<![CDATA[El temps]]> http://blogs.324.cat/eltemps.php ca Nucleus CMS v3.24 Televisió de Catalunya i Catalunya ràdio Weblog http://blogs.324.cat/eltemps.php/../skins/eltemps/img/top.gif El temps http://blogs.324.cat/eltemps.php <![CDATA[Les olors de les tempestes]]> http://blogs.324.cat/eltemps.php?itemid=50721

L’OLOR D’OZÓ

De tots és sabut que l’atmosfera està formada bàsicament per tres gasos que són neutres pel què fa a olor. Són el nitrogen, l’oxigen i l’argó. Però hi ha un altre gas a l’atmosfera, molt més minoritari, que el nostre olfacte pot detectar i que depenent de la zona on es concentri pot ser beneficiós o perjudicial per nosaltres. Si es concentra a la part alta de l’atmosfera (a uns 25 quilòmetres d’altura) és bo perquè ens protegeix de les radiacions ultraviolades de la radiació solar. I si per contra, es forma proper al sòl se’l considera un contaminant que pot provocar conseqüències greus a la salut humana. Aquest gas és l’ozó i la seva olor és picant i metàl·lica.

Com lliguem l’ozó amb l’actualitat meteorològica?

Aquestes últimes setmanes hem viscut episodis de precipitacions intenses amb força inestabilitat i aparell elèctric.

Els que alguna vegada han sigut testimonis propers a la caiguda d’un llamp diuen que primer han sentit una gran explosió seguida d’una quantitat immensa de desperfectes estructurals i a vegades personals. Una altra característica molt important també és l’olor picant i metàl·lica que el nostre olfacte pot sentir en una zona propera a la caiguda del llamp. Perquè? Doncs, l’explicació científica és que les descàrregues elèctriques del llamp en qüestió trenquen les molècules d’oxigen i es forma ozó de forma espontània.

No sé si aquests dies heu pogut observar aquest fenomen? Jo personalment no ho he observat mai i m’hi esforço. Ara us toca fer-ho a vosaltres.

MARC VILÀ SALVÀ
La Bisbal d’Empordà






Fotografia: Carlos Castillejo - 17 de Maig


I parlant d'olors:
M'agradaria afegir que l'olor de terra mullada que moltes vegades se sent quan s'apropa o després d'una tempesta no es deu a l'ozó produït per les descàrregues elèctriques (com a vegades se sent dir) sinó a una substància que s'anomena geosmina. Aquesta paraula en grec significa "aroma de la terra". La geosmina és produïda per varis tipus de bacteris que viuen a la terra i que fabriquen un compost volàtil que pot ser expulsat quan s'altera el sòl. Regar un jardí, llaurar un camp o una pluja forta després d'un període de sequera poden produir aquest efecte.

Moltes vegades aquesta olor se sent just abans de l'arribada d'una tempesta, ja que la pluja que cau en zones pròximes afavoreix que les molècules de geosmina que s'alliberen siguin transportades per les corrents d'aire que cauen del cumulonimbus en la direcció que aquest es desplaça.





]]>

L’OLOR D’OZÓ

De tots és sabut que l’atmosfera està formada bàsicament per tres gasos que són neutres pel què fa a olor. Són el nitrogen, l’oxigen i l’argó. Però hi ha un altre gas a l’atmosfera, molt més minoritari, que el nostre olfacte pot detectar i que depenent de la zona on es concentri pot ser beneficiós o perjudicial per nosaltres. Si es concentra a la part alta de l’atmosfera (a uns 25 quilòmetres d’altura) és bo perquè ens protegeix de les radiacions ultraviolades de la radiació solar. I si per contra, es forma proper al sòl se’l considera un contaminant que pot provocar conseqüències greus a la salut humana. Aquest gas és l’ozó i la seva olor és picant i metàl·lica.

Com lliguem l’ozó amb l’actualitat meteorològica?

Aquestes últimes setmanes hem viscut episodis de precipitacions intenses amb força inestabilitat i aparell elèctric.

Els que alguna vegada han sigut testimonis propers a la caiguda d’un llamp diuen que primer han sentit una gran explosió seguida d’una quantitat immensa de desperfectes estructurals i a vegades personals. Una altra característica molt important també és l’olor picant i metàl·lica que el nostre olfacte pot sentir en una zona propera a la caiguda del llamp. Perquè? Doncs, l’explicació científica és que les descàrregues elèctriques del llamp en qüestió trenquen les molècules d’oxigen i es forma ozó de forma espontània.

No sé si aquests dies heu pogut observar aquest fenomen? Jo personalment no ho he observat mai i m’hi esforço. Ara us toca fer-ho a vosaltres.

MARC VILÀ SALVÀ
La Bisbal d’Empordà






Fotografia: Carlos Castillejo - 17 de Maig


I parlant d'olors:
M'agradaria afegir que l'olor de terra mullada que moltes vegades se sent quan s'apropa o després d'una tempesta no es deu a l'ozó produït per les descàrregues elèctriques (com a vegades se sent dir) sinó a una substància que s'anomena geosmina. Aquesta paraula en grec significa "aroma de la terra". La geosmina és produïda per varis tipus de bacteris que viuen a la terra i que fabriquen un compost volàtil que pot ser expulsat quan s'altera el sòl. Regar un jardí, llaurar un camp o una pluja forta després d'un període de sequera poden produir aquest efecte.

Moltes vegades aquesta olor se sent just abans de l'arribada d'una tempesta, ja que la pluja que cau en zones pròximes afavoreix que les molècules de geosmina que s'alliberen siguin transportades per les corrents d'aire que cauen del cumulonimbus en la direcció que aquest es desplaça.





]]> Eloi Cordomí Montoya http://blogs.324.cat/eltemps.php?itemid=50721 Tue, 11 Jun 2013 21:35:44 GMT Tue http://blogs.324.cat/eltemps.php?itemid=50721 <![CDATA[Nevades tardanes]]> http://blogs.324.cat/eltemps.php?itemid=50443 Institut Geològic de Catalunya i hem trobat el següent:

Entre els dies 10 i 20 de maig s'han produït nevades amb gruixos destacables els següents anys:



Així doncs, els més de 30 cm que es van mesurar aquest dissabte, només s'han produït en dues ocasions més des del 1985: L'any 2005 i l'any 1991.

Tot i que farien falta més anys de dades per fer una estadística significativa, fixeu-vos també com la freqüència d'aquestes nevades tardanes ha augmentat els últims anys. Que cadascú tregui les seves pròpies conclusions.



]]> Institut Geològic de Catalunya i hem trobat el següent:

Entre els dies 10 i 20 de maig s'han produït nevades amb gruixos destacables els següents anys:



Així doncs, els més de 30 cm que es van mesurar aquest dissabte, només s'han produït en dues ocasions més des del 1985: L'any 2005 i l'any 1991.

Tot i que farien falta més anys de dades per fer una estadística significativa, fixeu-vos també com la freqüència d'aquestes nevades tardanes ha augmentat els últims anys. Que cadascú tregui les seves pròpies conclusions.



]]> Eloi Cordomí Montoya http://blogs.324.cat/eltemps.php?itemid=50443 Sun, 19 May 2013 16:39:17 GMT Sun http://blogs.324.cat/eltemps.php?itemid=50443 <![CDATA[Els racons de la volada de primavera]]> http://blogs.324.cat/eltemps.php?itemid=50274
En el programa de dijous vam prometre que us donaríem més detalls de com arribar-hi. Aquí ho teniu.

Si voleu, podeu veure el reportatge sencer del programa Espai Terra de dijous, o la versió reduïda de 2 minuts del "Telenotícies".



Camps de l’Anoia i la Segarra:





Un bon punt per començar la passejada podria ser Castellmeià, situat a un quilòmetre de Tarroja de Segarra. La majoria dels camps es troben entre Pujalt, el Llor i aquest punt.




Barranc del Bosc, Noguera:





Es pot deixar el vehicle al camí que dóna accés a la presa de Terradets. Des d’allà s’ha de creuar la carretera i la via del tren, i comença un senderet amb unes vistes espectaculars de la Roca Regina. Al cap d’uns 200 metres, si agafem un trencall a mà dreta arribarem als gorgs del barranc del bosc. Si seguim l’altre camí (el principal) podem allargar considerablement la passejada.




Pont del Clop, Solsonès:





Entre el quilòmetre 100 i 101 de la carretera de Solsona a Bassella, surt una altra carretera en direcció a l’Hostal Cirera i a Cambrils. Al cap d’uns 6 o 7 quilòmetres després de deixar la C-26 la carretera passa pel pont del Clop.




Pont de Bóixols, Pallars Jussà:





Al poble de Bóixols us donaran les indicacions per arribar al Pont Romànic de Bóixols tot fent una passejada amb força pendent de mitja hora.




El Forat d’Abella, Pallars Jussà





Uns 600 metres abans d’arribar al poble d’Abella de la Conca, surt un camí a mà dreta que porta fins a una esplanada on hi arriben els 4x4 i altres valents. El camí fa uns 1000 metres aproximadament. Allò és el peu del congost. Hi ha un caminet que creua el congost però només es pot fer si baixa poca aigua. Compte amb els rocs que puguin caure.



I vosaltres, ens en recomaneu algun més??]]>
En el programa de dijous vam prometre que us donaríem més detalls de com arribar-hi. Aquí ho teniu.

Si voleu, podeu veure el reportatge sencer del programa Espai Terra de dijous, o la versió reduïda de 2 minuts del "Telenotícies".



Camps de l’Anoia i la Segarra:





Un bon punt per començar la passejada podria ser Castellmeià, situat a un quilòmetre de Tarroja de Segarra. La majoria dels camps es troben entre Pujalt, el Llor i aquest punt.




Barranc del Bosc, Noguera:





Es pot deixar el vehicle al camí que dóna accés a la presa de Terradets. Des d’allà s’ha de creuar la carretera i la via del tren, i comença un senderet amb unes vistes espectaculars de la Roca Regina. Al cap d’uns 200 metres, si agafem un trencall a mà dreta arribarem als gorgs del barranc del bosc. Si seguim l’altre camí (el principal) podem allargar considerablement la passejada.




Pont del Clop, Solsonès:





Entre el quilòmetre 100 i 101 de la carretera de Solsona a Bassella, surt una altra carretera en direcció a l’Hostal Cirera i a Cambrils. Al cap d’uns 6 o 7 quilòmetres després de deixar la C-26 la carretera passa pel pont del Clop.




Pont de Bóixols, Pallars Jussà:





Al poble de Bóixols us donaran les indicacions per arribar al Pont Romànic de Bóixols tot fent una passejada amb força pendent de mitja hora.




El Forat d’Abella, Pallars Jussà





Uns 600 metres abans d’arribar al poble d’Abella de la Conca, surt un camí a mà dreta que porta fins a una esplanada on hi arriben els 4x4 i altres valents. El camí fa uns 1000 metres aproximadament. Allò és el peu del congost. Hi ha un caminet que creua el congost però només es pot fer si baixa poca aigua. Compte amb els rocs que puguin caure.



I vosaltres, ens en recomaneu algun més??]]> Eloi Cordomí Montoya http://blogs.324.cat/eltemps.php?itemid=50274 Fri, 3 May 2013 16:31:24 GMT Fri http://blogs.324.cat/eltemps.php?itemid=50274 <![CDATA[Exposició <i>parlem del temps</i> a Cornellà de Llobregat]]> http://blogs.324.cat/eltemps.php?itemid=50230 Parlem del temps. Història de l'afició meteorològica a Catalunya.

L’exposició ha estat comissariada per la Dra. Maria del Carme Llasat (DAM), amb la col•laboració dels membres del seu equip, i produïda per l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament de Cornellà de Llobregat, i ha comptat amb la col•laboració de nombroses persones i entitats que han contribuït a fer-la possible.

Es podrà veure al Museu Palau Mercader, del 28 d’abril al 20 d’octubre del 2013. Tots els diumenges i festius, de 10h a 14h.

null null


Aprofitem l'ocasió per parlar amb la Dra. Llasat perquè ens expliqui el per què de l'exposició:

El motiu varen ser els últims descobriments sobre la història del Museu Palau Mercader, que van permetre conèixer amb més detall la notable afició per la Meteorologia i l’Astronomia que va tenir Arnau de Mercader, el darrer comte de Bell-lloc que va viure a Cornellà, on va morir en 1932.

null


El fil conductor de l'exposició és l'afició a la meteorologia del compte Bell-lloc i la seva relació amb l'Observatori de l'Ebre:

"Després de fer una introducció a la meteorologia i a la climatologia, presentem l’Arnau Mercader i l’observatori de Belloch. Ens endinsem desprès al món dels precursors i els primers observatoris, com el Fabra i l’Ebre, o les observacions fetes des de la Universitat de Barcelona. Durant l'exposició van apareixent personatges il·lustres com el Dr. Fontseré, Patxot, Febrer o Jardí, així com també les primeres xarxes meteorològiques, el Servei Meteorològic de Catalunya i "el Observatorio Central". Es fa un repàs fins l’any 1932, data en que va morir l’Arnau de Mercader. A partir d'aquí l’exposició fa un salt fins els nostres dies on es mostra l'actualitat d'aquests centres iniciats fa més de 100 anys, es comparen instruments d'observació antics i actuals, i s'introdueixen les noves tecnologies"

A llarg de l'exposició es va fer esment del paper dels observadors, aficionats i professionals, i la posició capdavantera de Catalunya en l'afició meteorològica.

"En resum, l’afició, el coneixement, el treball en xarxa i l’observació són les quatre potes bàsiques sobre les quals s’ha assegut la meteorologia des dels seus primers passos fins els nostres dies, i això és el que s’ha volgut mostrar a l’exposició"






]]> Parlem del temps. Història de l'afició meteorològica a Catalunya.

L’exposició ha estat comissariada per la Dra. Maria del Carme Llasat (DAM), amb la col•laboració dels membres del seu equip, i produïda per l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament de Cornellà de Llobregat, i ha comptat amb la col•laboració de nombroses persones i entitats que han contribuït a fer-la possible.

Es podrà veure al Museu Palau Mercader, del 28 d’abril al 20 d’octubre del 2013. Tots els diumenges i festius, de 10h a 14h.

null null


Aprofitem l'ocasió per parlar amb la Dra. Llasat perquè ens expliqui el per què de l'exposició:

El motiu varen ser els últims descobriments sobre la història del Museu Palau Mercader, que van permetre conèixer amb més detall la notable afició per la Meteorologia i l’Astronomia que va tenir Arnau de Mercader, el darrer comte de Bell-lloc que va viure a Cornellà, on va morir en 1932.

null


El fil conductor de l'exposició és l'afició a la meteorologia del compte Bell-lloc i la seva relació amb l'Observatori de l'Ebre:

"Després de fer una introducció a la meteorologia i a la climatologia, presentem l’Arnau Mercader i l’observatori de Belloch. Ens endinsem desprès al món dels precursors i els primers observatoris, com el Fabra i l’Ebre, o les observacions fetes des de la Universitat de Barcelona. Durant l'exposició van apareixent personatges il·lustres com el Dr. Fontseré, Patxot, Febrer o Jardí, així com també les primeres xarxes meteorològiques, el Servei Meteorològic de Catalunya i "el Observatorio Central". Es fa un repàs fins l’any 1932, data en que va morir l’Arnau de Mercader. A partir d'aquí l’exposició fa un salt fins els nostres dies on es mostra l'actualitat d'aquests centres iniciats fa més de 100 anys, es comparen instruments d'observació antics i actuals, i s'introdueixen les noves tecnologies"

A llarg de l'exposició es va fer esment del paper dels observadors, aficionats i professionals, i la posició capdavantera de Catalunya en l'afició meteorològica.

"En resum, l’afició, el coneixement, el treball en xarxa i l’observació són les quatre potes bàsiques sobre les quals s’ha assegut la meteorologia des dels seus primers passos fins els nostres dies, i això és el que s’ha volgut mostrar a l’exposició"






]]> Eloi Cordomí Montoya http://blogs.324.cat/eltemps.php?itemid=50230 Tue, 30 Apr 2013 20:39:55 GMT Tue http://blogs.324.cat/eltemps.php?itemid=50230 <![CDATA["El temps vist des del cel"]]> http://blogs.324.cat/eltemps.php?itemid=49976
De tots els que seguiu aquest blog, suposo que no seré l'únic que ha baixat d'un avió amb una lleugera torticoli després d'haver-me passat tot un vol mirant per la finestreta jugant a identificar pobles, ciutats i gaudint de les diferents formacions de núvols. Als que us ha passat això, no ho dubteu, aquest llibre és per a vosaltres.



Precisament escric aquestes línies just abans que en Francesc marxi a fer la presentació del llibre i aprofito per parlar-hi un parell de minuts:

E: Francesc, com va començar la idea d'ajuntar en un llibre aviació i meteorologia?
F: Aquestes dues modalitats sempre han anat juntes, però les fotografies d'en Jordi que il·lustren el llibre són imatges no només meteorològiques sinó també geogràfiques, ambientals i de territori, precisament la meva especialitat com a geògraf.

E: Com us vau trobar els dos autors?
F: La relació comença quan vam començar a rebre fotografies d'en Jordi a la bústia de meteorologia de TV3. Més tard vam coincidir en dues o tres xerrades on vaig tenir ocasió de veure més fotografies seves. Llavors vaig veure que el material era molt bo i vam pensar que la barreja de meteorologia i aviació podia ser atractiva.

E: Heu coincidit a la cabina d'un avió?
F: No, no hem tingut ocasió de volar junts, però sí que he viatjat en una cabina amb altres pilots.

E: Com va anar l'experiència?
F: Des d'una cabina les sensacions són diferents. Tens molta més seguretat, entens per què passen les coses i veus que hi ha un control absolut de la situació perquè tot està duplicat i provat. Vaig tenir l'ocasió de fer una aproximació amb boira en un aeroport i em vaig quedar impressionat: després d'estar uns minuts volant a cegues, sense veure res, de cop i volta et trobes la pista amb l'avió perfectament encarat per completar l'aterratge.

E: Has viscut algun fenomen meteorològic extrem des d'un avió?
No, per sort no. Potser el més espectacular que m'he trobat volant van ser turbulències molt fortes sobrevolant el desert a Tunísia.

E: Digue'ns alguna fotografia que surti al llibre que t'hagi impactat especialment.
F: M'encanten les imatges meteorològiques, però gaudeixo moltíssim amb les fotografies de territori, ocupació humana i medi ambient que també tenen cabuda en aquest llibre. Una que trobo especialment espectacular és la dels hivernacles d'Ejido vistos des de l'aire. Curiosament és l'única estructura construïda per l’home que fins i tot arriba a veure's des del satèl·lit Meteosat.

E: Acaba'ns de convèncer per comprar el llibre.
F: Pel preu d'una novel·la tens un llibre de fotografia amb imatges capturades des d'un punt de vista que s'ha vist molt poques vegades.



]]>
De tots els que seguiu aquest blog, suposo que no seré l'únic que ha baixat d'un avió amb una lleugera torticoli després d'haver-me passat tot un vol mirant per la finestreta jugant a identificar pobles, ciutats i gaudint de les diferents formacions de núvols. Als que us ha passat això, no ho dubteu, aquest llibre és per a vosaltres.



Precisament escric aquestes línies just abans que en Francesc marxi a fer la presentació del llibre i aprofito per parlar-hi un parell de minuts:

E: Francesc, com va començar la idea d'ajuntar en un llibre aviació i meteorologia?
F: Aquestes dues modalitats sempre han anat juntes, però les fotografies d'en Jordi que il·lustren el llibre són imatges no només meteorològiques sinó també geogràfiques, ambientals i de territori, precisament la meva especialitat com a geògraf.

E: Com us vau trobar els dos autors?
F: La relació comença quan vam començar a rebre fotografies d'en Jordi a la bústia de meteorologia de TV3. Més tard vam coincidir en dues o tres xerrades on vaig tenir ocasió de veure més fotografies seves. Llavors vaig veure que el material era molt bo i vam pensar que la barreja de meteorologia i aviació podia ser atractiva.

E: Heu coincidit a la cabina d'un avió?
F: No, no hem tingut ocasió de volar junts, però sí que he viatjat en una cabina amb altres pilots.

E: Com va anar l'experiència?
F: Des d'una cabina les sensacions són diferents. Tens molta més seguretat, entens per què passen les coses i veus que hi ha un control absolut de la situació perquè tot està duplicat i provat. Vaig tenir l'ocasió de fer una aproximació amb boira en un aeroport i em vaig quedar impressionat: després d'estar uns minuts volant a cegues, sense veure res, de cop i volta et trobes la pista amb l'avió perfectament encarat per completar l'aterratge.

E: Has viscut algun fenomen meteorològic extrem des d'un avió?
No, per sort no. Potser el més espectacular que m'he trobat volant van ser turbulències molt fortes sobrevolant el desert a Tunísia.

E: Digue'ns alguna fotografia que surti al llibre que t'hagi impactat especialment.
F: M'encanten les imatges meteorològiques, però gaudeixo moltíssim amb les fotografies de territori, ocupació humana i medi ambient que també tenen cabuda en aquest llibre. Una que trobo especialment espectacular és la dels hivernacles d'Ejido vistos des de l'aire. Curiosament és l'única estructura construïda per l’home que fins i tot arriba a veure's des del satèl·lit Meteosat.

E: Acaba'ns de convèncer per comprar el llibre.
F: Pel preu d'una novel·la tens un llibre de fotografia amb imatges capturades des d'un punt de vista que s'ha vist molt poques vegades.



]]> Eloi Cordomí Montoya http://blogs.324.cat/eltemps.php?itemid=49976 Mon, 8 Apr 2013 16:59:49 GMT Mon http://blogs.324.cat/eltemps.php?itemid=49976 <![CDATA[Pedra i calamarsa a les comarques de Girona]]> http://blogs.324.cat/eltemps.php?itemid=49891

Autora: María José Joyano
Lloc: Platja d'Aro





Autora: Judith
Lloc: Tossa de Mar


La imatges més representatives del dia són les de les calamarsades i pedregades que hi ha hagut al Baix Empordà i a la Selva. La humitat elevada i les temperatures suaus a prop de la superfície contrasten amb l'aire molt fred a les capes altes de l'atmosfera que avui a 5.500 metres tenia temperatures entre -25 i -28º.



Les convergències de l'aire en superfície han determinat molt bé els punts on s'han produït aquestes tempestes:



Recordeu que parlarem d'una pedregada quan els grans de gel superen els 5 mm de diàmetre. En cas contrari serà una calamarsada.

Bona Pasqua!

]]>

Autora: María José Joyano
Lloc: Platja d'Aro





Autora: Judith
Lloc: Tossa de Mar


La imatges més representatives del dia són les de les calamarsades i pedregades que hi ha hagut al Baix Empordà i a la Selva. La humitat elevada i les temperatures suaus a prop de la superfície contrasten amb l'aire molt fred a les capes altes de l'atmosfera que avui a 5.500 metres tenia temperatures entre -25 i -28º.



Les convergències de l'aire en superfície han determinat molt bé els punts on s'han produït aquestes tempestes:



Recordeu que parlarem d'una pedregada quan els grans de gel superen els 5 mm de diàmetre. En cas contrari serà una calamarsada.

Bona Pasqua!

]]> La secció http://blogs.324.cat/eltemps.php?itemid=49891 Sat, 30 Mar 2013 17:31:04 GMT Sat http://blogs.324.cat/eltemps.php?itemid=49891 <![CDATA[La imatge del dia: la platja d'Espolla]]> http://blogs.324.cat/eltemps.php?itemid=49828

Autora: Carme Casademont
Lloc: Platja d'Espolla, Fontcoberta, Pla de l'Estany

La platja d'Espolla és un estany temporal que apareix després de pluges molt abundants a la Garrotxa i al Pla de l'Estany. Es considera un sobreeixidor del sistema d'aigües subterrànies que també alimenta l'Estany de Banyoles. De fet, aquest estany està a uns 220 metres sobre el nivell del mar, gairebé 50 més que el de Banyoles.

Si l'aigua aguanta més de dues o tres setmanes apareixen uns petits crustacis anomenats triops que moren quan l'estany s'asseca, però deixen els seus embrions a l'espera d'una nova ploguda que reompli l'estany.

En aquesta ocasió l'estany es va començar a omplir el dia 9 i ahir ja mostrava aquest aspecte a punt de desaparèixer, així que si ha sortit algun triop tindrà les hores comptades.



]]>

Autora: Carme Casademont
Lloc: Platja d'Espolla, Fontcoberta, Pla de l'Estany

La platja d'Espolla és un estany temporal que apareix després de pluges molt abundants a la Garrotxa i al Pla de l'Estany. Es considera un sobreeixidor del sistema d'aigües subterrànies que també alimenta l'Estany de Banyoles. De fet, aquest estany està a uns 220 metres sobre el nivell del mar, gairebé 50 més que el de Banyoles.

Si l'aigua aguanta més de dues o tres setmanes apareixen uns petits crustacis anomenats triops que moren quan l'estany s'asseca, però deixen els seus embrions a l'espera d'una nova ploguda que reompli l'estany.

En aquesta ocasió l'estany es va començar a omplir el dia 9 i ahir ja mostrava aquest aspecte a punt de desaparèixer, així que si ha sortit algun triop tindrà les hores comptades.



]]> La secció http://blogs.324.cat/eltemps.php?itemid=49828 Sat, 23 Mar 2013 17:40:27 GMT Sat http://blogs.324.cat/eltemps.php?itemid=49828 <![CDATA[La imatge del dia: la primavera]]> http://blogs.324.cat/eltemps.php?itemid=49802

Autora: Rosa Cabistol
Lloc: Segrià


La imatge dels presseguers florits testimonia l'arribada de la primavera astronòmica que ha començat aquest dimecres a les 12 hores i 2 minuts del migdia. Aquest moment exacte ve determinat per l'hora que el centre del Sol (vist des de la Terra) creua l'equador celeste. Aixo vol dir que una persona que visqui a l'equador i que el seu migdia solar coincideixi amb l'hora de l'equinocci, haurà vist passar el Sol just sobre la seva vertical.

La paraula equinocci significa "igual nit". En realitat aquest dimecres el dia ha estat una mica més llarg que la nit, sobretot per culpa de la refracció que produeix l'atmosfera a la llum del Sol, que desvia els rajos solars i fa que uns minuts abans que hagi sortit, ja es pugui veure sobre l'horitzó. El dia de l'equinocci a la ciutat de Barcelona, enlloc de durar 12 hores exactes, ha durat 12 hores 9 minuts i 49segons. L'efecte d'aquesta desviació dels rajos solars per la refracció que produeix l'atmosfera, es pot comparar amb el mateix efecte que fa que un llapis dins un got d'aigua sembla que estigui doblegat.

Tornant a la fotografia del post, la floració dels presseguers sol coincidir en moltes zones amb les dates de l'equinocci de primavera. Tan és així, que algunes de les connexions en directe que hem fet a TV3 en començar noves primaveres, han estat al costat de presseguers florits. Aquest any, però, la Gemma Puig s'ha desplaçat a l'embassament de Riudecanyes que ja es troba al 100% de la seva capacitat.

Que tingueu una bona primavera!
]]>

Autora: Rosa Cabistol
Lloc: Segrià


La imatge dels presseguers florits testimonia l'arribada de la primavera astronòmica que ha començat aquest dimecres a les 12 hores i 2 minuts del migdia. Aquest moment exacte ve determinat per l'hora que el centre del Sol (vist des de la Terra) creua l'equador celeste. Aixo vol dir que una persona que visqui a l'equador i que el seu migdia solar coincideixi amb l'hora de l'equinocci, haurà vist passar el Sol just sobre la seva vertical.

La paraula equinocci significa "igual nit". En realitat aquest dimecres el dia ha estat una mica més llarg que la nit, sobretot per culpa de la refracció que produeix l'atmosfera a la llum del Sol, que desvia els rajos solars i fa que uns minuts abans que hagi sortit, ja es pugui veure sobre l'horitzó. El dia de l'equinocci a la ciutat de Barcelona, enlloc de durar 12 hores exactes, ha durat 12 hores 9 minuts i 49segons. L'efecte d'aquesta desviació dels rajos solars per la refracció que produeix l'atmosfera, es pot comparar amb el mateix efecte que fa que un llapis dins un got d'aigua sembla que estigui doblegat.

Tornant a la fotografia del post, la floració dels presseguers sol coincidir en moltes zones amb les dates de l'equinocci de primavera. Tan és així, que algunes de les connexions en directe que hem fet a TV3 en començar noves primaveres, han estat al costat de presseguers florits. Aquest any, però, la Gemma Puig s'ha desplaçat a l'embassament de Riudecanyes que ja es troba al 100% de la seva capacitat.

Que tingueu una bona primavera!
]]> La secció http://blogs.324.cat/eltemps.php?itemid=49802 Wed, 20 Mar 2013 23:44:50 GMT Thu http://blogs.324.cat/eltemps.php?itemid=49802 <![CDATA[Ja puja el nivell dels pantans]]> http://blogs.324.cat/eltemps.php?itemid=49625
null

Encara que els rius ja no presenten un cabal tan desmesurat com el del dimecres, sí que continuaran portant molta aigua uns quants dies més. Tot plegat farà que aquest cap de setmana es pugui practicar aquest turisme de rius, torrents i salts d'aigua que només es pot fer en comptades ocasions.

null
Fotografia: Pep Molleví, Gualba

Us convidem a penjar les vostres fotografies a l'espai de participació del 324.cat

D'altra banda, sembla que es va confirmant el final d'aquesta primavera avançada que estem tenint aquests dies, ja que a partir de dimecres les temperatures tornaran a baixar fort amb l'entrada de vents del nord i de gregal:


Model GFS, previsió pel dia 13 al migdia:





Model ECMWF, previsió pel dia 13 al migdia:





Bon cap de setmana!

]]>
null

Encara que els rius ja no presenten un cabal tan desmesurat com el del dimecres, sí que continuaran portant molta aigua uns quants dies més. Tot plegat farà que aquest cap de setmana es pugui practicar aquest turisme de rius, torrents i salts d'aigua que només es pot fer en comptades ocasions.

null
Fotografia: Pep Molleví, Gualba

Us convidem a penjar les vostres fotografies a l'espai de participació del 324.cat

D'altra banda, sembla que es va confirmant el final d'aquesta primavera avançada que estem tenint aquests dies, ja que a partir de dimecres les temperatures tornaran a baixar fort amb l'entrada de vents del nord i de gregal:


Model GFS, previsió pel dia 13 al migdia:





Model ECMWF, previsió pel dia 13 al migdia:





Bon cap de setmana!

]]> La secció http://blogs.324.cat/eltemps.php?itemid=49625 Thu, 7 Mar 2013 23:39:53 GMT Fri http://blogs.324.cat/eltemps.php?itemid=49625 <![CDATA[L'hivern meteorològic s'acomiada amb una llevantada]]> http://blogs.324.cat/eltemps.php?itemid=49518
Els darrers mesos les nevades han caigut amb abundància al Pirineu de Lleida, però han estat més escasses a l'extrem oriental de la serralada on se situen les capçaleres dels rius i embassaments que abasteixen d'aigua moltes ciutats del nostre país. L'embassament de Sau es troba avui al 42% i té exactament la meitat de l'aigua que hi havia avui fa un any.


Fotografia: Josep Maria Costa

Entre dijous i divendres els pronòstics són esperançadors, amb acumulacions de pluja importants a molts punts, sobretot de les comarques de Girona, on fa mesos que no hi plou amb abundància:





A l'espera de veure si s'acaben complint aquests pronòstics, no tot s'acaba aquí: a partir de dimarts podrien acostar-se a la Península borrasques profundes amb vents del sud que podrien deixar pluges generalitzades:



Les previsions també indiquen un índex NAO negatiu els pròxims dies, fet que reflecteix la reactivació de borrasques en latituds més baixes:



En resum: Els pronòstics estacionals auguraven tres mesos amb un panorama meteorològicament força avorrit. Van tenir raó les sis primeres setmanes de l'hivern, però el que és ben cert és que les últimes sis han estat força més interessants. Què us sembla si comencem a fer els primers balanços d'aquests tres mesos?





]]>
Els darrers mesos les nevades han caigut amb abundància al Pirineu de Lleida, però han estat més escasses a l'extrem oriental de la serralada on se situen les capçaleres dels rius i embassaments que abasteixen d'aigua moltes ciutats del nostre país. L'embassament de Sau es troba avui al 42% i té exactament la meitat de l'aigua que hi havia avui fa un any.


Fotografia: Josep Maria Costa

Entre dijous i divendres els pronòstics són esperançadors, amb acumulacions de pluja importants a molts punts, sobretot de les comarques de Girona, on fa mesos que no hi plou amb abundància:





A l'espera de veure si s'acaben complint aquests pronòstics, no tot s'acaba aquí: a partir de dimarts podrien acostar-se a la Península borrasques profundes amb vents del sud que podrien deixar pluges generalitzades:



Les previsions també indiquen un índex NAO negatiu els pròxims dies, fet que reflecteix la reactivació de borrasques en latituds més baixes:



En resum: Els pronòstics estacionals auguraven tres mesos amb un panorama meteorològicament força avorrit. Van tenir raó les sis primeres setmanes de l'hivern, però el que és ben cert és que les últimes sis han estat força més interessants. Què us sembla si comencem a fer els primers balanços d'aquests tres mesos?





]]> La secció http://blogs.324.cat/eltemps.php?itemid=49518 Thu, 28 Feb 2013 00:22:42 GMT Thu http://blogs.324.cat/eltemps.php?itemid=49518