Les victòries a cinc Estats de la costa est en una sola nit (Nova York, Connecticut, Delaware, Rhode Island i Pennsilvània) de Mitt Romney han confirmat allò que ja es va intuir de bon començament i va quedar plenament confirmat a Florida: l’exgovernador de Massachusetts ha construït una maquinària electoral els darrers sis anys, l’ha greixat amb milions impossibles d’empatar per la resta de contrincants i camina amb pas lent però segur cap a la nominació aritmètica, el mes que ve. Ja supera els 800 delegats i s’acosta als 1.144 necessaris.

Dimarts a la nit, Newt Gingrich va tornar a oferir el seu discurs de derrota habitual: tenim un petit problema amb els electors, els vots i els delegats, però això no té més importància: a l’agost serem a la convenció de Tampa i allà serem decisius per triar una candidat veritablement conservador. (Gingrich m’ha recordat Mourinho: el futbol es decideix a les àrees i el mig del camp és prescindible.)

Però sense que ningú hagi sabut explicar per què, dimecres al matí, Gingrich va parlar per telèfon amb Romney, el va informar que plegarà de la campanya la setmana que ve i es posa a la seva disposició per guanyar Barack Obama al novembre. Serà el final d’una campanya típica: l’home intel•lectualment preparat, d’autoestima superlativa, productor d’idees grandioses, com construir una base humana a la Lluna, però que no connecta amb l’electorat. Tota l’autocrítica que se li ha sentit és: “Penso que òbviament jo seria més bon candidat, però el fet objectiu és que els votants no pensen això. I també penso que és molt, molt important que estiguem units.”

Romney no ha esperat a tenir el camí definitivament aplanat per criticar Obama, i fins i tot ja ha aconseguit que el president l’hagi criticat en un discurs. Però ara que ja és més que “presumpte nominat”, algunes veus dins del partit republicà li demanen la construcció d’un discurs en positiu, no tant per què no votar Obama com per què votar-lo a ell. Aquí vindran les primeres dificultats, perquè Romney resulta ser un candidat encarcarat, més director general d’empresa que president del país, amb poca traça comunicativa per establir un contacte emocional amb el votant, més enllà d’allò que els uneix, l’enuig per la situació econòmica, de la qual fa responsable Obama. És l’hora de trobar el to. Les eleccions són d’aquí a sis mesos.