Els més pessimistes ja ho deien: això és massa maco i no pot durar. I sembla que tenien raó. Spotify, el servei gratuït d'escolta de música que us descrivíem en aquest missatge, començarà a retirar cançons i a aplicar restriccions geogràfiques. Així ho explica un dels seus màxims responsables, Andres Sehr, al blog oficial de la companyia en un missatge publicat dimecres passat, 28 de gener.

"La setmana que ve posarem en marxa alguns canvis al nostre catàleg musical que entenem que cal explicar clarament", resa el missatge. "Malauradament eliminarem algunes cançons del nostre catàleg i afegirem restriccions [d'accés] per països, cosa que farà que no les pugueu escoltar".

Actualització 3/02/09: curiosament, Spotify acaba de fer pública una ampliació del seu catàleg. Ha afegit ni més ni menys que 10.000 nous àlbums a la seva col·lecció. Aquí, un arxiu .xls amb la relació de les noves adquisicions. Entre elles, Billie Holiday, Charles Trenet, Animal Collective, Radio Futura o Elvis Presley .

Som davant d'una segona part del cas "Napster"? Potser sí. Com el llegendari programa P2P, Spotify és un servei que ha causat un gran entusiasme entre la comunitat internauta. Les cançons, a diferència del Napster, no es poden baixar, però ofereix accés gratuït i instantani a milers d'artistes de tot el planeta, superestrelles incloses. El millor exemple d'això és que el mateix dia 28, data de llançament de "Waiting for a Dream", el darrer àlbum de Bruce Springsteen ja es podia escoltar per Spotify. Sense cost de cap mena i des de qualsevol lloc del món. L'únic peatge és haver de sentir un anunci cada sis o set cançons. Xavalla.

Caldrà veure en què consisteixen aquestes restriccions, i quines cançons es retiren del catàleg. Ja que parlàvem del Napster, Spotify hauria de prendre nota que l'època daurada d'aquest programa d'intercanvi d'arxius va acabar quan les productores nord-americanes (agrupades sota el paraigua de la RIAA) el van portar repetidament als tribunals i el van obligar a eliminar discos. Una vegada retallat, el Napster ja no servia per a gairebé res. No va morir del tot, però gairebé. Encara existeix. Va intentar ressorgir de les cendres com a servei de pagament. I així li ha anat. Qui se'n recorda, ara?

Sempre hi ha escletxes

Spotify podria seguir el mateix camí. Encara no ha aconseguit la massa d'usuaris que va reunir el Napster, però ja és tot un fenomen a la xarxa. Alguns parlen que tot podria ser una estratègia de màrqueting: aconseguir usuaris amb un servei totalment obert per després tancar-lo progressivament. Estarem a l'expectativa.

I encara una altra lliçó del cas Naspter. Fa una dècada que es repeteix: per molt que les associacions d'autors i editors tanquin el Napster de torn, sempre sorgeix una alternativa per baixar o per escoltar música sense haver de pagar. Algunes amb més cobertura legal, com Last FM, o d'altres que se situen a l'ull de l'huracà, com Kazaa, Audioslave, eMule, Azureus (ara anomenat Vuze)...

També en parlen Alt1040, Hipersónica o Escolar.net, entre d'altres. I Diego A. Manrique descriu magistralment en aquest reportatge les darreres dècades del negoci musical, segons un llibre de Steve Knopper.