12/06/2012: Obama i el rescat d'Espanya
Categoria: General
Escrit per: Antoni Bassas
Divendres 8 de juny, la vigília que Espanya obtingués de l’Eurogrup la “línia de crèdit” de 100.000 milions, Barack Obama va comparèixer a la sala de premsa de la Casa Blanca a parlar d’economia. La roda de premsa va tenir tres capítols ben diferents, tots ells noticiables.
El primer, un error del president, quan va començar afirmant que “el sector privat va molt bé”. Dit després de dos mesos de creació de llocs de treball escassa (77.000 llocs a l’abril I 69.000 al maig, en un país de 12.700.000 parats) va irritar fins i tot els seus votants. A la tarda va rectificar, però la frase encara belluga i se la sentirà dir cada dia d’aquí a les eleccions del novembre.
El segon capítol va ser el refús presidencial a les afirmacions que la Casa Blanca està filtrant informacions a la premsa sobre activitats secretes de la CIA i l’FBI (ciberatacs a l’Iran, per exemple) amb l’objectiu de demostrar que el president s’ocupa amb eficàcia de la seguretat nacional. El senador i excandidat republicà a la presidència John McCain se’n va fer ressò a la cambra alta. Obama va assegurar que només l’afirmació ja era ofensiva i que havia ordenat obrir una investigació judicial.
I el cos central de la compareixença d’Obama va ser Europa. Mai Europa havia consumit tants minuts d’una roda de premsa d’Obama en tot el seu mandat. El missatge era clar: a Brussel·les, que injectés diners als bancs dèbils; a Madrid, que acceptés el rescat; a Berlín, que busqués la manera de reactivar el creixement a Europa, i a Atenes, que res de sortir de l’euro, que seria molt pitjor.
El que no sabíem llavors és que al vespre el Fons Monetari Internacional publicaria l’informe sobre Espanya anunciat per a aquest dilluns, un informe que va precipitar el rescat en la reunió per videoconferència de l’Eurogrup. Un informe amb una xifra: s’identificaven en 40.000 milions d’euros les necessitats del sistema financer espanyol. Europa, l’endemà, en posava 100.000 sobre la taula, en un intent de demostrar als mercats que Europa no faria curt.
Ja fa mesos que amb les carpetes de l’Afganistan, l'Iran o Al-Qaeda Obama obre cada dia la d’Europa, continent que, curiosament, al començament del seu mandat, va apartar de les seves prioritats, donant-lo per descomptat en la seva posició d’aliat que perd pes en el panorama internacional a costa d’Àsia-Pacífic. Però Europa és avui una preocupació a la Casa Blanca pel que té de potencial desestabilitzador de l’economia mundial, perquè si Europa no compra, les empreses americanes pateixen (la Unió Europea és el primer client dels Estats Units), i perquè un euro baix perjudica les exportacions en dòlars. Per tot plegat, Obama es va permetre ser força directe en la seva visió del problema europeu.
Com deu ser la incertesa que Europa projecta sobre la política nord-americana que, avui, un analista polític afirmava: “Sempre hem dit que el president dels Estats Units es decideix a estats com Ohio o Florida, i ara resultarà que, al 2012, els estats que decidiran seran Espanya o Grècia.”
El primer, un error del president, quan va començar afirmant que “el sector privat va molt bé”. Dit després de dos mesos de creació de llocs de treball escassa (77.000 llocs a l’abril I 69.000 al maig, en un país de 12.700.000 parats) va irritar fins i tot els seus votants. A la tarda va rectificar, però la frase encara belluga i se la sentirà dir cada dia d’aquí a les eleccions del novembre.
El segon capítol va ser el refús presidencial a les afirmacions que la Casa Blanca està filtrant informacions a la premsa sobre activitats secretes de la CIA i l’FBI (ciberatacs a l’Iran, per exemple) amb l’objectiu de demostrar que el president s’ocupa amb eficàcia de la seguretat nacional. El senador i excandidat republicà a la presidència John McCain se’n va fer ressò a la cambra alta. Obama va assegurar que només l’afirmació ja era ofensiva i que havia ordenat obrir una investigació judicial.
I el cos central de la compareixença d’Obama va ser Europa. Mai Europa havia consumit tants minuts d’una roda de premsa d’Obama en tot el seu mandat. El missatge era clar: a Brussel·les, que injectés diners als bancs dèbils; a Madrid, que acceptés el rescat; a Berlín, que busqués la manera de reactivar el creixement a Europa, i a Atenes, que res de sortir de l’euro, que seria molt pitjor.
El que no sabíem llavors és que al vespre el Fons Monetari Internacional publicaria l’informe sobre Espanya anunciat per a aquest dilluns, un informe que va precipitar el rescat en la reunió per videoconferència de l’Eurogrup. Un informe amb una xifra: s’identificaven en 40.000 milions d’euros les necessitats del sistema financer espanyol. Europa, l’endemà, en posava 100.000 sobre la taula, en un intent de demostrar als mercats que Europa no faria curt.
Ja fa mesos que amb les carpetes de l’Afganistan, l'Iran o Al-Qaeda Obama obre cada dia la d’Europa, continent que, curiosament, al començament del seu mandat, va apartar de les seves prioritats, donant-lo per descomptat en la seva posició d’aliat que perd pes en el panorama internacional a costa d’Àsia-Pacífic. Però Europa és avui una preocupació a la Casa Blanca pel que té de potencial desestabilitzador de l’economia mundial, perquè si Europa no compra, les empreses americanes pateixen (la Unió Europea és el primer client dels Estats Units), i perquè un euro baix perjudica les exportacions en dòlars. Per tot plegat, Obama es va permetre ser força directe en la seva visió del problema europeu.
Com deu ser la incertesa que Europa projecta sobre la política nord-americana que, avui, un analista polític afirmava: “Sempre hem dit que el president dels Estats Units es decideix a estats com Ohio o Florida, i ara resultarà que, al 2012, els estats que decidiran seran Espanya o Grècia.”
Sindica aquest blog - RSS