sobre la imatge del seu marit la calidesa que li havien demanat. Una altra cosa és que la biografia de Romney no és la de la immensa majoria dels americans: com diuen aquí, va néixer amb la cullera de plata a la boca. Només ha volgut revelar dos anys de declaracions de renda (el seu pare en va revelar una dotzena), té diners a paradisos fiscals, i va fer fortuna deslocalitzant empreses. Però Romney és també un home que te allò que Amèrica reverencia: èxit. I va salvar els Jocs Olímpics d’Hivern de Salt Lake City. Per això la retòrica republicana el presenta com la solució a la crisi econòmica.
Aquesta matinada, el candidat a la vice-presidencia Paul Ryan ha presentat el seu pla “per una classe mitjana més sòlida, amb l’objectiu de crear 12 milions de nous llocs de treball els pròxims quatre anys”. Ryan, 42 anys (congressista als 28) no ha portat més votants a Romney a les enquestes, però és un senyal inequívoc que la presidència de Romney retallaria la despesa pública en proporcions sense precedents, i no apujaria els impostos als que més guanyen. No sembla un pla gaire engrescador pel comú dels votants, però la idea dels republicans és connectar amb l’ànima nord-americana: “govern petit i dir la veritat, encara que faci mal”, com va dir ahir l’aplaudidíssim Chris Christie, Governador de Nova Jersey, i qui sap si candidat al 2016, si Romney perd aquest novembre. O es retalla el dèficit o arribarà un moment que ja no es podrà tornar. No és moment de drets ni de convenis col.lectius, sinó d’arremangar-se. La iniciativa individual, arrelada en la llibertat dels pares fundadors, i el treball dur han de treure el país de la crisi, no el govern. Per això parlen de l’equip que tornarà Amèrica.
El discurs d’Ann Romney d’ahir ha rebut una nota correcta. Va projectar sobre la imatge del seu marit la calidesa que li havien demanat. Una altra cosa és que la biografia de Romney no és la de la immensa majoria dels americans: com diuen aquí, va néixer amb la cullera de plata a la boca. Només ha volgut revelar dos anys de declaracions de renda (el seu pare en va revelar una dotzena), té diners a paradisos fiscals, i va fer fortuna deslocalitzant empreses. Però Romney és també un home que te allò que Amèrica reverencia: èxit. I va salvar els Jocs Olímpics d’Hivern de Salt Lake City. Per això la retòrica republicana el presenta com la solució a la crisi econòmica.
Aquesta matinada, el candidat a la vice-presidencia Paul Ryan ha presentat el seu pla “per una classe mitjana més sòlida, amb l’objectiu de crear 12 milions de nous llocs de treball els pròxims quatre anys”. Ryan, 42 anys (congressista als 28) no ha portat més votants a Romney a les enquestes, però és un senyal inequívoc que la presidència de Romney retallaria la despesa pública en proporcions sense precedents, i no apujaria els impostos als que més guanyen. No sembla un pla gaire engrescador pel comú dels votants, però la idea dels republicans és connectar amb l’ànima nord-americana: “govern petit i dir la veritat, encara que faci mal”, com va dir ahir l’aplaudidíssim Chris Christie, Governador de Nova Jersey, i qui sap si candidat al 2016, si Romney perd aquest novembre. O es retalla el dèficit o arribarà un moment que ja no es podrà tornar. No és moment de drets ni de convenis col.lectius, sinó d’arremangar-se. La iniciativa individual, arrelada en la llibertat dels pares fundadors, i el treball dur han de treure el país de la crisi, no el govern. Per això parlen de l’equip que tornarà Amèrica.
Són les vuit del vespre a Tampa, dues de la matinada a Catalunya, Mitt Romney ja ha rebut, Estat per Estat, els vots que el convertiran en candidat oficial del partit a la presidència dels Estats Units. Els delegats dels 50 estats i territoris li han atorgat 2.061 vots. Ron Paul n’ha rebut 190.
D’aquí un parell d’hores, Ann Romney pujarà a l’escenari i parlarà del seu marit. Heus aquí alguns dels extractes del seu discurs, que ja ens han passat: ”He passat per una esclerosi múltiple, per un càncer de pit. I per les llargues tardes d’hivern, amb cinc nens plorant a la vegada. No he tingut un matrimoni de conte de fades, he tingut un matrimoni real.” Ann Romney vol posar al candidat la calidesa familiar que Mitt Romney no sap treure d’ell mateix.
Però, sobretot, Ann Romney remarca la idea-força amb què el seu marit vol ser definit després d’aquesta Convenció: “Mitt és l’home que arregla el que els altres no saben arreglar, que soluciona els problemes que els altres diuen que no poden solucionar”. El Partit Republicà vol recuperar l’esperit dels Jocs Olímpics d’Hivern del 2002 a Salt Lake City, que Romney va redreçar durant la preparació i va convertir en un èxit. Romney el solucionador, “Romney The Fixer”.
La Convenció Republicana 2012 és una trobada de delegats i candidats al Congrés majoritàriament blancs, on es balla country i rock a les pauses entre discursos, que repeteix un missatge amb insistència, a l’espera que les televisions el retransmetin una i una altra vegada: Obama no pot arreglar l’economia perquè no sap com funciona. Perquè Obama ataca l’èxit i no creu en el somni americà. Obama destrueix el llegat del somni americà. Romney el preservarà. Obama vol gent dependent del govern. Romney vol gent lliure, com sempre ha estat a Amèrica.
Aquesta nit, però, els republicans estan molt pendents del pas de d’huracà "Isaac" sobre les costes de Louisiana. Anirà a petar en direcció Nova Orleans el mateix dia que ho va fer el "Katrina" el 2005. Segons quines siguin les conseqüències de l’Isaac, la coronació de Romney pot quedar enfosquida, condemnat a ser la segona notícia del dia, en una setmana que havia de ser triomfal.
Veig que a les nits hi ha molts teleespectadors que esteu actius a Twitter, fent preguntes sobre la Convenció. Estaré encantat de contestar, entre discurs i discurs.
Que tingueu bon dia.
D’aquí un parell d’hores, Ann Romney pujarà a l’escenari i parlarà del seu marit. Heus aquí alguns dels extractes del seu discurs, que ja ens han passat: ”He passat per una esclerosi múltiple, per un càncer de pit. I per les llargues tardes d’hivern, amb cinc nens plorant a la vegada. No he tingut un matrimoni de conte de fades, he tingut un matrimoni real.” Ann Romney vol posar al candidat la calidesa familiar que Mitt Romney no sap treure d’ell mateix.
Però, sobretot, Ann Romney remarca la idea-força amb què el seu marit vol ser definit després d’aquesta Convenció: “Mitt és l’home que arregla el que els altres no saben arreglar, que soluciona els problemes que els altres diuen que no poden solucionar”. El Partit Republicà vol recuperar l’esperit dels Jocs Olímpics d’Hivern del 2002 a Salt Lake City, que Romney va redreçar durant la preparació i va convertir en un èxit. Romney el solucionador, “Romney The Fixer”.
La Convenció Republicana 2012 és una trobada de delegats i candidats al Congrés majoritàriament blancs, on es balla country i rock a les pauses entre discursos, que repeteix un missatge amb insistència, a l’espera que les televisions el retransmetin una i una altra vegada: Obama no pot arreglar l’economia perquè no sap com funciona. Perquè Obama ataca l’èxit i no creu en el somni americà. Obama destrueix el llegat del somni americà. Romney el preservarà. Obama vol gent dependent del govern. Romney vol gent lliure, com sempre ha estat a Amèrica.
Aquesta nit, però, els republicans estan molt pendents del pas de d’huracà "Isaac" sobre les costes de Louisiana. Anirà a petar en direcció Nova Orleans el mateix dia que ho va fer el "Katrina" el 2005. Segons quines siguin les conseqüències de l’Isaac, la coronació de Romney pot quedar enfosquida, condemnat a ser la segona notícia del dia, en una setmana que havia de ser triomfal.
Veig que a les nits hi ha molts teleespectadors que esteu actius a Twitter, fent preguntes sobre la Convenció. Estaré encantat de contestar, entre discurs i discurs.
Que tingueu bon dia.
Sidebar
El blog de La primera esmena, guanyador del Premi Blocs Catalunya 2010, a la categoria de Política.
Sindica aquest blog - RSS