22/02/2012: Sheldon Adelson
Categoria: General
Escrit per: Antoni Bassas
Sheldon Adelson va néixer als Estats Units fa 78 anys, fill d’un taxista ucraïnès d’origen jueu que va immigrar a Dorchester (un barri de Boston), on la família vivia en un pis d’una sola habitació.
La modesta economia familiar el va fer treballar des de ben jove, i de seguida va muntar els seus propis negocis, que el van portar a abandonar els estudis universitaris. El 1979 va tenir la idea sobre la qual va edificar la seva posterior immensa riquesa: va crear Comdex, Fira de la Informàtica mundial a Las Vegas, que setze anys més tard es va vendre per 500 milions de dòlars.
Des d’aleshores no ha parat de fer créixer un imperi d’hotels, casinos, centres de convencions i "resorts" a Las Vegas i sobretot a Macau (Xina) i Singapur, amb els quals ha bastit una fortuna calculada en uns 16.500 milions d’euros, que segons la revista "Forbes" el converteix en la vuitena persona més rica dels Estats Units i la setzena del món.
Fins ara, Adelson era conegut als Estats Units pels seus macroprojectes (l’hotel The Venetian, amb més de 4.000 habitacions, 4.000 suites i un casino de 1.000 metres quadrats, una vintena de restaurants, canals, góndoles i gondolers, considerat el més gran del món, i seu de la companyia d’Adelson, és una rèplica exacta del centre històric de Venècia) i pel seu finançament a la causa de la supervivència de l’estat d’Israel. Adelson és propietari del diari gratuït israelià en hebreu “Israel Hayom”, el de més circulació a Israel i amb un web en anglès, que dóna suport a les posicions de l’actual primer ministre, Benjamin Netanyahu. El 1991, Adelson es va casar amb la metge Miriam Ochshorn, jueva d’una família polonesa que va fugir de l’Holocaust i va acabar establint-se a Haifa.
Però des de ja fa mesos, Adelson ha tornat a les primeres planes (el mes que ve serà portada de la revista "Forbes") perquè s’ha convertit en un important contribuent de la campanya de Newt Gingrich, exportaveu del Congrés i candidat a la nominació presidencial pel Partit Republicà. La inclinació conservadora d’Adelson no és d’ara, però la presidència d’Obama l’ha exacerbat. Adelson s’ha declarat “espantat” per “l’estil d’economia socialista” del president Obama i considera que la intromissió constant del govern americà en la vida dels ciutadans els porta a crear-se massa expectatives sobre el que poden rebre del govern i a treballar menys pels seus propis mitjans, amb la consegüent pèrdua del sentit filantròpic que s’atribueix a la majoria de multimilionaris nord-americans.
Al mateix temps, i molt probablement a causa del financament que rep d’Adelson, Gingrich no només ha mantingut un discurs projueu que és comú als candidats de tots dos partits, sinó que ha demanat repetidament que l’ambaixada nord-americana a Israel sigui traslladada de Tel Aviv a Jerusalem, i va arribar a declarar fa pocs mesos que el poble palestí era “un poble inventat”.
El grup d’Adelson dóna feina a uns 28.000 treballadors.
La modesta economia familiar el va fer treballar des de ben jove, i de seguida va muntar els seus propis negocis, que el van portar a abandonar els estudis universitaris. El 1979 va tenir la idea sobre la qual va edificar la seva posterior immensa riquesa: va crear Comdex, Fira de la Informàtica mundial a Las Vegas, que setze anys més tard es va vendre per 500 milions de dòlars.
Des d’aleshores no ha parat de fer créixer un imperi d’hotels, casinos, centres de convencions i "resorts" a Las Vegas i sobretot a Macau (Xina) i Singapur, amb els quals ha bastit una fortuna calculada en uns 16.500 milions d’euros, que segons la revista "Forbes" el converteix en la vuitena persona més rica dels Estats Units i la setzena del món.
Fins ara, Adelson era conegut als Estats Units pels seus macroprojectes (l’hotel The Venetian, amb més de 4.000 habitacions, 4.000 suites i un casino de 1.000 metres quadrats, una vintena de restaurants, canals, góndoles i gondolers, considerat el més gran del món, i seu de la companyia d’Adelson, és una rèplica exacta del centre històric de Venècia) i pel seu finançament a la causa de la supervivència de l’estat d’Israel. Adelson és propietari del diari gratuït israelià en hebreu “Israel Hayom”, el de més circulació a Israel i amb un web en anglès, que dóna suport a les posicions de l’actual primer ministre, Benjamin Netanyahu. El 1991, Adelson es va casar amb la metge Miriam Ochshorn, jueva d’una família polonesa que va fugir de l’Holocaust i va acabar establint-se a Haifa.
Però des de ja fa mesos, Adelson ha tornat a les primeres planes (el mes que ve serà portada de la revista "Forbes") perquè s’ha convertit en un important contribuent de la campanya de Newt Gingrich, exportaveu del Congrés i candidat a la nominació presidencial pel Partit Republicà. La inclinació conservadora d’Adelson no és d’ara, però la presidència d’Obama l’ha exacerbat. Adelson s’ha declarat “espantat” per “l’estil d’economia socialista” del president Obama i considera que la intromissió constant del govern americà en la vida dels ciutadans els porta a crear-se massa expectatives sobre el que poden rebre del govern i a treballar menys pels seus propis mitjans, amb la consegüent pèrdua del sentit filantròpic que s’atribueix a la majoria de multimilionaris nord-americans.
Al mateix temps, i molt probablement a causa del financament que rep d’Adelson, Gingrich no només ha mantingut un discurs projueu que és comú als candidats de tots dos partits, sinó que ha demanat repetidament que l’ambaixada nord-americana a Israel sigui traslladada de Tel Aviv a Jerusalem, i va arribar a declarar fa pocs mesos que el poble palestí era “un poble inventat”.
El grup d’Adelson dóna feina a uns 28.000 treballadors.
Sindica aquest blog - RSS
Javier Herrero Zaragoza ha escrit:
Ara venen amb aquest projecte per colonitzar el "far-west" europeu, imposant condicions inacceptables per qualsevol governant amb dos dits de front. O és que no resulta obvi que això només crearà llocs de treball precaris? No resulta obvi que potser no seran pels de casa? (o per què es demanen canvis a la llei d'extrangeria?). No resulta obvi que s'està plantejant un canvi legislatiu (que totes les empreses del sector restauració i oci del pais han hagut d'acceptar) i que tot indica que el govern vol optar per baixar-se els pantalons i modificar-ho per ajustar-se a les peticions d'un inversor privat extranger? No resulta obvi que aquest missatge de "Madrid està per davant" és un justificant per fer canvis inacceptables? No resulta obvi que les avantatges fiscals que reclama aquest individu implicaran que pagui molts pocs impostos durant molts anys i per tant no ajudi pas gaire a l'economia pública del pais?
Crec que aquest individu és lliure de poder anar pel món exigint la lluna per instal·lar-hi els seus negocis, però espero "seny" per part dels polítics per saber imposar les lleis locals i sobretot el sentit comú. Un país que es baixa els pantalons davant un empresari extranger és un pais que va cap al tercermundisme.
Per finalitzar, un apunt que demostra per on van els trets... aquest paio va sortir amb furgoneta de la Generalitat sense cinturó, i la Guardia Urbana i els Mossos van mirar cap a una altra banda.