25/01/2012: La reelecció, al fons a l'esquerra
Va ser un discurs dens, en què en comptes de passar comptes de la seva gestió, va passar comptes al Congrés de la seva inacció. Un discurs més d’un primer any que d’un quart any. Ara que tinc l’orella acostumada al nivell d’enorme convencionalisme amb què parlen els principals mitjans, Obama em va arribar a sonar com el més esquerranós (en matèria econòmica) que he sentit últimament.
L’exèrcit sí que és intocable. Quan Obama va voler posar un exemple de feina ben feta que uneix el país, va recordar el comando dels SEAL que va matar Bin Laden. Enormes aplaudiments. I un punt d’orgull final. Obama creu que la seva diplomàcia no és forta perquè estigui basada en el braç militar, sinó intel·ligent, perquè és curosament multilateral. Totes dues coses. Ningú no es pot permetre enviar comandos al Pakistan a matar Bin Laden després d’anys de seguiment, excepte els Estats Units. I, alhora, Obama no és el cowboy que el va precedir.
Gingrich vol que Romney pagui zero pel que ara paga quinze i Obama voldria que pagués 30 o més. Acostumats a la falta de contrast entre demòcrates i republicans, acostumats a una oferta ideològica amb diferències de matís, Obama va anunciar ahir que a la partida del novembre agafarà les blanques o les negres, però no les grises.

Sindica aquest blog - RSS
Elvis ha escrit: